Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
parietals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles sovint simples, de flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, poliandres, diclamídies i generalment pentàmeres, i de fruits diversos.
Comprèn nombroses famílies, les més importants de les quals són les següents begoniàcies, bixàcies, caricàcies, cistàcies, droseràcies, elatinàcies, flacourtiàcies, frankeniàcies, passifloràcies, sarraceniàcies, tamaricàcies i violàcies
glumiflores
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per plantes normalment herbàcies de flors hermafrodites amb el periant molt reduït o nul, i amb l’ovari súper, i de fruits secs, indehiscents i monosperms.
Comprèn únicament la família de les gramínies, bé que alguns autors hi inclouen la de les ciperàcies
estepa
Estepa blanca florida
© MC
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les cistàcies, de fulles enteres i oposades, de flors grosses, amb 5 pètals lliures, hermafrodites i regulars, i de fruits en càpsula quinquelocular.
L’ estepa blanca Calbidus , de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa L’ estepa borrera Csalviifolius , de 30 a 70 cm, de fulles ovades o ellíptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs L’ estepa crespa Ccrispus , de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les comarques del litoral L’ estepa de…
pitosporàcies
Botànica
Família de rosals composta per plantes llenyoses de fulles simples, alternes o verticil·lades, de flors actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres i d’ovari súper, i de fruits carnosos o en càpsula loculicida.
Consta d’unes 200 espècies, la majoria nadiues d’Austràlia
Els mesozous
Els mesozous constitueixen un petit grup d’organismes pluricellulars i endoparàsits que viuen en els nefridis dels calamars i els pops, i en els teixits d’altres invertebrats marins Hom ha interpretat la seva morfologia de dues maneres diferents hi ha qui considera que són formes molt modificades d’un altre grup d’invertebrats concretament, de trematodes digenis, que s’han simplificat a causa de la seva vida parasitària els altres, per contra, pensen que es van originar a partir d’algun tipus de protists ciliats Durant molt de temps han estat considerats dins el fílum dels asquihelmints No…
flacourtiàcies
Botànica
Família de parietals que consta d’unes 800 espècies de plantes tropicals, generalment llenyoses, amb fulles alternes i estipulades, amb flors actinomorfes i normalment hermafrodites i amb fruits bacciformes o capsulars.
litràcies
Botànica
Família de mirtals que consta d’unes 450 espècies de plantes herbàcies o llenyoses amb fulles simples oposades o verticil·lades, flors generalment actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper, i fruits capsulars.
Litràcies més destacades Ammannia coccinea alfabegueta de fulla estreta Lythrum sp litrum Lythrum salicaria salicària
espadiciflores
Botànica
Ordre de la classe de les monocotiledònies, els membres del qual tenen fulles generalment paral·lelinèrvies i flors cícliques, trímeres, unisexuals o hermafrodites generalment actinomorfes, hipògines i moltes vegades reunides en inflorescències.
Comprèn les famílies de les palmes, de les ciclantàcies i de les lemnàcies
sapotàcies
Botànica
Família de diospirals constituïda per plantes llenyoses laticíferes, de fulles simples, enteres i habitualment alternes, de flors regulars i generalment hermafrodites, sovint agrupades en inflorescències racemiformes, i de fruits en baia.
Consta d’unes 600 espècies tropicals, entre les quals cal esmentar l’acras Achras zapota , l’arbre de ferro Sideroxylon inerme , la balata Manilkara bidentata i el palàquium Palaquium sp
ranals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales constituït per plantes generalment herbàcies, de fulles simples o dividides, de flors hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, sovint heteroclamídies, poliandres i de gineceu apocàrpic, i de fruits diversos.
Inclou les famílies següents anonàcies, aristoloquiàcies, berberidàcies, calicantàcies, canellàcies, cefalotàcies, ceratofillàcies, nepentàcies, nimfeàcies, raflesiàcies i ranunculàcies