Resultats de la cerca

Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut…

Sobre la seva personalitat hom només sap el que pot deduir-se de les seves obres i de les dades, no sempre segures, que proporciona una breu biografia seva escrita al s XIII pel trobador Hug de Sant Circ Hom calcula que la seva producció poètica —41 poesies— fou escrita entre els anys 1150 i 1180 Sembla que era d’ascendència humil, que s’inicià en la poesia per influència o mestratge del trobador Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual és perduda, a l’escola del qual manifesta de pertànyer Sembla també que tres grans cicles de les seves cançons amoroses van dedicats a celebrar…

Fou l’introductor de l’obra dels clàssics, bàsicament a través de la seva traducció directa i anotada d' Investigaciones de la natura y causa de la riqueza de las naciones , d’ASmith, el 1794 Malgrat el seu pensament, no recomanà una política lliurecanvista per al cas espanyol, per al qual veia inevitable una certa protecció

Enemic dels francesos i partidari de la Casa d’Aragó, compongué un planh a la mort del vescomte Barral dels Baus 1268, que havia animat una lliga contra Carles d’Anjou

Fill d’un burgès, fou canonge, però trencà amb l’Església per fer-se joglar El seu mestre fou Marcabrú i, com ell, fou moralitzador Hom en coneix 19 composicions, entre elles una tençó amb Bernat de Ventadorn

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona, on succeí Marcià Albareda Escriví nombroses obres, de les quals hom conserva vuit peces de 4 a 16 veus, villancicos de 8 a 12 veus, una missa de difunts, tres misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors

L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del 1481, si més…

A més d’un llibre de rimes i de diverses relacions històriques sobre el marquès de Pescara, és autor d’una biografia d’Ausiàs Marc que precedeix la traducció al castellà d’aquest poeta per Jorge de Montemõr, publicada a Madrid el 1579

Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols 1458-90, on coincidí amb les teories de JTinctoris i FGaffurius Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria , a quatre veus, tres Magnificat , un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis i la cançó a quatre veus Non touchez à moi És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors