Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
Tallareta vulgar
Àrea de nidificació de la tallareta vulgar Sylvia communis als Països Catalans Maber, original dels autors A la primavera i a l’estiu la tallareta ocupa els dominis montans, amb alguna penetració a la terra baixa mediterrània dels Països Catalans Una observació més acurada de la seva àrea de distribució ens permet de relacionar la presència estival d’aquesta espècie amb altituds sempre per sobre dels 400 m i amb comarques amb una mitjana anual de pluges per sobre dels 500 mm Així doncs, defuig d’una banda els sectors culminals dels Pirineus, i també les contrades més àrides i eixutes amb…
Tallarol capnegre
El tallarol capnegre Sylvia melanocephala es deixa veure a les brolles i matolls mediterranis, enfilat a les branques i movent característicament la cua No obstant això, costa de distingir-lo, a distància, del tallarol emmascarat A la fotografia de dalt, un exemplar mascle ens mostra la posició peculiar de la cua, el marcat contrast entre els colors negre i blanc a la cara, el bru del pit i el gris del costat l’anell ocular és ben vermell en el mascle La femella té els colors no tan contrastats, i el cap més grisós que no pas negre, com es veu a la fotografia de baix, feta a la Floresta…
cascall banyut
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija erecta, pilosa i ramificada, de 20 a 50 cm, fulles glauques, profundament lobulades, flors més petites que les del cascall marí, vermelles o de color de taronja, tacades de porpra a la base, i càpsules llargues, rectes, cobertes de sedes.
Viu en camps de la regió mediterrània
arç de tanques
Botànica
Arbust caducifoli i espinós força alt, de la família de les solanàcies, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d’un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos.
Conreat en tanques a la regió mediterrània
peluda

Llenguado pelut
DZMB. Thomas Knebelsberger (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, d’uns 20 cm de longitud, molt semblant al llenguado, però amb bandes transversals o amb grans taques sobre el costat pigmentat i sobre les aletes.
Habita sobre fons sorrencs a la Mediterrània
pinya de Sant Joan

Pinya de Sant Joan
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 5 a 30 cm d’alçada, de fulles blanques i tomentoses en el revers, les inferiors lanceolades o lirades, les superiors pinnatipartides o pinnatífides, de flors purpúries o blanquinoses, totes hermafrodites, de capítols grossos, solitaris, terminals, globosos, amb nombroses bràctees involucrals imbricades i brunes, i de fruits en aqueni i proveïts de vil·là.
Es fa a la regió mediterrània occidental
capcetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 10 a 30 cm, pilosa, dividida en de 1 a 3 branques, fulles ovades, piloses, i flors grogues, agrupades en capítols grans, envoltats de fulles florals.
Viu en erms de la regió mediterrània
Lluís Coquard i Sacristan

Lluís Coquard i Sacristan
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg, autor de comèdies, sainets, etc., molt representats sobretot per grups de teatre no professional.
Delineant i publicitari, guionista i autor de comèdies populars i sainets molt representats, dels quals destaquen, entre d’altres, Amor direcció prohibida 1958, La núvia portava cua 1961, L’estiuet del senyor Martí 1978, No em toquis la flor 1982, La teva dona m’enganya 1989, Avi jove vol companyia 1993, Ens ha caigut la sogra 1995, Casats per amor a la pasta 1999, L’amor entra per la finestra 2003, Un intrús a la família 2005, Un amant de comèdia 2008 i El sofà dels secrets 2008 Escriví teatre infantil Patufet 1964, Juguem tot fent teatre 1971, premi Ciutat de Barcelona 1969, Aquilí i…
,
planxeta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de 16 cm, que té dos ossos palatins soldats en forma de placa mastegadora, és de color verdós i, a l’època de la cria, el mascle té tres franges longitudinals vermelles a cada costat i la femella és tacada d’un color negrenc.
Habita a la Mediterrània, en els trencants recallosos
ormí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles ovades, peciolades i crenades, i de flors rosades o violàcies, agrupades en inflorescències espiciformes, les quals solen terminar en una coma de bràctees violades.
Creix en llocs secs de la regió mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina