Resultats de la cerca
Es mostren 642 resultats
Xile 2018
Estat
L’11 de març, es va produir el traspàs de poders entre la presidenta sortint, Michelle Bachelet, i el president entrant, Sebastián Piñera, guanyador de les eleccions del desembre del 2017, el qual va iniciar el segon mandat presidencial, després de l’anterior entre els anys 2010 i 2014 Durant els primers mesos del nou mandat, Piñera, del partit conservador Renovació Nacional, va prioritzar la lluita contra la pobresa i la reforma de les pensions i els impostos També va incrementar les relacions amb la Xina, que ja és el seu primer soci comercial El país, però, va continuar travessant…
Hipòlit Nadal i Mallol
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement o La Nació i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal de Figueres i a Ciutadania de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment 1916-72, de la qual fou director i un dels principals…
,
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili en un retrat de Ferran Callicó (1928)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història
Periodisme
Política
Escriptor, historiador, periodista i polític.
Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…
, ,
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…
, ,
Fèlix Cucurull i Tey
Historiografia
Literatura
Novel·lista, poeta i historiador.
Vida i obra Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se'ns escapa 1959 Publicà dos reculls més de poemes nous que porten el mateix títol del recull anterior Vida terrena , un editat a Lisboa el 1966 i l'altre a Barcelona el 1977 La seva narrativa és de caire psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions…
xarxa
Transports
Conjunt de les línies de ferrocarril que pertanyen a una mateixa companyia o administració o que corresponen a una nació, a un estat, a una regió, etc.
Mural del País Valencià
Literatura catalana
Llibre de poemes en tres volums de Vicent Andrés i Estellés.
Desenvolupament enciclopèdic La idea que l’articula és la clara consciència de ser poble, d’escriure “des del poble”, des d’un passat de renúncies i amb una identificació amb la llibertat i la rebellia Representa l’esperit i les esperances albirades en el primer postfranquisme, però és una exacta narració poètica de la història del País Valencià i una justificació detallada de l’orgull de sentir-se’n fill És un cant èpic i vital que Estellés denominà «cant general del meu País» Cal destacar en el seu conjunt referències poètiques —Neruda, Baudelaire—, musicals i pictòriques la mar, Miró, el…
música polonesa
Música
Art musical conreat a Polònia.
A part la música litúrgica, des de la cristianització, la primera obra musical polonesa coneguda és la cançó guerrera Bogurodzica s XIII El primer autor conegut és Nicolau de Radom, autor d’obres religioses del s XV Els autors següents vincularen la música polonesa a l’Europa occidental, fet que ha estat constant des d’aleshores Hi influïren especialment l’escola francoflamenca i Palestrina A la cort de Segimon III 1587-1632 fou conreada la música policoral veneciana, la qual inicià la profunda influència musical italiana a Polònia Cap al 1625 el romà Marco Scacchi introduí l’òpera a la cort…
música de Torí
Música
Música desenvolupada a Torí (Itàlia).
Les primeres notícies de l’activitat musical a la ciutat daten de l’Edat Mitjana i es refereixen a la catedral, on des del 997 funcionava una schola cantorum La seu fou el principal nucli de la vida musical a Torí durant molts segles, ja que la cort dels Savoia vivia principalment a Chambéry i només feia breus estades a la capital del Piemont Aquesta situació canvià totalment quan el duc Emanuele Filiberto decidí traslladar definitivament la cort a Torí 1562, moment a partir del qual s’inicià, des del punt de vista cultural, una nova etapa per a la ciutat Al segle XVIII les festes que s’…
Juan Donoso Cortés
Filosofia
Història
Literatura
Política
Filòsof, literat, polític i diplomàtic espanyol.
Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina