Resultats de la cerca

Després de residir a París 1929-31 s’establí definitivament a São Paulo Molt dintre el dramatisme expressionista alemany, mostra uns personatges famèlics i trists amb línies anguloses i dures, amb influències cubistes, amb un color molt sord Els temes tractats són populars escenes rústiques i líriques del Brasil, la vida dels jueus a Europa Cal destacar, sobretot, la immensa composició del Vaixell dels emigrants i la sèrie dels Boscs 1950-55

Fill de Felip el Bell i de Joana de Navarra, en morir la seva mare fou proclamat rei de Navarra Hagué de fer cara a la forta reacció feudal, dirigida pel seu oncle Carles de Valois Expulsà els mercaders jueus i llombards i forçà els serfs dels seus dominis a comprar llur llibertat El 1305 es casà amb Margarida de Borgonya, la qual repudià el 1314, per adulteri, i més tard la féu estrangular 1315

Adherit al Partit Nacionalsocialista 1933, com a oficial de les SS  formà part dels reforços que Adolf Hitler envià a Itàlia el 1943 per a impedir l’avançament dels aliats Al març de l’any següent, 33 soldats de l’exèrcit alemany moriren en un atemptat dels partisans comunistes Com a represàlia, Hitler ordenà executar deu italians per cada soldat mort Les autoritats alemanyes a Roma elaboraren una llista amb 330 civils, la majoria jueus, petits delinqüents i presos polítics en la pràctica, les persones assassinades foren 335 La matança tingué lloc el 24 de març de 1944 a les…

En tornar de l’exili, els jueus hi constituïren una província autònoma, que a partir de l’any 6 dC formà amb Samaria i Idumea una procuració romana Des del 44 també en formava part Galilea Convertida en província romana el 66, fou annexada a la província de Síria 135 La part occidental fou inclosa l’any 1949 dins l’estat d’Israel i l’oriental, annexada a Jordània 1950, fou ocupada militarment pels israelians l’any 1967

Fill d’emigrants jueus polonesos Es formà al City College de Nova York, a la Cornell University d’Ithaca i a l’Art Student League de Nova York Cofundador del grup novaiorquès The Club 1948 Començà a exposar a la galeria Betty Parsons el 1951 El seu art, fruit d’una mentalitat d’intellectual amb preocupacions existencials, és estàtic i molt senzill el caracteritzen grans masses uniformes normalment verticals Hom l’ha considerat precursor del minimal art

S'inicià en el periodisme i en novelles en les quals descrivia tipus jueus Lévy 1910, Et C i e 1918 Evolucionà cap al marxisme i defensà l’establiment d’una cultura revolucionària Cal destacar, entre les seves obres, l’assaig Naissance d’une culture 1936, les comèdies Le dernier empereur 1927 i Toulon 1944 i la novella Sybilla 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola fou secretari del comitè mundial contra la guerra i publicà Espagne, Espagne 1936

Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat

L’autor, que es presenta com a funcionari de Ptolemeu II Filadelf 285-247 aC, pretén d’explicar l’origen de la versió grega dels Setanta Ultra recollir la llegenda de la traducció que efectuaren els setanta-dos savis jueus, inclou entusiastes elogis de la llei jueva i de la seva saviesa per demostrar la seva superioritat sobre la cultura hellenística Pot ésser datada aproximadament l’any 140 aC, bé que alguns autors la consideren del segle I dC

Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista, en què assolí el grau de comandant El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 el 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector de Vallfogona i els seus escrits 1889, Història de Vallfogona 1898 i L’aljama dels jueus de Vic 1909, entre d’altres

De primer cunyada i després segona muller del rei Manuel I de Portugal, amb el qual es casà a Alcácer do Sal el 30 d’octubre de 1500 Tingué deu fills, entre els quals el rei Joan III de Portugal, Isabel, muller de l’emperador Carles V, i el cardenal Enric, que regnà a Portugal després de la mort del rei Sebastià I Molt religiosa, aconseguí el perdó dels lisboetes, castigats per la gran matança de jueus del 1506