Resultats de la cerca

Es distingí en la campanya d’Itàlia, a les ordres de Napoleó Bonaparte, i fou governador militar al Piemont A les ordres de Duhesme, prengué part en la segona batalla del Bruc, atacà Tarragona i saquejà l’Arboç 1808 Fou governador militar de Barcelona 1809-10 En tornar a França es retirà i fou nomenat comte de Chabran

Lluità a Àfrica i a Itàlia 1849 Fou ajuda de camp de Napoleó III Aquest l’envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l’abdicació de Maximilià i d’organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien Lluità a Sedan al costat de l’emperador, i fou fet presoner amb ell 1870

Diputat als Estats Generals 1789, aconseguí l’abolició del dret de primogenitura Membre jacobí de la convenció i del Comitè de Salvació Pública, després del cop d’estat del 9 de termidor de l’any II 27 de juliol de 1794, fou ministre de justícia 1795-97 i formà part del Directori Napoleó li atorgà el títol de comte

Participà en la guerra contra Napoleó Destinat al Perú 1817, se significà com a governador i defensor d’El Callao 1824-26 Comandà l’exèrcit del Nord contra els carlins 1834 i fou ministre de la guerra dels governs de Mendizábal i Calatrava 1836 En la regència d’Espartero presidí el consell de ministres 1842-43

Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia

Afiliat a la societat secreta Jove Itàlia, fou empresonat 1844 Alliberat per l’amnistia papal 1846, el 1848 lluità a Venècia, contra Àustria Diputat i comissari a Roma 1849, el 1854 fou empresonat de nou, però fugí Atemptà contra Napoleó III de França 1858, en el qual veia el principal obstacle per a la unificació italiana, i fou guillotinat

Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840

Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política…

Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada…

Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada…