Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
farmacopea
Farmàcia
Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori i que recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d’un ús més comú.
Amb el desenvolupament de la farmàcia anaren apareixent diverses farmacopees a partir del s XVI farmàcia Els estats més avançats tenen farmacopea pròpia, que en alguns és publicada amb periodicitat i regularitat a la Gran Bretanya la British Pharmacopoeia, i als EUA la USP, editades cada cinc anys i en uns altres aperiòdicament La primera farmacopea dels Països Catalans fou la Concordie Aphotecariorum Barchinone 1511, que fou la segona del món, superada en antiguitat només pel Receptari Florentí 1498 La primera farmacopea espanyola obligatòria per a tot l’estat fou la Pharmacopoeia…
Timothy Franz Geithner
Política
Polític nord-americà.
Fill d’un funcionari d’afers estrangers, es graduà al Dartmouth College en Estudis Asiàtics i de Govern el 1983 El 1985 obtingué un Master en Economia Internacional i Estudis de l’Àsia Oriental a la Johns Hopkins School of Advanced International Studies Després de treballar a Kissinger Associates assessoria d’afers estrangers fundada per l’antic secretari d’estat Henry Kissinger , el 1988 s’incorporà a la divisió internacional del departament del Tresor dels EUA, dins del qual ocupà diversos càrrecs fins a ser nomenat subsecretari d’afers internacionals 1998-2001 Del 2001 al 2003 fou director…
Força de Marcèvol (Arboçols)
Art romànic
Fortificació forcia de Marcivol documentada per primer cop l’any 1243, que pot ser que correspongui al recinte de planta gairebé rectangular que s’adossà a la banda sud de l’església de Santa Maria de les Grades El seu angle SE és, però, corb Té, de nord a sud, una longitud d’uns 9 m i una amplada d’uns 6 m El gruix del mur, que es conserva en una alçada d’uns 5 m, és de 110 cm A la banda oriental s’obre una porta, elevada amb relació al nivell del terra exterior s’hi pot accedir per unes grades A part la porta, hi havia diverses espitlleres i alguna finestreta, sobretot a la zona corba del…
Sant Andreu de Tolse (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
El primer document que parla del nucli de Tolse és una donació de l’any 1167, en quç l’abat Berenguer i els monjos del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles atorguen a un tal Martí Bernat i a la seva muller Maria el mas de Tolse en determinades condicions El mas Tolse apareix també en la concòrdia de l’any 1176 Possiblement a causa d’aquest document hom ha dit que la capella d’aquest mas era romànica Actualment en resten molt pocs vestigis, i el tipus de paraments que es conserven no sembla pas que sigui romànic En alguna fotografia de l’any 1880 hom pot veure la porta d’entrada, amb dues…
Capella del Palau Reial Major (Barcelona)
Art romànic
Annexa al Palau Reial Major de Barcelona, hi havia hagut una petita capella dedicada a santa Maria La seva erecció fou, amb tota probabilitat, contemporània a la construcció del Palau, però malauradament ha deixat poc rastre en la documentació La notícia més antiga de què hom disposa sobre aquesta capella palatina data de l’any 1173, quan el rei Alfons I va fer lliurament de l’“ ecclesiam et capellam meam beate Marie que sita est in meo palacio civitatis Barchinone ” a la comunitat i confraria de Santa Eulàlia del Camp És possible que s’hi celebrés el casament del rei Jaume I amb…
Mare de Déu de Merli (Alguaire)
Art romànic
Aquesta capella, prop del poble, va dependre del convent de les monges santjoanistes d’Alguaire Es tracta d’un edifici gòtic Un cop establertes les monges sanjoanistes al castell, el 1265 s’inicià la construcció o reconstrucció de l’església de la Mare de Déu de Merli, juntament amb la casa dels sacerdots residents, en un indret a prop del nucli d’Alguaire, on sembla que ja hi havia hagut un temple anterior En les obres, que finalitzaren l’any 1278, hi contribuïren diverses institucions eclesiàstiques Hi ha constància que al juliol de l’any 1296, l’abat de la canònica de Sant…
Alàs

Alàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Alàs i Cerc, a l’Alt Urgell, situat al mig de la plana, en un lleu pendent, a 768 m d’altitud, a l’esquerra del Segre, enfront del pont d’Alàs.
Rere el poble, envoltant-lo, hi ha els altiplans de Sant Miquel, de Banat i el puig de Sanatge A més de la caseria agrupada entorn de l’església, ben a prop hi ha com un petit raval amb algunes cases L’església parroquial és dedicada a sant Esteve És capçada per un absis semicircular, potser d’origen romànic, i té una sola nau, coberta amb volta de creueria, a banda i banda de la qual s’obren petites capelles laterals La festa major se celebra pel juliol L’església de Sant Esteve és citada ja el 819, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Sembla que antigament hi havia hagut un…
l’Oliva
Barri
Barri de Tarragona, de poblament disseminat, al N de la ciutat, format per nombrosos xalets als vessants de la muntanya de l’Oliva, on hi havia hagut una fortificació.
la Ginebrosa
Municipi
Municipi del Matarranya, a la vall del Guadalop, aigua amunt de la seva confluència amb el Bergantes; aquest, al seu darrer tram, forma el límit occidental del terme.
És accidentat, al sector nord-est, per la serra de la Ginebrosa 888 m alt, continuació occidental de la serra de Cirerals, que forma la divisòria d’aigües entre el Guadalop i el riu de Mesquí El sector a l’esquerra del Guadalop és drenat pel barranc de la Canaleta La zona forestal, que ocupa unes 4 200 ha, és poblada de pins i matollar El regadiu 228 ha, on hom aprofita l’aigua del Bergantes, és destinat a blat 150 ha, ordi, alfals, patates i llegums Al secà hom conrea cereals 170 ha, ametllers i, sobretot, vinya 1 100 ha i oliveres 500 ha Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i…
Llíber
Llíber
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, a la vall de Xaló, on el riu de Gorgos rep el barranc del Cau i ha format amb els seus al·luvions el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló.
La resta és accidentada per materials cretacis prebètics de la penya Roja, al N, i la lloma Larga i el tossal del Cau 726 m alt, al S Més de la meitat del terme roman inculta —pinar i garriga—, però el pla i els encontorns suporten 1008 ha de conreus de secà, un 30% de les quals és dedicat a la rotació cerealícola tradicional, un 27% a vinyes raïm de balança i panses i la resta a ametllerars i garroferars El regadiu de peu gairebé no cobreix 1 ha Hi ha hagut una llarga emigració cap a diversos indrets, la qual l’últim decenni ha anat vers França El poble 357 h agl 2006, lliberans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina