Àrea de nidificació de la tallareta vulgar (Sylvia communis) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
A la primavera i a l’estiu la tallareta ocupa els dominis montans, amb alguna penetració a la terra baixa mediterrània dels Països Catalans. Una observació més acurada de la seva àrea de distribució ens permet de relacionar la presència estival d’aquesta espècie amb altituds sempre per sobre dels 400 m i amb comarques amb una mitjana anual de pluges per sobre dels 500 mm. Així doncs, defuig d’una banda els sectors culminals dels Pirineus, i també les contrades més àrides i eixutes amb caràcters molt marcats de continentalitat o d’influència mediterrània. Això n’explica la situació al País Valencià, on és localitzada a l’interior de les comarques septentrionals i centrals, i és força més escassa a la regió d’Alacant i pràcticament inexistent com a nidificador al migjorn valencià. A les Balears no nia; és una espècie migradora regular, encara que escassa.
La tallareta és un típic migrador que arriba als territoris de cria al començament d’abril, amb un lògic retard pel que fa a les comarques de muntanya. Cal separar, i no és sempre fàcil, la població indígena de l’estrictament en trànsit, ja que ambdues es barregen; el pas primaveral es registra des del final de març fins a mitjan maig; el pas postnupcial cap als territoris d’hivernada africans comença a detectar-se a la darreria d’agost i encara s’observen migradors al començament d’octubre.
Semblen prou clars els requeriments de la tallareta vulgar quant a l’elecció de l’hàbitat de nidificació: un fort lligam a les bardisses montanes i a la vegetació arbustiva punxant; sempre, però, en llocs assolellats quelcom desforestats, com marges de prats, clarianes de bosc i vegetació embardissada a les rodalies d’habitacles humans de muntanya. Tant el seu hàbitat com els seus costums discrets i els seus trets poc vistosos la fan passar sovint desapercebuda davant d’altres tallarols de presència visual o auditiva més notòria.
Si bé a Europa la tallareta és una espècie d’àmplia distribució, a moltes comarques dels Països Catalans troba una forta competència amb altres tallarols més característics de l’avifauna mediterrània. Aquest fet explica que en una bona part del territori estudiat, on la influència mediterrània és més marcada, resti com un nidificador local.
Un fet que sembla que s’ha deixat notar sobre el global de la població europea és la persistent secada que es registra a la regió del Sahel, tradicional territori d’hivernada de la tallareta, els efectes de la qual s’han traduït en una recessió general de l’espècie en la seva àrea de cria.