Resultats de la cerca

Fou ordenat sacerdot l’arquebisbe de Tolosa li encarregà una obra sobre els costums del Llenguadoc, que publicà amb el títol de Traité du franc-alleu Tolosa, 1641 En plena Guerra dels Segadors publicà La Catalogne française où il est traité des droits du roi sur les comtés de Barcelone et Roussillon 1644, i posteriorment Origine des jeux floraux 1659, Origines de la langue française publicada l’any 1694 i un Traité de la langue provençale , el qual deixà inèdit

Formà part de l’acadèmia palatina amb el sobrenom d’Homer Escriví poemes històrics en els quals lloa el monarca franc Anà diverses vegades d’ambaixador de Carlemany a Roma, en una de les quals acompanyà Fèlix d’Urgell, acusat d’heretgia El 790 esdevingué abat laic de Centula, o Saint-Riquier fou el restaurador de l’abadia que, sota el seu govern, conegué la seva època més florent De les seves anteriors relacions amb Berta, filla de Carlemany, nasqué Nithard, futur historiador

Bisbat al segle V, fou ocupat per Pipí el Breu el 752, el qual inicialment respectà els comtes gots però, davant els conflictes que originaven, hi posà al capdavant un comte franc 757 Formà part de la marca de la Gòtia, creada el 817 Al segle XIII passà a domini dels reis de França, i esdevingué vescomtat segle XIV i ducat segle XVI Fou molt afectat per les guerres de religió, a causa de la posició dels seus habitants a favor del calvinisme

L’any 960 apareix ja documentat el lloc de la Goda Tanmateix, les notícies sobre aquest castell són escasses Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça Al segle XIV, l’infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de “Segoda” A l’inici del segle XVII, el terme de la Goda era de J Moxona

D’origen franc, havia estat comte de Troyes Fou posat per Carles el Calb al davant de la Marca Hispànica, amb Isembart, fill del marquès de Borgonya, com a ajudant A Narbona no trobà dificultats ençà del Pirineu, però, topà amb la resistència del comte usurpador Guillem II de Tolosa , fill de Bernat de Septimània, ajudat per ‘Abd al-Raḥmān II però Guillem fou decapitat 850 Aleran hagué d’enfrontar-se amb una forta ràtzia musulmana que devastà Barcelona Sembla segur que el comte hi morí

El 1697 formà part de la Junta de Defensa de Barcelona davant l’atac de les forces de Lluís XIV de França S'oposà a Felip V de Castella en l’afer de les esmenes al testament de Carles II Fou nomenat cavaller pel rei arxiduc Carles III Intervingué en la creació del port franc de Barcelona 1706 i fou conseller tercer de la ciutat Durant el setge de Barcelona prengué part activa en la defensa de la ciutat, i morí en la lluita

Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII Guarda un antic sarcòfag esculpit segle XIV La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí Aquest darrer donà el nom modern a l’església La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic

Fill de Khilderic II i de Bliquilda En morir el seu pare 675, fou reclòs en un monestir, on rebé el nom de Daniel, però a la mort del rei Dagobert III fou proclamat rei pels magnats neustrians i s’oposà al majordom de palau d’Austràsia Carles Martell, que el derrotà prop de Lieja 716 i el 1719 Tot i així, a la mort de Clotari IV d’Austràsia 719, Carles Martell li retornà el tron i el reconegué com a rei amb una forma purament nominal de tot el regnum francorum

Equivalia, aproximadament, a l' hidalgo castellà i al noble català Originàriament només hi havia l' infançó de sang o d' 'abolengo' , però després aparegueren l' infançó de carta o de privilegi franc , que era un plebeu declarat exempt pel rei del pagament de contribucions, l' infançó de població local , que ho era per concessió reial collectiva a tots els individus d’una localitat a títol de fur de població, qualitat que es perdia en abandonar la localitat, i l' infançó ‘ermunio' , que, sembla, era exempt de tributs, però no gaudia de noblesa

Deixeble d’Henri Pirenne, formà part de l’escola històrica belga i estudià particularment la història econòmica i social de les ciutats a l’alta edat mitjana Professor a la Universitat de Gant del 1929 al 1961, és autor, entre altres obres, d' Étude sur le développement des villes entre Loire et Rhin au Moyen Âge 1943, Vlaanderen onder de eerste graven ‘Flandes sota els primers comtes’, 1944, Le féodalisme 1944, L’origine des rapports féodo-vassaliques 1958 i Lehnwesen im fränkischen Reich ‘El feudalisme al regne franc’, 1960