Resultats de la cerca
Es mostren 2868 resultats
Martin Waldseemüller
Cartografia
Cartògraf alemany, conegut també amb el nom llatinitzat d’Hylacomilus (o Ilacomilus).
Estudià a Friburg de Brisgòvia, i passà molts anys a Saint-Dié És conegut, a més d’altres publicacions d’ordre geogràfic i cartogràfic, pel fet d’haver publicat, el 1507, una Cosmographiae introductio on és mencionat per primera vegada el nom d’Amèrica, derivat del nom de l’italià Amerigo Vespucci, del qual havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent Aquesta denominació passà aviat a l’ús general
Pere Giberga
Literatura catalana
Poeta.
Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, severes amonestacions contra els bandolers, i panegíric del lloctinent de Catalunya marquès d’Aguilar Aquest text fou reproduït per Marià Aguiló en el Cançoneret, 1873-1900 Relacionat amb Pere Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565
,
reva
Història
A la baixa edat mitjana, imposició pagada sobre el valor de les transaccions fetes pels mercaders, segons una tarifa determinada.
metal·lisme
Economia
Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.
Dóna, doncs, prioritat a la funció del diner com a reserva de valor Considera que el valor només pot ésser mesurat per comparació amb un altre valor i que, per tant, no és possible d’emprar com a mitjà de canvi més que béns dotats d’algun valor material, relativament elevat respecte a les transaccions normals En aquest sentit constitueix una variant de la teoria nominalista del diner El metallisme tingué importància en la configuració de la doctrina mercantilista, concretat en el corrent bullionista, en refutar la idea que aquest era un mitjà creat particularment pels prínceps i reis Bé que…
baldufa
baldufa1 3 1
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina per a fer forats de petit diàmetre en peces fetes de materials durs com el vidre o la terrissa.
Consisteix en una tija vertical que porta en un dels seus extrems una anella per on passa un cordill, i a l’altre, un portabroques i, prop d’ell, una peça de revolució de forma adequada - generalment una esfera o un disc amb vora ben gruixuda - que en giravoltar procura un bon moment cinètic circular a tot el conjunt Les dues puntes del cordill van lligades a banda i banda d’un travesser de fusta, que pel seu bell mig és traspassat perpendicularment per la tija, de manera que pot girar al voltant d’ella i lliscar amunt i avall de la seva llargada En fer girar el travesser, el cordill s’…
didascàlia
Teatre
Es una obra teatral, cadscuna de les indicacions fetes per l’autor per a la marxa correcta de l’obra.
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació
Ruscino
Ciutat
Ciutat ibèrica i després romana que correspon a Castellrosselló, dins el municipi de Perpinyà (Rosselló).
Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen
la Fosca

Vista de la caseria i cala de la Fosca (Palamós)
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Palamós (Baix Empordà), dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, prop de l’antic castell de Sant Esteve.
És un centre d’estiueig La urbanització de la cala de la Fosca és anterior al boom turístic, però alguns edificis recents han malmès el conjunt edificat Hi destaquen les cases d’estiueig obra de l’arquitecte Duran i Reynals fetes vers el 1945, que continuà posteriorment l’arquitecte Lluís Nadal i Oller tot respectant-ne els trets tipològics d’aquest autor són les cases Nadal i els habitatges de la platja sota Mardia, també a la Fosca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina