Resultats de la cerca

Entre el 1713 i el 1714 lluità contra l’exèrcit borbònic Operà sobretot al Maresme, i sembla que no sempre amb un comportament gaire íntegre, per tal com fou acusat pels altres guerrillers d’abusos sobre la població civil En acabar la guerra es refugià a França, però encara l’any 1718 tornà a intervenir a Catalunya, durant les hostilitats francoespanyoles, al costat dels francesos Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI

Hom suposa que fou el primer bisbe de Torí Participà en els sínodes de Milà 451 i de Roma 465 Li han estat atribuïdes, sense gaire fonament, diverses obres homilies, tractats, sermons, que palesen punts de vista importants per a l’eclesiologia i la teologia També són interessants les seves notes sobre les condicions socials i religioses de la Itàlia del segle V La seva festa se celebra el 25 de juny

Escrits probablement entre el 700 i el 600 aC, contenen comentaris als himnes vèdics, descripcions del ritual sacrificial i pregàries, i són destinats a servir de guia per al cerimonial dels bramans Donaren lloc a un corrent de la teologia postvèdica, caracteritzat per una evolució vers el ritualisme, i relacionat amb un creixement del poder sacerdotal Representen la prosa més antiga en una llengua indoeuropea, bé que no tenen gaire mèrit literari

Aquesta església es trobava a la vila de Vic i havia estat construïda pel prepòsit de Vic Arnau de Malla, amb la intenció que servís de capella de l’hospital que pensava fundar L’any 1275 el bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, li concedí permís per a celebrar-hi missa No sembla que aquest conjunt hospitalari perdurés gaire temps, ja queno coneixem més notícies ni de l’hospital ni de la capella

Fill de l’advocat Pere de Rosselló i Puig Es dedicà a la investigació genealògica i el 1924 aconseguí que li fos rehabilitat el comtat de Vilanova, sembla que aportant una documentació no gaire fidedigna, i es cognomenà de Vilanova de Rosselló Fou mort en iniciar-se la guerra civil Publicà treballs sobre llinatges catalans i deixà una collecció de notes manuscrites procedents de documents conegudes com Els papers del comte de Vilanova

Professor de retòrica i filòsof neoplatònic a Roma, comentador de Ciceró i traductor de l' Òrganon d’Aristòtil i d’obres neoplatòniques, es convertí al cristianisme 355 i posà el seu neoplatonisme al servei de la teologia No exercí gaire influència Escriví De definitionibus, Ars grammatica i, com a teòleg, Adversus Arium, De generatione divini Verbi, De homoousio recipiendo i comentaris curiosament molt literals, essent com era neoplatònic a les epístoles de sant Pau

Reprodueix el so usant diversos altaveus que envolten l’oient i on es combinen els senyals enregistrats amb micròfons direccionals, a fi de produir una illusió tridimensional Desenvolupat durant els anys setanta a la Gran Bretanya per a resoldre les limitacions de la majoria dels sistemes quadrafònics, no va desvetllar gaire interès comercial fins a la dècada dels noranta, que fou adoptat, amb algunes modificacions, com a sistema sorround de so envoltant per diverses companyies especialitzades en alta fidelitat

L’obra, escrita en grec, segueix l’ordre de la compilació de Justinià i té el doble interès de presentar l’aplicació del dret romà en una època no gaire allunyada de Justinià i de fer conèixer el criteri dels antics juristes, afegit en forma de notes i escolis Alguns fragments figuren interpolats en les nombroses edicions vulgatae del Corpus Iuris Civilis i, sobretot als ss XVI-XIX, arribaren a gaudir de la consideració de dret comú

Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà

Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’estudi general de Lleida El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat El llibre fou enllestit el 1691 Durant la guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V Formà part 1705-07 de la junta de guerra