Resultats de la cerca
Es mostren 1740 resultats
Miquel Bofill i Soy
Música
Saxofonista.
Estudià saxòfon al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Adolf Ventas Posteriorment anà a Bordeus, on treballà amb Jean-Marie Londeix Collaborador habitual de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, ha format part de grups com Barcelona 216 o les orquestres simfòniques del Vallès i del Gran Teatre del Liceu Membre fundador del Quartet Sax de Barcelona, ha realitzat diverses gires amb aquesta formació per Europa, el Japó i Corea, i nombrosos enregistraments per a ràdio i televisió El 1990 obtingué la càtedra de saxòfon al Conservatori Superior Municipal…
Pep Armengol
Cinematografia
Director de càsting i actor.
Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…
Margarida Xirgu i Subirà
Cinematografia
Actriu.
Vida Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino , que muntà el seu pare Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno Fructuós Gelabert, al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante La Coqueta , de Narcís Cuyàs i E Giménez, que també els protagonitza En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel , d’Àngel Guimerà, autor que la…
Jordi Molet Canal
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter, jugà al Club Esportiu Cornellà dues temporades, abans de fitxar per les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga quan era júnior Posteriorment jugà al Club Esportiu Noia 1996-98, 2006-07, al Reus Deportiu 1998-2000, al Lleida Llista Blava 2000-04 i al SHUM Maçanet 2004-06, i la temporada 2007-08 retornà al Reus Conquerí una Copa d’Europa 2009, un Mundial de clubs 2008, una Copa Intercontinental 2010, una Copa Continental 2010, una Copa de la CERS 1998, una Lliga 2011 i una Copa del Rei 1998 Amb la selecció catalana, es proclamà subcampió de la…
Josep Pellicer Castellví

Josep Pellicer Castellví
FEDERACIÓ CATALANA DE PITCH & PUTT
Golf
Jugador de pitch-and-putt.
Membre del P&P Roc3, el 1998 fou campió de Catalunya per equips i el 2001 es proclamà campió de Catalunya individual Posteriorment fou membre del Can Cuyàs Golf i del P&P Can Rafel, amb el qual aconseguí dos nous campionats de Catalunya per equips 2007, 2008 i dues Copes de Catalunya 2006, 2007 Debutà en la selecció catalana l’any 1997 i participà en les tres primeres International Challenge Cup Catalunya-Irlanda 1997, 2000, 2002 Representà Catalunya en el primer Campionat d’Europa de pitch-and-putt 1999 i fou subcampió d’Europa en dues ocasions 2001, 2003
Salvador Saura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Dissenyador gràfic i editor.
Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l’interès pel suprematisme de Malevič amb plantejaments propers al minimal art El 1976 creà, amb Ramon Torrente , un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l’Eixample Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís , pels quals han rebut diversos premis
Antoni San Germán
Cirurgià.
Fou professor del Collegi de Cirurgia de Barcelona, i, per les seves idees liberals, fou separat del càrrec l’any 1824 Escriví nombroses obres entre les quals destaca un Tratado elemental de afectos externos y operaciones de cirugía 1822, que fou utilitzat com a llibre de text durant molts anys El 1813 era primer cirurgià del primer exèrcit antinapoleònic
Josep Tabescà
Història
Guerriller.
Era conegut amb el malnom el Tei Formà part d’una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s’acollí al seu indult octubre del 1827 El 1833 era voluntari reialista i s’alçà en armes a Sant Vicenç dels Horts 2 de març contra la imminent liberalització de la monarquia Fracassat l’intent, fugí a Rubí, on el repetí Detingut, fou executat poc després
Leandre Amigó i Batllori
Literatura catalana
Periodisme
Crític literari, narrador i periodista.
Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament , el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi
,
Josep Civil i Castellví
Música
Compositor.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1904 passà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy Fou mestre de capella 1912-17 a Saint-Quentin Picardia, professor d’harmonia a la Schola Cantorum de París en 1918-21 i organista de Saint-François-Xavier París fins el 1952 Autor de música de cambra, d’obres per a cant i orgue, i de l’òpera Canigó , amb text de Lluís Jou inspirat en el poema de Verdaguer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina