El tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) es deixa veure a les brolles i matolls mediterranis, enfilat a les branques i movent característicament la cua. No obstant això, costa de distingir-lo, a distància, del tallarol emmascarat. A la fotografia de dalt, un exemplar mascle ens mostra la posició peculiar de la cua, el marcat contrast entre els colors negre i blanc a la cara, el bru del pit i el gris del costat; l’anell ocular és ben vermell en el mascle. La femella té els colors no tan contrastats, i el cap més grisós que no pas negre, com es veu a la fotografia de baix, feta a la Floresta; noteu el detall de l’anell ocular i la diferència de color amb el mascle. El tallarol de cap negre ateny fins a 13 cm.
Marcel·la Chinchilla i Oriol Alamany.
La distribució del tallarol capnegre és la d’una típica espècie mediterrània. Només evita els Pirineus i els seus estreps a partir dels 700 m, tot i que també es coneixen nidificacions quelcom més isolades a les comarques pirinenques més obertes a la influència mediterrània.
Pràcticament no es coneixen buits de distribució a la regió mediterrània. Tant al País Valencià, com encara més a totes les Balears, l’ocupació territorial es fa de manera força uniforme i completa; tot plegat és, doncs, un dels tallarols més freqüents arreu.
Llevat, possiblement, de les parelles que nien a més altitud, la totalitat de la població del tallarol capnegre és estrictament sedentària. Tanmateix, es registren moviments en el decurs de l’hivern cap a indrets més arrecerats, especialment del litoral; així doncs, és possible reconèixer poblacions de caire hivernant al Maresme, el Barcelonès, el delta del Llobregat i les comarques litorals del migjorn del Principat.
El tallarol capnegre és una de les espècies més representatives de l’avifauna de la regió biogeogràfica mediterrània i, concretament, de les formacions arbustives característiques com garrigues, brolles i màquies litorals. Ocupa també l’estrat arbustiu dels boscos d’aquest domini, i és comú tant en alzinars i suredes com en pinedes d’àmbit mediterrani. És, així mateix, freqüent a bardisses de qualsevol mena, a conreus arboris de secà: olivets, garroferars, ametllerars i també tarongerars, sempre que aquests ofereixin suficient cobertura herbàcia. A les Balears viu també entre la vegetació halòfila dels salobrars i les maresmes. El tallarol capnegre també és present a la vegetació arbustiva dels indrets humanitzats: colonitza tanques, hortes i jardins en medis suburbans i urbans.
El marcat sedentarisme d’aquesta espècie l’aboca a patir les conseqüències de les onades de fred. Si bé demostra ser sensible a la cruesa de les condicions climatològiques, s’ha pogut constatar també la recuperació relativament ràpida de les poblacions afectades per anyades especialment fredes.