Resultats de la cerca

Rector de Sant Iscle de Colltort Garrotxa Escriví 1473 un Memorial e calendari de les coses fetes e passades , crònica que abraça el període entre el 1348 i el 1486, interessant sobretot per la referència a la guerra contra Joan II i als conflictes dels remences, fets dels quals fou testimoni Recollí el rumor de l’emmetzinament de Carles de Viana i dels miracles que li foren atribuïts després de la mort

Estudià a Friburg de Brisgòvia, i passà molts anys a Saint-Dié És conegut, a més d’altres publicacions d’ordre geogràfic i cartogràfic, pel fet d’haver publicat, el 1507, una Cosmographiae introductio on és mencionat per primera vegada el nom d’Amèrica, derivat del nom de l’italià Amerigo Vespucci, del qual havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent Aquesta denominació passà aviat a l’ús general

Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, severes amonestacions contra els bandolers, i panegíric del lloctinent de Catalunya marquès d’Aguilar Aquest text fou reproduït per Marià Aguiló en el Cançoneret, 1873-1900 Relacionat amb Pere Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565

La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població en conserven la propietat els seus descendents L’església del castell, que esdevingué parroquial Santa Maria, és d’origen romànic

Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació

Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen

Format amb Angelina Alòs 1958-61, entre 1961-62 feu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat 1975 Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marian Burguès” 1982

Fou descobert i identificat l’any 1957 per un grup de científics de l’Argonne National Laboratory de Harwell alhora, l’institut Nobel de física d’Estocolm anuncià la identificació de l’element 102 com a resultat de les recerques fetes en aquesta institució Aquest isòtop fou obtingut per bombardeig del 244 Cm per ions 13+4 C produïts en un ciclotró, i es desintegrà per emissió de partícules alfa de 8 MeV L’isòtop té una semivida de 10 minuts

Creà i dirigí la revista artística Hispania 1899-1900 Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispanoaràbigues fetes sobre cartó, que tingueren molt d’èxit comercial

En injectar aigua a pressió la canonada es dilata fins a obligar els congrenys a eixamplar-se i es deforma plàsticament i, per tant, en deixar d’injectar l’aigua a pressió no retorna a la seva dimensió inicial, mentre que aquells, en fer-ho elàsticament, tendeixen a retornar a llur diàmetre inicial i estrenyen fortament la canonada de manera que resti ben congrenyada S'aplica especialment per enfortir les conduccions forçades fetes de formigó, de les centrals hidroelèctriques