Resultats de la cerca
Es mostren 1082 resultats
alt forn

Esquema d’un alt forn per a l’obtenció de ferro
© Fototeca.cat
Tecnologia
Forn de cup, d’uns 30 m d’alçària, format per dues seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup, i la inferior, etalatge), unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.
La zona central, més ampla, és anomenada ventre a la part inferior hi ha una zona cilíndrica formada pel gresol la part de baix i l' obra la part de dalt Al gresol hi ha dos forats, el forat per on surt l’escòria i el forat de colada , per on hom fa la colada del forn A l’obra, a uns 2,5 m del gresol, hi ha les toveres , per on hom injecta l’aire L’estructura del forn sol ésser de planxa d’acer, reforçada amb cèrcols, revestida interiorment de material refractari i proveïda d’un sistema de refredament El forn és carregat per la part superior, en capes alternatives de coc i…
escenari climàtic
Meteorologia
Conjunt de condicions o polítiques mediambientals previstes en l’aplicació dels models de projecció climàtica.
Inclouen valors estipulats d’emissions dels diferents gasos d’efecte hivernacle, usos del sòl, etc, adients per a ser assimilats pels models numèrics de predicció climàtica, els quals donen una sortida de les variables climàtiques temperatures, precipitacions, etc per a cadascun dels escenaris contemplats
freó
Química
Cadascun dels derivats halogenats (amb clor i fluor) del metà i l’età.
A causa de llur fàcil liquació han bandejat en les indústries frigorífiques, l’amoníac, el gas sulfurós i el clorur de metil Hom els empra també en astronàutica per a la regulació de la velocitat d’ejecció dels gasos en els coets de propergol
Claude Pouillet
Física
Físic francès.
Féu recerques sobre la compressibilitat dels gasos, la resistivitat elèctrica on establí la fórmula que duu el seu nom, la constant solar, etc Inventà la brúixola de tangents, el piròmetre magnètic i el pirheliòmetre És autor dels Éléments de physique expérimentale et de météorologie 1827
Raoul Pictet
Física
Físic suís.
Mitjançant el mètode de les cascades inventat per ell, aconseguí de liquar, per primera vegada 1877, alguns dels gasos considerats permanents , com ara l’oxigen i el nitrogen, amb independència de LCailletet, que assolí resultats semblants al mateix temps, però amb uns altres mètodes
biomolècula
Bioquímica
Molècula integrant d’un ésser viu.
Químicament, hom distingeix entre biomolècules inorgàniques aigua, gasos, anions i cations i biomolècules orgàniques sucres, lípids, proteïnes, àcids nucleics i metabòlits intermediaris La biomolècula més abundant del cos humà és l’aigua, la qual constitueix aproximadament les dues terceres parts del pes total bioelement
Charles Glover Barkla
Física
Físic anglès; professor a la Universitat de Londres (1909-13), fellow de la Royal Society (1912) i professor de filosofia natural a Edimburg a partir del 1913.
Estudià la radiació secundària produïda pels raigs X en gasos una substància sotmesa a raigs X reemet raigs X, i estengué la investigació als sòlids descobrí que la radiació secundària obtinguda era característica de cada metall Fou premi Nobel de física l’any 1917
Hugo Junkers
Aeronàutica
Constructor aeronàutic alemany.
Dedicat primerament a l’estudi dels motors i de la compressibilitat dels gasos, s’orientà cap a l’aeronàutica després d’haver construït 1912 un túnel aerodinàmic a Frankenburg Àustria El 1915 féu el primer avió totalment metàllic de duralumini, que revolucionà la indústria aeronàutica
Chancey Juday
Ecologia
Geografia
Limnòleg nord-americà.
Els seus estudis sobre la distribució vertical dels gasos dissolts en els llacs de Wisconsin 1911, amb la collaboració d’EA Birge, així com sobre la hidrografia, la morfologia i el plàncton d’aquests llacs han suposat una contribució fonamental a la síntesi limnològica actual
Johan-Wilhelm Hittorf
Física
Físic alemany.
Fou professor de física i de química a la Universitat de Münster Estudià la conductivitat elèctrica en els electròlits i les descàrregues elèctriques en els gasos mitjançant el tub que duu el seu nom El 1869 descobrí els raigs que més tard foren anomenats catòdics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina