Resultats de la cerca

Grup format per quasi un miler d’espècies arbòries i arbustives, distribuïdes per tot el món, algunes de les quals s’han utilitzat per a extreure’n colorants i d’altres per a plantar-les com a ornamentals Les flors, axillars, petites i, de vegades, sense corolla, són hermafrodites i tetràmeres o pentàmeres El gineceu és bicarpellar, però té de vegades, quatre cavitats Els fruits poden ser secs o carnosos Algunes de les ramnàcies són plantes punxoses perquè tenen les estípules transformades en espines Ramnàcies 1 Espinavessa Paliurus spina-christi a aspecte d’una branca amb fulles…

Plantaginacies 1 Cervina Plantago coronopus a aspecte de la inflorescència x 1,7 b detall d’una flor amb els sèpals de marge escariós i una bràctea x 5,6 c fruit de dehiscència transversal pixidi x 5,6 Fulles de diversos plantatges 2 Plantago media x 0,6 3 P major x 0,6 4 P lanceolata x 0,6 Eugeni Sierra Comprenen únicament tres gèneres, diversificats en unes 250 espècies distribuïdes gairebé per tot el món, però concentrades principalment a les zones temperades i a les altes muntanyes intertropicals Les plantaginàcies són plantes herbàcies, o més rarament llenyoses, sovint…

Formen aquesta família unes 700 espècies d’arbres, arbusts i herbes, principalment d’Indomalàisia i de l’Amèrica tropical Algunes, però, viuen en diverses regions subtropicals i temperades, com és el cas de l’heura Hedera helix , estesa per gairebé tot el continent europeu i única araliàcia de la flora corresponent Les araliàcies fan les fulles esparses i estipulades, generalment grans i compostes Les flors, més aviat petites, s’agrupen en umbelles simples o dobles són pentàmeres, alguns cops de pètals i sèpals soldats, i d’androceu format per cinc estams que alternen amb els…

Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars…

Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc Viu en prats Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides L’agrella francesa R scutatus és la varietat més apreciada Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera

Apareix a la primavera, i les femelles ponen els ous, en grups de 3 a 8, a la cara inferior de les fulles, on les larves excaven galeries Les fulles afectades s’emmusteeixen i les plantes poden arribar a morir o almenys resten molt ressentides, i la riquesa en sucre minva Pel juliol s’inicia una segona generació de la mosca, i d’aquesta, una tercera, les nimfes de la qual resten latents al sòl fins a la primavera següent Quan les larves són dins les fulles hom les combat amb polvoritzacions de composts clorats i fosforats

Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són…

Lentibulariàcies 1 Pinguicula grandiflora a aspecte de la planta, amb la roseta basal de fulles enganxoses i els peduncles florals llargs i nus, amb una sola flor al capdamunt x 0,5 b detall d’una flor vista per la cara inferior, amb el calze, la corolla bilabiada i un esperó llarg i dret x 1, 2 Utricularia vulgaris a aspecte de la planta amb les flors grosses, bilabiades i les fulles molt ramificades algunes de les quals estan transformades en vesícules per a capturar petits animals x 0,5 b detall de les fulles i de les vesícules x 5 Eugeni Sierra…

S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0

Les plantes superiors consten típicament de rel, tija i fulles De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans aeris i a través d’ella circula la saba bruta de la rel cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions Aquesta especialització es manifesta, també, en una polarització del corm, que enterra un dels seus extrems la rel, mentre que la tija i les branques creixen en direcció cap a la llum