Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
Johann Georg Albrechtsberger
Música
Compositor, organista, pedagog i teòric austríac.
Vida De formació autodidàctica, exercí com a organista en diverses esglésies i monestirs d’Àustria i Hongria El 1768 s’establí a Viena, on es dedicà a la fabricació d’orgues, segons consta en els seus capítols matrimonials L’any 1772 entrà a la catedral com a segon organista, i el 1793 passà a ocupar el càrrec de mestre de capella, que conservà fins a la mort Fou un professor reconegut -amb deixebles de la categoria de C Czerny i L van Beethoven-, i els seus escrits sobre l’ensenyament de la composició tingueren una gran difusió Com a compositor, fluctuà entre el Barroc i l’estil galant, i es…
Gottlieb Muffat
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Fill del compositor Georg Muffat, fou d’ell de qui rebé les primeres lliçons de música Més tard continuà la seva formació sota la supervisió de JJ Fux a Viena La seva educació comprenia interpretació d’orgue i altres instruments, així com execució del baix continu, cant i contrapunt Fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’acompanyar al continu les representacions operístiques Amb el temps anà adquirint responsabilitats més grans a la cort, com ara l’ensenyament musical a diversos membres de la família imperial El 1741 era primer organista de la capella de la cort Sembla que a…
Johann Heinrich Schmelzer
Música
Compositor i violinista austríac.
Vida Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de GF Sances, mestre de capella Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680 Autor d’una variada i abundant producció musical, que inclou música escènica i…
Mèdici
Música
Família italiana de mecenes artístics.
Els seus membres foren famosos per llur patrocini de la literatura, les arts i la ciència Governaren a Florència durant més de tres-cents anys, en el període que va del 1434 al 1737, sense gairebé interrupcions La influència internacional dels membres més prominents d’aquesta família dedicada a la banca i al comerç, juntament amb una sèrie de matrimonis ben calculats, feren possible la seva posició privilegiada en la vida política, social i cultural tant d’Itàlia com de la resta d’Europa A partir del 1438, sota la protecció de Cosimo 1389-1464, es fundaren les primeres capelles musicals a la…
Bernardo Pasquini
Música
Compositor, organista i pedagog italià.
Vida El 1650 residia a Roma, on tingué com a professors Antonio Cesti i Loreto Vittori El 1663 fou nomenat organista de Santa Maria Major, i, des del 1664 fins a la seva mort, exercí el mateix càrrec a Santa Maria in Aracoeli Per la seva reputació com a instrumentista i compositor, es guanyà el patrocini de personatges com la reina Cristina de Suècia, el príncep Colonna, el cardenal Pietro Ottoboni i, sobretot, el príncep Giambattista Borghese El 1706, juntament amb Alessandro Scarlatti, ingressà a l’Acadèmia Arcadia, on degué conèixer GF Händel Viatjà a la cort de Leopold I a…
Stefano Landi
Música
Compositor i cantor italià.
Vida El 1595 ingressà al Collegio Germanico de Roma com a nen cantor Quatre anys després rebé els ordes menors, i el 1602 començà estudis al Seminario Romano L’any 1610 inicià la seva tasca com a organista a Santa Maria in Trastevere, i l’any següent obtingué una plaça de cantor a l’Oratorio del Santissimo Crocifisso El 1618 es feu càrrec del magisteri de la capella del bisbe de Pàdua, Marco Cornaro Poc després tornà a Roma, on publicà un llibre d’àries l’any 1620 A Roma obtingué un benefici a Sant Pere, i l’any 1624 és documentat com a mestre de capella de Santa Maria di Monte, càrrec en el…
Francesca Cuzzoni
Música
Soprano italiana.
Una de les dives més destacades de l’òpera del Barroc, inicià la carrera el 1716, o potser una mica abans, cantant als teatres de les principals ciutats del nord d’Itàlia Al cap de pocs anys ja ostentava el títol de virtuosa di camera de la duquessa Violant de Toscana Es casà amb el compositor Pietro Giuseppe Sandoni Sense ser una gran actriu ni una dona bonica, el seu cant expressiu i matisat, una gran facilitat tècnica, la seva naturalitat en les ornamentacions i la seva afinació acuradíssima, la convertiren en un ídol de l’escena europea La seva fama, però, la hi proporcionà sobretot l’…
Orfeu
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara, amb les…
música de Hannover
Música
Música desenvolupada a Hannover (Alemanya).
Durant l’Edat Mitjana, la presència de dues confessions cristianes -catòlica i evangèlica- influí sobre les activitats musicals de la ciutat, que, de fet, es limitaren a les estrictament litúrgiques Amb la Reforma, l’orgue adquirí una certa importància i, el 1651, es creà una Schulkurrende per a difondre el cant luterà En aquest període destaquen, per les seves activitats, el kantor Andrea Crappius i la família Schildt, organistes Fou amb el duc Joan Frederic -convertit al catolicisme- que la cort de Hannover començà a tenir una activitat musical més diversificada Foren contractats diversos…
improvisació
Música
Creació musical realitzada en el moment de la seva execució.
Generalment, en tota improvisació hi ha elements predeterminats a partir dels quals s’improvisa La improvisació, doncs, no sol afectar tots els paràmetres musicals alhora És molt freqüent, per exemple, improvisar una melodia a partir d’una progressió harmònica preestablerta, o bé improvisar ornamentacions sobre una melodia donada La improvisació és un element essencial en molts tipus de música, entre els quals mereix un lloc destacat el jazz Però també en la música culta de tradició europea sempre hi ha estat present, per exemple en l’ornamentació de melodies, en la realització del baix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina