Resultats de la cerca

Es diplomà en arquitectura a Princenton EUA, el 1933, però es dedicà al teatre El 1948 passà al cinema, i guanyà un Oscar com a protagonista de Cyrano de Bergerac 1950 Es destacà també en Moulin Rouge 1953 com a Toulouse-Lautrec i en The Caine Mutiny 1954

Vida i obra Net d’ Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach Estudià dret a la Universitat de Barcelona i parallelament s’inicià com a actor 1946 en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’installà i desenvolupà la major part de la seva carrera El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor Posteriorment formà companyia pròpia 1956, dirigí el Teatro Español de Madrid 1965, fundà el Centro Dramático Nacional 1978…

Autodidacte Començà la seva activitat els anys trenta, relacionant-se amb els casals i grups artístics del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu Des dels inicis restà fixada la seva personalitat artística i la seva inclinació pel paisatgisme, influïda per l’impressionisme Participà habitualment en certàmens i exposicions collectives, i a partir dels anys setanta exposà regularment de manera individual  La seva obra, que inclou sobretot paisatges dels barris barcelonins del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, i també de diferents indrets del Vallès Oriental…

Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i, posteriorment, a RNE Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i per Espanya Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’orde pontifici…

A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i el 1902 ingressà en la cobla Els Montgrins a 24 anys n’assumí la direcció i passà a tocar el flabiol i el tamborí fins el 1936 El 1909 començà a compondre sardanes, primer de melodia agradable i ingènua, com Cants de maig , L’anell de prometatge , El saltiró de la cardina , etc, i després de gran colorit Angelina , Girona aimada , Continuïtat , Llevantina , La cardina encara salta , Torroella vila vella , Record de Calella , etc, totes de retenció fàcil La seva obra, que tingué partidaris decidits, sobretot entre les…

Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera 1783 Exercí a Bràfim i després a Sabadell 1787, d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila 1548-1716, amb anotacions fins el 1747 És autor d’ Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim , Memòria de les coses…

Professor de matemàtiques a Oxford, publicà moltes obres científiques Escriví narracions pseudoinfantils que, tot i que la matèria narrativa sembla abocada a l’absurd, són susceptibles d’interpretació La seva obra més coneguda és Alícia al país de les meravelles 1865 Altres contes seus són Through the looking-glass ‘A través del mirall’, 1872, Sylvie and Bruno 1889, The Hunting of the Snark ‘La cacera del Snark’, 1876

Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols Quan aquest passà a regnar a Espanya Carles III , el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília Formà part de la coalició contra França 1793 i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà Josep Bonaparte 1806, però el 1815 Ferran tornà a governar com a rei absolut, i el 1816 reuní els seus…

Estudià a la Universitat de Columbia i serví a l’exèrcit 1942-44, circumstància que influí força en la seva obra Després de publicar contes en diverses revistes, assolí l’èxit amb una novella curta, The Catcher in the Rye 1951 Un dels més traduïts del món, aquest llibre ha marcat una fita en la literatura contemporània, tant per l’estil directe i espontani com pel plantejament la lluita d’un adolescent contra la hipocresia del món dels adults Malgrat el renom que assolí l’obra, Salinger eludí sempre qualsevol mena de publicitat i mantingué amb un zel inusitat la seva privacitat De producció…

Fou membre del Grup d'Elx Participà en moltes exposicions internacionals Fou un dels promotors del Museu d’Art Contemporani d’Elx, on hi ha obres seves, així com a d’altres museus d’arreu de l’Estat espanyol