Resultats de la cerca

És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró

La geografia Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any És un nucli industrial indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper, administratiu, comercial i turístic S'hi distingeixen dos grans sectors la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat Art i cultura La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV amb capelles…

Dels inicis al franquisme Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera  En els seus primers passos tingué una gran influència Felip Pedrell Inicialment consistia en un cor masculí més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones 1896 Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants La creació de l’Orfeó Català fou un nou…

Construïda al segle XIV en estil gòtic català, és de planta rectangular i consta d'una sola nau de dos trams i set capelles que formen l'absis És coberta amb volta de creueria La façana nord té grans contraforts, i la façana sud, dos campanars d'espadanya L'any 2013 la Generalitat de Catalunya declarà Sant Jaume de Montagut bé cultural d'interès nacional 

És formada per planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, a dos nivells La façana principal és asimètrica, amb diverses obertures allindades o d'arc de mig punt Adossada al mur de tancament hi ha l'antiga capella, d'una nau amb teulada a dues aigües La masia és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu 1690-94 i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d’obres de la seu el 1698 emprengué el tercer cos de la façana Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1693-1706, planejat per fra Josep de la Concepció

Situació Aspecte exterior de l’absis on es pot observar la clàssica decoració de motius llombards d’arcuacions sota el ràfec de la teulada Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Salvador és al nucli urbà del poble d’Estorm, situat sobre la carretera de Guàrdia de Noguera a Sant Esteve de la Sarga JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG216617 Història Malauradament, han pervingut escasses notícies documentals d’aquesta església, que depengué de la pabordia de Mur Tan sols sabem que l’any 1099 el comte Pere Ramon I de Pallars Jussà dotà la canònica de Santa Maria de Mur amb el terme d’Estorm MLIC…

Fou creador de construccions agosarades, gràcies al seu sentit rítmic de la combinació de les masses i l’espai, així com al seu sentit plàstic de la decoració De les seves obres cal esmentar l’església de Sant'Ignazio, la façana de la catedral i la del Palazzo Aldovrandi-Montanari, a Bolonya, la façana de l’església de Sant'Agostino, a Reggio de l’Emília, i el Palazzo degli Studi, a Màntua

Mestre d’obres de la catedral d’Estrasburg 1275, n'inicià les obres el 1277, segons consta en una inscripció de la façana, n'acabà les voltes i dissenyà els plans de la façana occidental Féu els plans del monestir de Hanau 1291-94 Construí la tomba del bisbe Conrad 1300 i la capella de la Mare de Déu 1316, ambdues a la catedral Morí treballant en les fortificacions de la ciutat

Així com el balcó té sobretot una finalitat decorativa, la galeria acostuma a ésser una prolongació de les bigues i dels revoltons més enllà de la paret posterior a fi de guanyar per al pis un espai a l’aire lliure