Resultats de la cerca

Lycosa tarentula és la taràntula freqüent a tot el sud d’Europa d’uns 3 cm de longitud i de color fosc, durant el dia resta amagada al cau galeries excavades per ella mateixa i surt a la nit a caçar insectes La femella, després de la desclosa dels ous, transporta al dors les aranyes acabades de néixer La picada és poc verinosa i poc dolorosa, contràriament al que hom pensa

Es caracteritza per la grandària considerable que assoleixen les pinces del primer parell de potes i pel seu color blau fosc Habita a les costes rocalloses, a partir dels 10 m de profunditat, i s’alimenta de cucs, molluscs i peixos N'hi ha per totes les costes europees, llevat de la costa bàltica, i hom el pesca amb nanses En gastronomia, és gairebé tan apreciat com la llagosta

Mineral que pertany al grup dels tectosilicats Utilitzat des de l’antiguitat en ornamentació, té un color blau fosc intens no uniforme, i en làmines fines és translúcid Es presenta en forma d’agregats de petits cristalls Té duresa 5-5,5 i pes específic 2,38-2,45 És un mineral de metamorfisme de contacte, associat amb les calcàries N'hi ha a l’Afganistan i a Xile

Sol anomenar-se també frase feta Algunes locucions són significatives substantives cop d’ull, punt d’honor , adjectives fet un mar de llàgrimes , ésser de mira'm i no em toquis , verbals fer forrolla, fer denteta, anar de tort , adverbials a correcuita, a entrada de fosc, sense solta ni volta d’altres són relacionants conjuntives posat que, per tal com, malgrat que , prepositives a despit de, gràcies a, en virtut de

És de forma semblant al gos perdiguer, amb el cos esvelt, les orelles no gaire grosses i caigudes, el pelatge curt i de color blanc amb taques circulars negres o de color rogenc fosc, de 2 a 5 cm de diàmetre, distribuïdes uniformement per tot el cos Són animals de guarda i defensa, i hom els anomena també gossos de cavalleria perquè són molt apropiats per a guardar cavallades

Presenta fulles alternes, ordinàriament molt dividides, de color verd fosc i revers amb borrissol flors grogues o purpúries, capítols petits, agrupats en raïms o panícula, generalment riques en essències i en un glucòsid amarg, l’absintina Comprèn moltes espècies emprades en farmàcia, gastronomia i licoreria Viuen sobretot a les regions estepàries o àrides, però algunes espècies es fan a les comunitats ruderals, a les platges, etc S'anomena també altimira

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit dels cristalls és prismàtic, acabat en piràmides També es presenta en grans irregulars Té duresa 6 i densitat 3,5-3,6 És de color verd fosc, verd marró o gairebé negre Hom la troba en les roques ígnies, riques en sodi, sobretot les que formen la família de les sienites nefelíniques, i també en els granits i pegmatites

Es caracteritza per uns símptomes prodròmics no específics seguits d’una anèmia hemolítica microcitària regenerativa, amb coproporfirinúria III associada, un ribet de color blau fosc a les genives, dolors còlics abdominals, alteracions vasculars i neuropaties Rarament es pot produir una intoxicació aguda amb diarrees, cefalàlgies, insomni, tremolor i deliri El tractament d’aquestes intoxicacions consisteix a administrar substàncies quelants del plom, ultra les mesures per a totes les intoxicacions Hom l’anomena també saturnisme

Pot assolir els 4 m de longitud, de rostre prolongat en un morro agut, amb dents llargues i triangulars, de color gris fosc o blau negrós al dors i blanc al ventre, que resta generalment en solitari a la superfície o prop d’aquesta i persegueix activament els vols d’escòmbrids i els bancs de calamars És molt voraç i perillós i és rar a les costes, incloses les dels Països Catalans

És un líquid espès, d’un vermell fosc, d’olor agradable semblant a la vainilla, de gust amarg, insoluble en aigua i soluble en alcohol no se solidifica En la seva composició predominen els olis essencials formats per èsters dels àcids benzoic i cinàmic És emprat en cosmètica per la seva aroma, i, a causa de l’acció balsàmica i estimulant que produeix, és aplicat en afeccions cutànies i de l’aparell respiratori