Resultats de la cerca

Pare del físic i teòric de la música Christiaan Huygens 1629-1695, rebé una educació musical àmplia i acurada, amb lliçons de solfeig, llaüt i orgue, instruments aquests dos dels quals fou un intèrpret destacat, com també de viola Acabats els estudis, aprengué composició i guitarra pel seu compte El 1625 esdevingué secretari al servei de la casa d’Orange, càrrec que li permeté viatjar i entrar en contacte amb els corrents culturals europeus de l’època Tot i que és conegut sobretot com a poeta, se sap que fou també un músic notable i prolífic Tocà el llaüt davant Jaume I d’Anglaterra i se li…

Estudià a València amb L Magenti, a París amb V Perlemuter i a Viena amb A Brendel Ha estat premiat en el Concurs GB Viotti de Vercelli, el Concurs Internacional de Piano de Jaén, el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols i el Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli a Seregno Ha actuat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de la RTVE, l’Orquestra Nacional de França, la Simfònica de Londres i l’English Chamber Orchestra, entre d’altres Amb aquesta darrera enregistrà un CD dedicat a J Turina i M de Falla Darrerament ha tocat amb l’Orquestra…

Estudià cant i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i després amplià la seva tècnica vocal amb Josep Sabater i Conxita Badia Debutà a Olot amb Rigoletto i després ho feu al Gran Teatre del Liceu amb Il trovatore 1962 Al mateix teatre, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera, ha interpretat les parts de mezzosoprano de títols com Aïda , La forza del destino , Un ballo in maschera o La Gioconda , entre d’altres Cantà El Pessebre de Pau Casals al Festival de Prada sota la direcció de l’autor, i el 1969 guanyà a Treviso el Concurs de Veus…

Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla d’E Kemeny i de C Gombau En aquest centre guanyà diversos premis, com ara el Mercedes de Bonis i l’Eugenia Kemeny Al gener del 1975 actuà amb èxit en el paper de Micaela de Carmen , al costat de P Lavirgen i de G Bumbry, personatge que després interpretà en ciutats com Bilbao, Oviedo, València, Saragossa i Niça A Itàlia, el mateix any 1975, guanyà el Concorso Internazionale per Voce Verdiane de Parma La seva trajectòria fou especialment intensa els anys vuitanta, amb aplaudides actuacions a l’estat espanyol, en diversos països…

Pertanyent a una família del món de l’espectacle, ja a dos anys aparegué en un vodevil interpretat per la companyia dels seus pares, en la qual continuà actuant els anys següents com a bateria i ballarí de claqué, tot fent gires per diversos països A onze anys creà i dirigí una banda pròpia i ben aviat mostrà la seva extraordinària facilitat tècnica El 1937 entrà a formar part de l’orquestra de Joe Marsala, i després treballà amb Harry James, Artie Shaw i Benny Carter Durant la primera meitat dels anys quaranta formà part de l’orquestra de Tommy Dorsey Més tard actuà de manera…

S'ha mostrat idònia per a interpretar personatges d’una certa complexitat psicològica Entre les seves interpretacions destaquen Repulsion, R Polanski, 1965, premi de la crítica de Nova York, Belle de jour 1966, Tristana 1970, ambdues de L Buñuel, Le dernier métro F Truffaut, 1980, L’africain P de Broca, 1983 Le lieu du crime A Téchine, 1986, Indochine R Wargnier 1992, premi de l’Acadèmia Francesa de Cinema, Place Vendôme N Garcia 1998, premi del Festival de Venècia, Dancer in the Dark L von Trier, 2000 i 8 femmes F Ozon, 2002 Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Um filme…

L’àmbit de la seva tessitura vocal troba la seva correspondència amb el registre agut de la veu blanca i de la veu femenina Des de l’Edat Mitjana fins a l’època del Barroc, l’escriptura de les parts agudes de cantus, superius o sopranus de la polifonia eclesiàstica estava destinada a rebre la coloració tímbrica dels nens cantors amb veu de tible El doblatge que els ministrers feien de les parts polifòniques als centres eclesiàstics de major relleu els menà a comptar, al llarg dels segles XVI i XVII, amb la presència de cantors sopranistes adults, naturals o castrats, la potència sonora i la…

Filla del director i productor Bruce Paltrow i de l’actriu Blythe Danner, debutà al costat de John Travolta a Shout 1991, de JHornaday Després d’interpretar el paper de Wendy a Hook 1991, de SSpielberg, i les pellícules Flesh and Bone 1993, de SKloves, Jefferson in Paris 1995, de JIvory, Moonlight and Valentino 1995, de PAnspaugh, Seven 1995, de DFincher, o The Pallbearer 1996, de MReeves, es forjà la seva imatge d’actriu de papers que combinen un físic atractiu amb personatges tímids i acomplexats Emma 1996, de DMcGrath, adaptació d’una novella de Jane Austen, li oferí el primer paper…

Formada a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, des del final dels anys seixanta, ha estat una de les actrius més assídues de l’escena catalana Ha interpretat obres molt diverses, d’autors Salvador Espriu, Bertolt Brecht, Marguerite Duras, Carles Batlle, Albert Mestres, Claudio Magris, sota la direcció de Joan Castells, Boris Rotenstein, Ricard Salvat o Calixto Bieito Ha estat també important el seu vessant de recuperació del cabaret català Ha actuat també molt sovint a la televisió, tant en obres teatrals com en sèries i telefilms, gairebé sempre per als canals en català Hom pot…

Estudià al Conservatori de Granollers i més tard, a l’Escola de Música de Barcelona i a la Royal Academy of Music de Londres, on es graduà el 1992 Convidat sovint per les principals orquestres espanyoles, el seu repertori és molt extens i inclou música de totes les èpoques i estils, amb una especial dedicació però, als segles XX i XXI És el pianista que més música catalana d’aquest període ha estrenat, interpretat i gravat, i destacats compositors actuals li han dedicat llurs obres Té més de quaranta gravacions discogràfiques, incloses, les integrals pianístiques de Mompou, Gerhard, Homs,…