Resultats de la cerca

S'ha mostrat idònia per a interpretar personatges d’una certa complexitat psicològica Entre les seves interpretacions destaquen Repulsion, R Polanski, 1965, premi de la crítica de Nova York, Belle de jour 1966, Tristana 1970, ambdues de L Buñuel, Le dernier métro F Truffaut, 1980, L’africain P de Broca, 1983 Le lieu du crime A Téchine, 1986, Indochine R Wargnier 1992, premi de l’Acadèmia Francesa de Cinema, Place Vendôme N Garcia 1998, premi del Festival de Venècia, Dancer in the Dark L von Trier, 2000 i 8 femmes F Ozon, 2002 Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Um filme…

Establert a Europa des del 1972, visità Barcelona per primer cop el 1977 Friends Roadshow, Saló Diana, i establí vincles molt sòlids amb la professió i el públic catalans Considerat per la crítica internacional com el màxim exponent del llenguatge contemporani dels pallassos i generador de l’anomenat clown power , el seu humor es movia entre la procacitat, la provocació i la tendresa Feu gires per Europa, Amèrica i Oceania presentant els seus espectacles, tant dins d’iniciatives collectives com ara el circ Roncalli, amb el qual actuà l’any 2000, com en solitari espectacle WFUN-…

Estudià a València amb L Magenti, a París amb V Perlemuter i a Viena amb A Brendel Ha estat premiat en el Concurs GB Viotti de Vercelli, el Concurs Internacional de Piano de Jaén, el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols i el Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli a Seregno Ha actuat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de la RTVE, l’Orquestra Nacional de França, la Simfònica de Londres i l’English Chamber Orchestra, entre d’altres Amb aquesta darrera enregistrà un CD dedicat a J Turina i M de Falla Darrerament ha tocat amb l’Orquestra…

Estudià al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i més tard a Roma, on fou alumne de T Pediconi i A Piervenanzi El 1964 guanyà un concurs de cant a Spoleto, fet que li permeté debutar com a Colline La bohème al festival de la mateixa ciutat Cantà a Roma 1965, al Teatro alla Scala de Milà 1970 i sovint a Nova York Metropolitan i Londres Covent Garden El 1969 debutà a Glyndebourne com a Don Giovanni, paper que des d’aleshores ha interpretat amb èxit en diverses ocasions, com ara a Sevilla el 1992 o a Orange el 1996 Ha cantat arreu d’Europa i dels Estats Units, destacant…

Els anys seixanta es traslladà a Los Angeles, on fou tècnic de so i músic d’estudi, i començà alhora a compondre i a interpretar cançons, entre d’altres,  After Midnight i Cocaine , que interpretades per Eric Clapton 1971 i 1976 es convertiren grans èxits del rock Amb la seva veu profunda i cansada, el ritme arrossegat i la guitarra acústica austera, que foren els seus trets distintius, desenvolupà un estil propi, sobri i subtil, anomenat Tulsa Sound, a mig camí entre el rock , el blues i el country Publicà en total una quinzena d’àlbums, el primer dels quals fou  Naturally 1972 Seguiren,…

Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla d’E Kemeny i de C Gombau En aquest centre guanyà diversos premis, com ara el Mercedes de Bonis i l’Eugenia Kemeny Al gener del 1975 actuà amb èxit en el paper de Micaela de Carmen , al costat de P Lavirgen i de G Bumbry, personatge que després interpretà en ciutats com Bilbao, Oviedo, València, Saragossa i Niça A Itàlia, el mateix any 1975, guanyà el Concorso Internazionale per Voce Verdiane de Parma La seva trajectòria fou especialment intensa els anys vuitanta, amb aplaudides actuacions a l’estat espanyol, en diversos països…

Estudià cant i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i després amplià la seva tècnica vocal amb Josep Sabater i Conxita Badia Debutà a Olot amb Rigoletto i després ho feu al Gran Teatre del Liceu amb Il trovatore 1962 Al mateix teatre, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera, ha interpretat les parts de mezzosoprano de títols com Aïda , La forza del destino , Un ballo in maschera o La Gioconda , entre d’altres Cantà El Pessebre de Pau Casals al Festival de Prada sota la direcció de l’autor, i el 1969 guanyà a Treviso el Concurs de Veus…

Fill de cantants d’òpera, estudià piano i orgue a la California State University de Sacramento i al Cerritos College de Califòrnia Professional com a vocalista des del 1980, feu duos amb el cantant Jon Hendricks, i el 1983 inicià una carrera en solitari que, partint del jazz , ha evolucionat cap a un estil molt personal i d’un gran eclecticisme amb el qual ha fet incursions en els gèneres més diversos Dotat d’un amplíssim registre i una gran tècnica vocal que complementa amb elements de percussió bucal i al tòrax, ha collaborat amb instrumentistes com els pianistes Chick Corea, Herbie Hancock…

En les creences religioses de diversos pobles, el concepte d’esperit lliga amb el d'ànima, car ambdós són principis vivificadors El desig de cercar una explicació i un control de la natura ha provocat que hom hi projectés l’existència d’esperits, reflex de l’activitat física i psíquica de la persona Aquest esquema lògic, anomenat per Edward Taylor animisme , seria el primer estadi històric en la formació dels sistemes religiosos Hom dubta actualment d’aquesta hipòtesi, car hi ha cultures primitives que no han seguit aquest camí i alguns pobles melanesis, indis nord-americans…

Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz Festival Vinculada també amb el…