Resultats de la cerca

S’inicià al CB Sant Josep de Badalona i fitxà pel Joventut, amb el qual debutà en la màxima categoria Amb la Penya fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1955, 1958 Posteriorment fitxà pel Picadero JC de Barcelona 1960-65, amb el qual guanyà la Copa 1964 Formà part de la selecció espanyola en quinze ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Abandonà el basquetbol per motius laborals

Té diversos moviments de tres a set, i alguns són de dansa Sovint és per a petits conjunts d’instruments Al s XVIII designà habitualment una composició instrumental amb caràcter de suite Mozart i Haydn n'escriviren de remarcables Al s XIX el terme passà a designar variacions sobre motius famosos i, a la primera meitat del XX, Bartolí, Roussel i altres compositors destacaren amb algunes obres de formes lliures que designaren amb aquest nom

La justícia francesa denega a Espanya l’extradició de José Antonio Urrutikoetxea, dirigent històric d'ETA conegut com a Josu Ternera, detingut el maig de 2019 als Alps francesos, perquè el delicte pel qual se’l reclama, crims contra lesa humanitat, no existeix en el codi penal francès Poques hores després, el jutge autoritza la sortida de l’etarra de la presó per motius de salut, i el posa en llibertat vigilada

S’inicià al Club Turó, des d’on passà al RCD Espanyol Fitxà pel FC Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1953, i el mateix any debutà amb la selecció espanyola amb un tercer lloc al Mundial L’any següent tornà a l’Espanyol, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya més 1954, 1955, 1956 i dos de Catalunya 1955, 1956 Es retirà prematurament el 1956 per motius laborals

Collaborà en el Corriere della Sera i en La Stampa La seva obra narrativa, com Lettere di una novizia 1941, Pietà contro pietà 1946, I falsi redentori 1949 i Le stelle fredde 1970, s’inspira sovint en motius de crítica dels costums És autor també de llibres de viatges De America 1953 i Viaggio in Italia 1957 Idoli e ragione és un recull d’articles apareguts entre el 1953 i el 1973

De 1902 a 1905 publicà quatre Sinfonie , a la manera de grans composicions musicals, carregades de motius místics Amb Pepel ‘Cendra’, 1909 —poesia— i Peterburg 1913 —novella— s’interessà pels problemes socials resultants de la revolució del 1905 Instaurat el règim soviètic, continuà fidel al simbolisme, que conjugà amb el realisme tradicional Publicà assaigs i llibres de memòries Meždi dvukh revol’ucij ‘Entre dues revolucions’, 1924, Načalo veka, vospominanija ‘Començament de segle, records’, 1937

Pastora, després minyona a Senlis, fou descoberta per WUhde, que l’ajudà fins el 1930 L’abandó per part d’aquest, juntament amb la seva personal neurosi religiosa, li féu perdre el seny i morí al manicomi La seva pintura és molt barroca, atapeïda i minuciosa en detalls fulles, fruits, flors, plens d’arabescs, són els seus motius més representatius Els colors són vius i radiants, i hom encara desconeix com foren fabricats

Començà dins el neoplasticisme, però a partir del 1920 esdevingué un purista Cap al 1928 conreà el tema de les taques orgàniques i motius del món dels esports Els nazis li prohibiren l’ensenyament i àdhuc de fer exposicions A conseqüència d’això es consgrà a l’arqueologia prehistòrica, que influí en la seva pintura emparentada amb l’art rupestre Escriví Das Unbkannte in der Kunst ‘L’inconegut en l’art’, 1947

Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant Mestre en teologia i almoiner de Joan I essent prior de Poblet, fou elegit abat Obtingué, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III i Joan I Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores

L’església parroquial és dedicada a sant Simó El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya actualment al Museu Arqueològic de Barcelona, dels s III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional s obretot motius vegetals estilitzats