Resultats de la cerca
Es mostren 5075 resultats
cròtal

Cròtal Serp de cascavell (Crotalus cerastes)
acorbit (cc-by-nc-2.0)
Herpetologia
Nom que hom dóna a un grup de serps verinoses de la família dels crotàlids.
Hom distingeix dels altres individus de la mateixa família pel fet de posseir a la punta de la cua una estructura d’anells cornis imbricats que, quan l’animal es mou, produeix un so greu, per la qual cosa reben també el nom de serps de cascavell Aquest nom, però, és emprat preferentment per a les espècies del gènere Crotalus , puix que les del gènere Sistrurus tenen l’òrgan corni caudal molt més reduït El gènere Crotalus comprèn 26 espècies, pròpies quasi totes dels EUA i de l’Amèrica Central La mateixa distribució té el gènere Sistrurus
pastorel·la
Literatura
Composició lírica que combina tres elements temàtics bàsics: el passeig matinal i l’encontre d’un cavaller —que a voltes és el poeta mateix— amb una pastora que guarda el bestiar, un diàleg a través del qual aquell requereix d’amor la noia, i el desenllaç de l’aventura, que pot ésser el consentiment o el refús de la requerida, i, encara, la burla de què és objecte el galant, amb la possible o real intervenció dels parents o l’amat de la pastora per auxiliar-la.
El gènere presenta diversitat de matisos quant a la forma, l’estil, la intenció i els elements constitutius Aquests darrers, amb llurs múltiples diversificacions, han tingut i tenen encara vigència i tractament folklòrics i en aquest sentit el gènere es pot considerar, àdhuc quant als seus precedents llatins medievals, com a arrelat en la tradició popular des dels orígens A partir de Marcabrú almenys, la poesia occitana conferí al gènere l’estructura i la forma que li esdevingeren clàssiques dins l’àmbit refinat i aristocràtic propi d’aquella El gènere, però, no ha estat mai uniforme del tot…
ratapinyada

Ratapinyada comuna
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels quiròpters, llevat d’algunes espècies tropicals que prenen noms propis, com els vampirs.
Entre les espècies dels Països Catalans, n’hi ha que pertanyen a la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, pavelló de l’orella amb tragus, i cua que a penes surt de la membrana alar, com les del gènere Leuconoe —L Myotis daubentonii ratapinyada clara d’aigua i L Myotis capaccinii ratapinyada de peus grossos —, les del gènere Selysius —S Myotis mystacinus ratapinyada de bigotis , S Myotis natteri ratapinyada de Natterer , S Myotis bechsteinii ratapinyada de Bechstein —, les del gènere Pipistrellus — P pipistrellus…
hiènids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels fissípedes que es caracteritzen pel fet de tenir el cap ample, el musell arrodonit, les orelles grosses i el cos més elevat de les espatlles que de la gropa.
Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels…
pronom
Gramàtica
Categoria gramatical de referència variable que representa o substitueix algun nom enunciat abans, explícitament o implícitament, en el context.
Els pronoms representen diverses característiques constitueixen una sèrie de sistemes morfològics tancats la majoria prenen morfemes de gènere i nombre, com els noms, i alguns són del gènere neutre en alguns usos poden neutralitzar l’oposició de gènere en singular en el discurs poden funcionar indistintament com els substantius, adjectius substantivats, adjectius o adverbis semànticament, no tenen significat ple, si no és relacionat amb el context Segons el mode de significació, els pronoms es poden agrupar en indicadors del camp referencial personal,…
virus de l’Ebola

Virus de l’Ebola
Biologia
Virus del gènere Ebolavirus, del grup dels filovirus, causant d’una febre hemorràgica contagiosa que la gran majoria de vegades provoca ràpidament la mort.
Descripció del virus i de la malaltia El gènere Ebolavirus està estretament relacionat amb el virus de la febre hemorràgica de Marburg, identificat el 1967, i comprèn cinc espècies, tres de les quals es troben distribuïdes per les zones tropicals africanes Les altres dues han estat detectades al sud de la Xina, a Tailàndia i a les Filipines A diferència de les africanes, aquestes últimes no han donat lloc a epidèmies, i una és aparentment innòcua El virus té com a hoste diversos animals salvatges, sobretot algunes espècies de ratpenats, i també antílops, porcs i diversos primats…
paragonimiasi
Patologia humana
Infestació per paràsits del gènere Paragonimus
.
En l’home, les larves emigren des del duodè cap a diversos òrgans pulmons, tub digestiu, ganglis limfàtics, cervell, teixit subcutani i tracte genitourinari Produeixen símptomes variables que depenen de les estructures afectades
defraudació
Dret penal
Gènere de delictes contra la propietat.
Aquests són carcateritzats per la concurrència d’engany i de perjudici econòmic a un tercer i que inclou l’aixec de béns, la fallida, el concurs i la insolvència punibles, les estafes i altres enganys, les infraccions del dret d’autor i de la propietat industrial, les apropiacions indegudes i la utilització illícita d’energia elèctrica, aigua o gas, així com la manipulació dels seus aparells comptadors per alterar-ne les indicacions També inclou la defraudació a la hisenda pública i a la seguretat social Són exempts de responsabilitat criminal per aquests delictes patrimonials els cònjuges i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina