Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Ramon Fajardo i Izquierdo
Història
Militar
Militar.
Lluità en la primera guerra Carlina, a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a la primera guerra cubana Fou ascendit a general 1870 En 1874-75 lluità novament contra els carlins Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València 1878-81, Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant El seu germà, Lluís Fajardo i Izquierdo Barcelona 1829 — Cartagena 1886, també militar, morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar
Joan Baptista Colomes
Teatre
Dramaturg.
Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió 1768 Restà a Ferrara fins el 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric Coriolano , 1779 Scipione in Cartagine , 1783 o hispànic Agnesi di Castro , 1781 i assaigs, com Les philosophes à l’encan 1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer Fou novament exiliat
Ramiro Felipe Núñez de Guzmán y de Guzmán
Història
Política
Polític castellà, segon duc de Medina de las Torres (des del 1626) i segon marquès de Toral.
El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa
Jordi II de Grècia

Jordi II de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1922-23 i 1935-47).
Fill i successor de Constantí I Obligat a abandonar el país després de la guerra amb els turcs 1923, pogué restablir la monarquia el 1935 Durant el seu regnat, el general Metaxàs establí una dictadura 1936-41 Arran de l’ocupació de Grècia pels alemanys 1941 passà a Creta, i més tard abandonà novament el país, al qual tornà com a monarca el 1946 Fou succeït pel seu germà Pau I de Grècia
ducat d’Alburquerque
Història
Títol de Castella que el 1373 fou concedit com a comtat a l’infant Sanç de Castella, germà d’Enric II, a qui succeí la seva filla Elionor, muller de Ferran d’Antequera.
El tercer comte fou el fill d’aquests, Enric , infant d’Aragó, duc de Villena, a qui fou confiscat el 1445 i incorporat a la corona Fou atorgat novament com a ducat el 1464 al gran privat Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado El setè duc, Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva , fou lloctinent de Catalunya i virrei de Sicília El títol passà el 1830 als Ossorio, marquesos d’Alcañices
Carlos Augusto Salaverry
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg romàntic peruà.
Formà part de la bohèmia de Lima el 1851 aparegué una primera collecció dels seus poemes, Albores y destellos , reeditada novament el 1871 conjuntament amb Diamantes y perlas , el text que li donà fama També escriví La estrella del Perú 1862 i Misterios de la tumba 1883 El seu pare Felipe Santiago de Salaverry Lima 1805 — Arequipa 1836, president de la República, fou afusellat a Arequipa per Santa Cruz, a causa d’una insurrecció
Tissafernes
Història
Militar
General persa.
Sàtrapa de la Lídia i la Cària 413, fou substituït per Cir II de Pèrsia 407 Durant la rebellió d’aquest contra el seu germà, ajudà Artaxerxes II a la batalla de Cunaxa tornà novament com a sàtrapa de la Lídia En la guerra entre Pèrsia i Esparta, fou vençut prop de Sardes per Agesilau 395 destituït per traïdor, fou dut a Colosses i executat pel sàtrapa Titraustes per ordre d’Artaxerxes
Pere Giberga
Literatura catalana
Poeta.
Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, severes amonestacions contra els bandolers, i panegíric del lloctinent de Catalunya marquès d’Aguilar Aquest text fou reproduït per Marià Aguiló en el Cançoneret, 1873-1900 Relacionat amb Pere Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565
,
bisbat de Jaca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Jaca.
Fou erigit el 1076 per Sanç III d’Aragó pel fet que la ciutat era la capital del regne d’Aragó per això era dit també, a l’alta edat mitjana, bisbat d’Aragó i que els bisbes d’Osca hi residien habitualment Reconquerida Osca el 1076, un mateix bisbe governava les dues diòcesis fins que, el 1571, Pius V les separà novament Actualment la diòcesi de Jaca és sufragània de l’arxidiòcesi de Pamplona
Salamina
Ciutat
Antiga ciutat de Xipre, fundada pels grecs a la costa oriental de l’illa.
Colonitzada vers el segon millenni aC, aconseguí la màxima esplendor sota el regnat d’Evàgores ~410 aC Després fou una possessió estratègica dels Ptolemeu Rica colònia judaica, fou centre d’una revolta 116-117 dC en la qual els grecs foren pràcticament exterminats i la ciutat destruïda Reconstruïda per Constanci II, fou novament enderrocada pels àrabs 648 dC S'hi conserven restes d’edificis romans notables, entre els quals el fòrum d’Adrià, i monuments bizantins
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina