Resultats de la cerca

Aquesta església, de la qual resten uns vestigis escadussers, es trobava en l’indret on hi ha el despoblat de Vilamflor, a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Vilamflor s’ha intentat identificar amb el lloc anomenat Villa Furoris en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva història, gairebé del tot desconeguda, devia anar vinculada a la del castell de Vilamflor, ben documentat En el recorregut per les esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’hi inclou l’església de Sant Feliu…

Situació Sector de llevant d’aquesta església, molt modificat en època tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Feliu presideix la plaça entorn de la qual s’agrupa el nucli antic del poble de Grist o d’Erist, situat al peu de la carretera de la vall de Benasc, a la riba dreta de l’Éssera, a la cua de l’embassament de Grist JBP Mapa 32-9 180 Situació 31TBH942184 Història Es disposa de diverses referències sobre el lloc de Grist o Erist, però en manquen de l’església parroquial Vers el 1040 Guimar d’Erist compareix com a testimoni en un instrument del Ròtol de…

Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de migjorn, amb la construcció romànica, al mur de la qual i a través de l’aparell, és perfectament visible la doble campanya de construcció F Tur Carbonils era un lloc de poblament dispers, de masies escampades pel sector de migdia del massís del Fau Avui és pràcticament deshabitat L’església de Sant Feliu es troba isolada a 660 m d’altitud, en un replà enlairat entre les fondalades de les valls de la Muga, a ponent, i del seu afluent el riu Mal, a llevant Mapa 219M781 Situació 31TDG773875 Per arribar a l’església, el…

Situació Vista de conjunt de l’església des del costat nord-est Hi és perfectament visible l’absis quadrat actual, que substituí el semicircular original F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Feliu es dreça solitària en un dels extrems del poble de Bagergue, el més enlairat de la Vall 1430 m, situat a la riba esquerra de l’Unhòla, a redós de la roca de Macia Mapa 149M781 Situació 31TCH295318 S’hi arriba a través de la carretera C-142, d’on sorgeix, en arribar a Salardú, el brancal que hi mena Aquest darrer recorregut és de poc més de 2 km FJM-AMB Església Es tracta d’un edifici…

Situació Una perspectiva de l’interior de l’església A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Sant Feliu es dreça a la banda ponentina de la població, inserida als vessants del pla de Mont, bo i presidint una plaça que, atesa la seva situació, vorera al pendent, es converteix en un autèntic mirador, conegut pel “balcó de Vilac” Mapa 148M781 Situació 31TCH197325 S’hi arriba fàcilment per la carretera de França N-230, on, a mà dreta, s’origina la que porta a Vilac, que és el primer poble que es troba sortint de Vielha FJM-AMB Església És un extraordinari edifici, fruit de diverses èpoques…

Es doctorà en teologia a Roma El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Collegi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions Fou rector del Collegi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València 1787 Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio 1791-93 És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano 1769 i de…

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc preeminent entre…

Aquesta darrera clàusula fou revocada pel privilegi de Gaeta del 1439 i, a la pràctica, sembla que els mallorquins deixaren de participar a les corts de catalans des del darrer terç del segle XIV 1384

Tot i que el castell de Reguard és documentat des del segle XI, no hi ha notícies sobre l’església del lloc en època medieval L’any 1904 era sufragània de la parròquia de Senterada