Resultats de la cerca
Es mostren 1906 resultats
timpà
Construcció i obres públiques
En un pont amb arcades o en una obra petita de pas, espai que hi ha entre la volta i la imposta.
S'anomena timpà massís o timpà alleugerit segons que aquest espai estigui ple o que s’hi deixin espais buits d’un cantó a l’altre de l’estructura per a reduir la càrrega morta sobre la volta
padda
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estríldids, de 15 cm, que té el cap, les rèmiges i la cua negres, les galtes i el ventre blancs i la resta del cos grisa.
El bec és cònic, gros, massís i de color roig viu, amb les vores i la punta blanques És apreciat com a ocell de gàbia i habita a tot el SE d’Àsia i a l’Àfrica oriental
Tamenghest
Ciutat
Capital del wilāya de Tamenghest, Algèria.
Petita població de tuàregs, al Sàhara d’Algèria, al massís d’Ahaggar Centre administratiu i de comandament militar i parada del servei transsaharià d’Alger a Zinder S'hi establí Ch E de Foucauld 1905 i hi fou assassinat
Austràlia Occidental
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia que ocupa la part occidental del país i és el primer dels estats en extensió.
La capital és Perth Una gran part del territori és ocupada pel desert Al nord, s’estén el massís del Kimberley, vorejat a l’est pel riu Ord i al sud per la conca del Fitzroy El centre de l’estat és ocupat pel Gran Desert Sorrenc Great Sandy Desert i el Gibson Desert Més al sud s’estén la regió de Murchison-Kalgoorlie, d’estructura granítica, solcada per profundes depressions ocupades per llacs salins El sud de l’estat és ocupat per part de la Nullarbor Plain i pel massís de Darling, situat a l’extrem sud-occidental i que constitueix el centre de poblament més important Perth,…
Agadèz
Ciutat
Capital del departament d’Agadèz, Níger.
Situada als contraforts del massís d’Aïr, és una cruïlla de rutes caravaneres vers l’Ahaggar i el Ténéré, que l’ha convertida en un centre de comerç i mercat agrícola Fou fundada el 1920 per tuàregs procedents de Fezzan
aranya
Indústria tèxtil
Peça que, amb el seu moviment de rotació, torça la metxa i l’enrotlla a la bobina, en les màquines metxeres.
És constituïda essencialment per dos braços, l’un massís, per a equilibrar l' aranya en el seu moviment de rotació, i l’altre, ranurat, amb una plaqueta allargada, anomenada aleta, a l’extrem, que colloca la metxa a l’entorn de la bobina
Vallespirans
Poble
Poble (983 m alt.) del municipi de les Llosses (Ripollès), situat al punt més alt de la serra que divideix les aigües de la riera de Vallespirans o de Carnalets de la de les Llosses, on aquella desguassa.
La parròquia Sant Esteve existia des del 1123 i pertanyia a la jurisdicció del monestir de Ripoll De l’antiga església romànica resten només els murs i la nau fou profundament transformada l’any 1759, quan hom hi construí també un massís campanar
Wuyi Shan
Serralada
Serralada de la Xina sud-oriental, que s’alça fins a 2.000 m d’altitud.
És la part més elevada del massís del Zhejiang i Fujian, de roques arcaiques i primàries, que separa la conca mitjana del Iang-Tsé de les regions costaneres S'estén en direcció SW-NE pel límit entre les províncies de Jiangxi i Fujian
parc natural
parc natural La vall de Santa Fe, sota el massís de les Agudes-turó de l’Home, amb el pantà de Santa Fe
© Fototeca.cat
Ecologia
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu.
La declaració de parc natural correspon a alguna autoritat competent la qual vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos del parc i l’activitat dels seus habitants En molt diverses variants, segons les legislacions de cada país, és la figura més freqüent de protecció de la natura als països amb una llarga història d’ocupació humana intensiva Als Països Catalans el primer parc natural fou el del Montseny, establert el 1928 encara que no tingué reglamentació fins el 1977, avui gestionat per les diputacions provincials de…
políper
Zoologia
Esquelet calcificat i incrustat d’altres sals que caracteritza certs cnidaris colonials del grup dels antozous, en particular de les madrèpores i dels coralls.
Pot ésser massís, incrustant i ramificat o dendrític És produït pels mateixos pòlips de les colònies Quan l’animal mor, el políper és l’únic que en resta i en certes condicions favorables forma masses enormes al nivell de l’aigua, anomenades esculls corallins
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina