Resultats de la cerca

Creada el 1959 per RGDavis, inicialment es dedicà a l’experimentació a partir de formes de teatre popular i realitzà accions d’avantguarda dins de magatzems i soterranis D’ençà del 1970, que esdevingué collectiu estable, dugué a escena muntatges de melodrames, thrillers , comèdies musicals, relats èpics o sitcoms , amb la intenció de fer ús dels elements més freqüents del teatre popular argument impactant, fantasia i música en directe que permeten copsar fàcilment la ideologia del muntatge Algunes obres destacades són L’amant militaire 1967, adaptació d’un text de Goldoni amb què…

Deixeble de Hegel, fou professor a Halle 1831-33 i Königsberg 1833-79 Intentà de superar el dualisme del temporal i l’intemporal mostrant el que hi ha d’intemporal en el temporal i viceversa Dividí la ciència de les idees lògiques en metafísica que abraça l’ontologia i l’etiologia, lògica que estudia la relació entre l’ésser i el pensar i ideologia que tracta del mètode S'ocupà també de qüestions teològiques i estètiques Entre les seves nombroses obres, cal citar Asthetische und poetische Mitteilungen ‘Comunicacions estètiques i poètiques’, 1827, Encyklopädie der theologischen…

Al realisme gris de la vida quotidiana aportà l’alè romàntic dels grans esdeveniments històrics en la Polònia del s XVII, com en Ogniem i mieczem ‘A sang i foc’, 1883-84, Potop ‘El diluvi’, 1884-86 i Pan Wołodyjowski ‘Un heroi polonès’, 1887-88 Recollí les lluites medievals amb els ordes germànics en Krzyżacy ‘Cavallers teutons’, 1897-1900 i obtingué un èxit internacional amb Quo vadis 1894-96, situada en la Roma de Neró i que proclama el triomf de la ideologia cristiana sobre el materialisme decadent del món pagà Deixà també novelles psicològiques, com Bez dogmatu ‘Més enllà del misteri’,…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid Mantingué amistat amb diversos erudits i literats, entre els quals Francesc Pérez i Bàyer, Francesc Cerdà i Rico i Antoni Josep Cabanilles El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan, que publicà amb el títol d' Origen, progresos y estado actual de tota la literatura 1784 Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià Fou membre de l’Acadèmia…

Escrita a cavall de l’autobiografia i el manifest, fou el resultat de l’experiència que li aportà el fracàs del   putsch de Munic  1923  Reflecteix la ideologia més típica del nazisme supremacia de la raça ària, antisemitisme, oposició a tot individualisme i liberalisme, per tal com la llibertat i la igualtat són contràries a la natura, etc i estableix les línies d’actuació per assolir el poder polític El 1925 Hitler elaborà una segona part de l’obra, que fou publicada l’any següent Després de la Segona Guerra Mundial, bé que la seva publicació no fou expressament prohibida, el…

D’origen camperol, s’incorporà al PCUS cap al 1931 i esdevingué funcionari del partit a nivell local i regional del 1948 al 1956 fou cap de propaganda a la República de Moldàvia, on conegué Leonid Iljič Brežnev Sota la protecció d’aquest es traslladà a Moscou i, el 1971, entrà al comitè central Esdevingut, el 1982, secretari del comitè central responsable de la ideologia i delfí de Brežnev, hagué d’esperar que s’escolés el breu mandat de Jurij Andropov abans d’arribar febrer del 1984 a secretari general del PCUS, president del soviet suprem i màxim mandatari de l’URSS Els seus…

Filla d’immigrants polonesos benestants, és coneguda, sobretot, per la cobertura que féu de la Guerra Civil Espanyola, per a les revistes franceses Ce Soir o Regards al costat del seu company sentimental , Robert Capa D’ideologia esquerrana, hagué de fugir d’Alemanya amb l’arribada del nazisme i es refugià a París Allà conegué Capa, que li ensenyà els fonaments de la fotografia Al començament, publicaren les fotos de tots dos amb el nom de Robert Capa, però posteriorment Taro publicà alguns reportatges amb el seu nom artístic El més conegut d’aquests treballs és el reportatge…

Vida i obra Conreà la novella històrica, i, amb dos volums publicats, Cap de brot 1982 i Els persistents 2004, construí la saga d’una família, els Simó, a través de la qual es perfila la història de la Catalunya del segle XVIII Cap de brot presenta l’ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de l’Onze de Setembre Pere Simó, el personatge, és un combatent austriacista que, convertit en comerciant, adopta progressivament la ideologia economicista del segle XVIII Després de la derrota, Catalunya només es pot salvar amb una economia forta Els seus fills i el seu besnet,…

Deixeble d’Aparisi i Guijarro, s’especialitzà en els poemes de versos monosillàbics, entre els quals cal citar Déu i lo món 1854, corregit i augmentat el 1858 D’ideologia conservadora, es mantingué al marge de la societat Lo Rat Penat, que ell considerà massa avançada, i, atret per la temàtica històrica i religiosa, freqüentà diversos certàmens literaris, i guanyà dues vegades l’organitzat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1855, amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, amb un poema èpic titulat Sen Vicent i el 1867, amb un de dedicat A…

El dret penal de l’enemic no existeix, de fet, com un sistema explícit, sinó que és un concepte desenvolupat pel jurista alemany Günther Jakobs per a descriure les pràctiques i normes jurídiques d’estats totalitaris o autoritaris que tenen per objecte perseguir, reprimir o anihilar determinats collectius de la ciutadania adduint la ideologia, la raça, la religió, la nacionalitat, l’ètnia o altres criteris L’estat que fa ús d’aquesta mena de normes considera explícitament o implícita els grups als quals l’aplica com un “enemic interior” que cal destruir o, si més no, mantenir sota…