Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
la Vall d’Alcalà
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al límit amb el Comtat.
Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada pels propietaris La població, que aconseguí 642 h el 1910, ha anat…
atauxia
Art
Ornament característic de l’art musulmà constituït per l’encastament d’esmalt o metalls fins en entalladures obertes sobre un metall.
La moneda prefeudal
El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la relació de…
L’aristocràcia catalana i l’Àndalus
La catedral de Girona encara conserva diversos objectes que són testimoniatge de l’atracció suscitada per la civilització islàmica sobre l’alta aristocràcia catalana del segle XI Una primera mostra d’això és la pedra de l’anell sigillar que restà encastat durant molt de temps dins l’altar que la comtessa Ermessenda de Carcassona havia ofert a la catedral de Girona L’atribució d’aquesta pedra ha estat objecte de controvèrsia Per a certs historiadors, com I Frank, l’anell sigillar era propietat d’Arsenda, muller de Reverter —el vescomte de Barcelona que esdevingué mercenari dels…
seljúcida
Història
Membre d’una dinastia turca que governà (segles XI-XIII) l’Àsia Menor i el Pròxim Orient.
Bé que fou fundada pel seu epònim Selǧūq ibn Duqāq , la dinastia no es consolidà fins que Togrïl Beg no vencé els gaznèvides, s’establí a Coràsmia 1038 i es féu reconèixer soldà 1055 pel califa de Bagdad Després dels esplendorosos governs d' Alp Arslān i de Malik Šāh , ajudats ambdós per llur visir Niẓām al-Mulk , l’imperi seljúcida, dividit entre fills i germans, inicià la seva davallada i disgregació els atabegs s’independitzaren i aparegueren diverses dinasties locals, de vida molt heterogènia, a Síria, Mesopotàmia, Armènia i Pèrsia De la branca principal, anomenada dels seljúcides majors…
Bernardí Gomes i Miedes
Historiografia catalana
Ardiaca de Morvedre i canonge de la seu de València.
Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos casos, però, darrere de l’interès…
La filla del mar
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat al Teatro Odeón de Buenos Aires, en traducció castellana, el 12 de setembre de 1899, i al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.
Planteja la dissortada recerca afectiva d’una noia marginada pel seu origen forà L’obra s’ambienta en un poble mariner La protagonista, recollida de petita del naufragi d’un vaixell musulmà, fou batejada amb el nom d’ Àgata Com que en ser rescatada es dirigí cap a una noia uns quatre anys més gran que ella, la Mariona, passà a viure amb la seva família, i, morts els pares, totes dues foren acollides per l’oncle Cinquenes Aquest, preocupat pel bon nom, no consent la relació de Mariona amb Pere Màrtir, un indià d’escassa fortuna que havia seduït bona part de les dones del poble…
les Coves de Vinromà
Vista general de les Coves de Vinromà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta que comprèn la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), anomenada la foia de les Coves, entre els estrets de la roca del Lledoner, al nord-oest, on deixa l’Alt Maestrat, i l’estret del Riu, al sud-est, on penetra al Baix Maestrat.
Limiten la foia, a l’oest, els tossals Gros 771 m alt i del Boix 734 m alt, i a l’est, les Talaies d’Alcalà 528 m alt i la serra de Murs 425 m alt Oberta pel nord vers Sant Mateu i pel sud vers el pla de l’Arc, aquesta vall forma part del corredor prelitoral situat a l’eix tradicional de comunicacions parallel a la costa mediterrània El 42% del territori és improductiu, ocupat en gran part unes 5600 ha per matollar hi abunden els espartars Als sectors més plans hi ha hortes 160 ha regades amb aigua del subsol els principals conreus de secà són els garrofers, les oliveres, cereals, ametllers i…
Xulella
Vista de Xulella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià; s’estén sobre els dos vessants del Túria (anomenat ací río Blanco
), que el travessa encaixat dins una vall molt estreta i sinuosa de direcció general N-S, amb relleu muntanyós a l’W i planer a l’E, on s’obre una plana suau.
Abans d’arribar a la vila, un canal deriva l’aigua del riu per tal d’alimentar el salt de Xulella , de més de 160 m d’alçada, damunt el barranc de Taboira afluent, per l’esquerra, del Túria, destinat a la producció d’electricitat El 60% del terreny no és conreat, amb predomini del matollar sobre les pinedes L'àrea conreada, a l’E, ocupa 1 700 ha de secà i 80 ha de regadiu, a les proximitats del riu El conreu bàsic és la vinya, amb 1 100 ha, seguida de les oliveres i els garrofers, i petits sectors de cereals Les hortes es dediquen a blat de moro, patates, cebes i hortalisses La…
Vela
Llinatge de l’antiga noblesa alabesa.
El primer personatge documentat és Vela Jiménez , comte d’Àlaba 868-883, que defensà els passos d’Haro i Cellorigo contra un exèrcit musulmà comandat per l’emir Muḥammad I i que contribuí a la repoblació d’una part de La Bureba i La Rioja El seu fill, Munio Vela , que es titulà comte d’Àlaba, governà poc temps 919-931 ocupà les gorges de Pancorvo i Haro, i més tard fou substituït en el càrrec pel magnat Àlvaro Arraméliz, casat amb Sança, filla del rei Sanç I de Pamplona La política unificadora del comte castellà Fernán González portà a l’annexió del comtat alabès i a l’expulsió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina