Resultats de la cerca

Fundat el 1990 amb el nom de Granollers Gralles, el 1995 prengué la denominació actual en fusionar-se amb els Flipper’s de Lliçà de Munt, equip creat el 1992 Fou subcampió de la Lliga Catalana la temporada 1991-92 i es proclamà campió la del 1996-97 Aquell mateix any ascendí a primera divisió estatal Guanyà una Lliga 2000 i fou subcampió de la Supercopa catalana en dues ocasions 1998, 2002 Té equips en categories inferiors Organitza el torneig Ciutat de Granollers de futbol americà i el torneig Fira i Festes de l’Ascensió de futbol flag També té equips de futbol, futbol sala,…

Damunt la ciutat, al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell 848 m alt, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel des del 1132, de la canònica de Solsona, de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer d’Urgell, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la primera guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell que enclou l’antic dit castell de Solsona l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari de la Mare de…

Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El sarau de l’…

Vida Comerciant de professió i molt aficionat al muntanyisme, s’adscriví al Centre Excursionista de Terrassa, entitat pionera del cinema amateur de la ciutat S’inicià en la fotografia i després passà a rodar amb una càmera de 9,5 mm La seva filmografia és formada principalment per reportatges sobre festes folklòriques catalanes, que constitueixen un fons documental estimable Obtingué diversos guardons en els concursos del CEC i una còpia de Folklore 1934 fou adquirida per l’Institute of Amateur Cinematographers de Londres Altres films 1933 Campamento de San Mauricio curtmetratge documental…

Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir, on conegué l’obra de Clavé Collaborà al diari La Renaixença amb poesies humorístiques i participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres certàmens del Principat És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball entre d’altres, Lo teixidor i Lo jornaler , que acostumà a signar des del 1890 amb el pseudònim Lo Bataner de Manlleu Part de la seva poesia es publicà a Cantarelles 1925 i a La Fira de Molins de Rei , recull inclòs a “Lectura Popular” 1919 Per al teatre d’aficionats escriví la sarsuela en un acte Les…

Sorgí com una necessitat del sector d’aprofitar la gran expansió del mitjà durant la segona meitat de la dècada dels setanta N'és l’entitat organitzadora FICÒMIC, federació d’entitats i professionals del sector, creada el 1983, després que la primera edició del Saló fracassés i el 1982 es deixés de celebrar Les primeres edicions tingueren lloc als palaus de la Fira de Barcelona amb el nom de Saló del Còmic i la Illustració  , atès que s’ocupaven també d’aquesta disciplina El 1989 es traslladà a les Drassanes amb el nom actual de  Saló Internacional del Còmic de Barcelona ,…

Inicialment es dedicà al sector immobiliari i, més tard, a diverses branques econòmiques químiques, informàtica, financeres, etc El 1966 creà el Centre d’Estudis d’Història Contemporània Promogué el partit liberal Acció Democràtica 1976 i la Lliga Liberal de Catalunya 1977 En 1979-91 fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, del Consell de Cambres Oficials de Comerç, Industria i Navegació de Catalunya, i, fins el 1986, del Consejo Superior de Cámaras de Comercio, Industria y Navegación de España Fou el primer president de l’Assemblea de Cambres de Comerç de la…

Vinculat als moviments del teatre universitari dels anys seixanta Fundà i dirigí el grup escènic Bambalinas, així com la desapareguda llibreria de teatre Metropolitana Exercí la crítica de forma ininterrompuda en la revista teatral Yorick 1965-75, de la qual fou fundador i director, i en Mundo Diario 1973-76, Diari de Barcelona 1976-78, El Periódico de Catalunya d’ençà del 1978 i La Guía del Ocio Publicà els llibres Teatre independent a Catalunya 1970, Adolfo Marsillach una biografia socio-teatral 1972 TNB, història d’una imposició 1990, La Fira al Teatre al Carrer de Tàrrega…

Estudià orgue amb B Wiedermann i composició amb V Novák, K Kricka, J Suk i A Hába A més, rebé classes de direcció d’O Ostrcil 1923-29 i P Dedecek Fou organista, es dedicà a la docència i treballà a Ràdio Praga 1937-45, per a la qual compongué molta música radiofònica Posteriorment es dedicà a compondre per al cinema, sobretot per a dibuixos animats També incidí en el teatre musical per a nens, amb l’òpera Kolotoc 'Cavallets de fira', estr 1960 Escriví alguns ballets, com Zlatá brána 'La porta d’or', 1974 i Somni d’una nit d’estiu Cal destacar-ne igualment el Concertino , per a…

Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J…