Resultats de la cerca
Es mostren 37311 resultats
filacteri
Judaisme
Cadascuna de les dues bandes de pergamí emprades, des de l’exili fins avui, pels jueus en les oracions del matí dels dies no festius.
Els filacteris tefillin contenen inscripcions de la Torà Un, el més llarg —dividit en quatre compartiments—, hom se'l posa al front, i va lligat al cap, i l’altre —que conté els mateixos passatges en un sol pergamí—, al plec del braç esquerre perquè sigui prop del cor i baixa fins a la mà Aquest costum és degut a una interpretació literal d’un passatge bíblic que recomana, metafòricament, de tenir la llei al cor i a la memòria i dur-la a la mà com a senyal Jesús blasmà l’ús de filacteris com a ostentació buida d’esperit
Yun He
Canal de navegació
Canal de la Xina que, en una longitud de prop de 1.600 km, va des de Hangzhou fins a Tianjin i es comunica amb el Huan He.
Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295
Great Dividing Range
Serralada
Serralada que voreja la costa oriental d’Austràlia, des de la península de Cape York, al NE del continent, fins a l’estat de Victòria, al S.
És a la línia de partió d’aigües dels rius que corren del vessant occidental fins a la conca del Murray i dels que baixen amb curs torrencial pel vessant oriental cap al Pacífic Les altituds són modestes, excepte al S, on s’alcen els Alps Australians, en els quals són més considerables i culminen al mont Kosciusko 2 230 m
Corpus Iuris Civilis
Història del dret
Nom donat al sXII a la compilació de dret romà duta a terme per ordre de Justinià (sVI), la qual tingué vigència fins als temps moderns.
Comprèn El Codi , compilació de constitucions imperials en dotze llibres el Digest , recull en cinquanta llibres de solucions donades a casos concrets com a resultat de la pràctica dels juristes les Institucions , dedicades a l’ensenyament del dret i les Novelles o Novellae Constitutiones post Codicem , que recullen les noves constitucions dictades per Justinià des de la promulgació del seu Codi fins a la seva mort 565 Al final hi ha un recull medieval anomenat Libri feudorum , relatiu als llombards
el Vinalopó
el Vinalopó al seu pas per Novelda
© Fototeca.cat
Riu
Riu del sector meridional del País Valencià, que travessa perpendicularment les serres prebètiques i subbètiques valencianes; consta de tres segments, no gaire homogenis: l’alt, fins prop de Villena (Alt Vinalopó), un altre tram fins al nord d’Elda (Vinalopó Mitjà), i el sector final, que encara hom podria subdividir amb l’alineació de la serra de Tabaià.
Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs…
cotoner
Història
Menestral que venia, batia i filava el cotó
, el qual, fins al s. XVIII, hom teixia juntament amb el lli per obtenir-ne el fustany
.
A Barcelona existí un petit gremi de cotoners, documentat des del 1257 i amb nombroses ordinacions durant els s XV-XVII Fabricaven també cotonies per a veles de vaixells, activitat que els apropava als teixidors de lli i als corders de cànem Al s XVIII, els cotoners barcelonins —de nombre molt limitat— estaven molt units, socialment i familiarment amb els corders de viola, mentre que el cotó era elaborat per uns altres menestrals, fonamentalment teixidors de lli i velers L’embranzida de la indústria de les indianes al s XVIII afectà molt poc l’antic gremi de cotoners, el qual, però, perdurà…
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró

Sector de costa de s’Agaró (Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró)
© Rossend Gri i Casas
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que ocupa des dels contraforts costaners de les Gavarres fins a la platja d’Aro.
Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals…
Garachico

Vista de Garachico, amb el campanar de l’església de Santa Ana
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat a l’illa de Tenerife, estés des del vessant NW del Teide, fins a la costa.
L’economia es basa en l’agricultura productes de regadiu, especialment tomàquets i plàtans i en la pesca Fou un port important fins el 1706 en que quedà cegat per una erupció volcànica A la vila de Garachico, cap del municipi, destaquen el seu casc antic, amb la parròquia de Santa Ana, l'antic convent de San Francisco i el castell de San Miguel segle XVI
l’Hospitalet Vell

L’Hospitalet Vell
KaischiB (CC BY-SA 2.0)
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat del municipi de Manacor (Mallorca) iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l’època islàmica.
Les excavacions, a càrrec de G Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de grans blocs de pedra poligonals que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions
Societat dels Ferrocarrils de València i Aragó
Companyia que obtingué, el 1881, la concessió per a construir i explotar la línia de València a Llíria i, el 1889, la concessió per a prolongar-la fins a Sogorb.
Hom construí només la línia fins a Llíria 1890, que el 1942 fou incorporada a la RENFE
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina