Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
Sant Andreu de València d’Àneu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església que, en la perfecció del seu aparell i l’ornamentació, revela la plenitud de les formes romàniques del segle XII ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Andreu és a la part alta del poble de València d’Àneu, fora del nucli antic de la closa, al capdamunt d’un turó que separa aquesta del serrat on hi ha les restes de l’antic castell dels comtes de Pallars JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH452222 Història L’església parroquial de València d’Àneu no conserva documentació d’època medieval, en què probablement estaria vinculada al proper castell de…
El Vidranès
Paisatge de caire atlàntic als voltants de Vidrà prat de dall amb freixes de fulla gran Fraxinus excelsior en primer terme i fagedes vestint l’obaga de Curull, al fons Oriol Alamany El Vidranès 11, entre els principals espais naturals del sistema transversal Amb el nom de Vidranès es poden englobar un conjunt de serres i valls, situades a l’extrem meridional dels Pre-pirineus, entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa El seu paisatge és d’una gran bellesa i molt representatiu de la Catalunya humida que forma part de la regió biogeogràfica eurosiberiana o centreuropea Les…
Societat i economia en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Vers la creació d’una societat feudal El castell de la Llosa, que presideix la vall secundària del mateix nom, un dels pocs castells que s’han conservat a la comarca, símbol del poder dels senyors feudals ECSA - Rambol La Cerdanya conservava al final del segle VIII la seva estructura gentilícia tradicional Seguint J M Salrach, els grups de consanguinis posseïen collectivament la terra i, potser, els ramats, i eren dirigits per un cap de llinatge, més o menys electiu Amb l’increment demogràfic del segle IX, es degué produir una fragmentació en famílies menors i una major ocupació de terres…
Rialb
Vista general de Rialb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà estès a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…
Santa Maria de Torreneules (Argelers)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen avui dia les restes d’aquesta església, amb el ssmas homònim al fons ECSA - J Gary És situada prop del mas de Torreneules, no gaire lluny de l’antic monestir cistercenc de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 55,2” N - Long 3° 6’ 7,2” E Per a arribar-hi, cal prendre la N-114 a partir de Perpinyà i, a l’entrada nord de Cotlliure, la D-86 Un trencall a mà dreta mena al veïnat de Rimbau i al mas Piló vall del Ravener A partir d’aquí, cal seguir a peu el camí que remunta el Ravener uns 5 km, fins al mas de Torreneules, al fons de la vall, al peu del coll de…
el Port de la Selva
El Port de la Selva, comarca de l’Alt Empordà
© J. Mariné
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal del Port de la Selva, de 41,62 km 2 , s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes…
la Segarra

Comarca
Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…
Bigues i Riells del Fai
Bigues i Riells del Fai, Vallès Oriental
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes, que travessa el sector W del terme després del seu aiguabarreig amb el Rossinyol.
Situació i presentació Situat a l’W de la comarca, limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, el Figaró i Montmany N-E, l’Ametlla del Vallès E, Santa Eulàlia de Ronçana S, Caldes de Montbui SW i Sant Feliu de Codines W El terme, que té com a eix central la vall de la riera de Tenes, és limitat per la part N pels cingles de Bertí, amb una altitud propera als 700 m i forts espadats, que es bleguen a la raconada de Sant Miquel del Fai per iniciar una nova cinglera que es perd prop de Sant Feliu de Codines i es confon amb el massís que culmina amb Sant Sadurní de Gallifa per la part S té el…
les Valls de Valira

El Turó de la Guàrdia, a Anserall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…
El paisatge vegetal dels contraforts valencians de la Meseta (territori serrànic)
Tot el rerapaís valència, allò que, a grans trets, hi constitueixen les terres de parla castellana, es configura com un territori muntanyós, fisiogràficament bastant complex, conca mitjana d’una important sèrie de rius que vénen de terres aragoneses i manxegues Aquest conjunt de contraforts muntanyosos és designat amb el nom de territori serrànic, a partir de la denominació d’una de les seves comarques més caracteritzades La delimitació del territori serrànic és totalment convencional hom podria dir que el territori és allò que resta del País Valencià havent ja considerat totes les altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina