Resultats de la cerca

L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors El 1950 hi treballaven 730 obrers L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament

El Tribunal Suprem obliga l’Estat espanyol a retornar el crèdit pel tancament del magatzem de gas Castor Després del tancament 2014, l’Estat va voler retornar el crèdit que havia demanat als bancs Santander, CaixaBank i Bankia per indemnitzar la constructora ACS a través de la factura del gas, cosa que el Tribunal Constitucional va rebutjar El 2018, els tres bancs van reclamar sense èxit els diners al govern espanyol, i finalment, al Tribunal Suprem, que els dona la raó

Net de Pere I i nebot i successor de la tsarina Elisabet Admirador de Frederic II de Prússia, abandonà la coalició antiprussiana, subscrita per la seva antecessora, i feu donar així un nou gir a la guerra dels Set Anys Un aixecament de la guàrdia imperial, promogut per la seva esposa —la futura Caterina II— i sostingut per la clerecia ortodoxa i la noblesa cortesana, l’obligà a abdicar el 28 de juny de 1762 pocs dies després fou assassinat

Fill de Pere I, pujà al tron sota el govern de la regència El 1840 fou declarat major d’edat Intervingué en la guerra de la Triple Aliança contra el Paraguai 1865-70 La seva política liberal li alienà el suport de l’Església i de l’oligarquia terratinent esclavista Malgrat els governs conservadors de Rio Branco i del marquès de Caxias, el decret d’abolició de l’esclavitud 1888 motivà un alçament republicà que el destronà i l’obligà a exiliar-se

D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia

Fill de Duncan I, fou acollit per Eduard III el Confessor en ésser assassinat el seu pare, i assolí el tron després de la mort de Macbeth Ajudà Edgard d’Atheling en la lluita pel tron d’Anglaterra contra Guillem el Conqueridor, però aquest envaí Escòcia i l’obligà a signar la pau Morí assassinat durant la invasió del regne de Northúmbria Assegurà la independència d’Escòcia i, juntament amb la seva muller, Margarida, més tard canonitzada, afavorí l’obra d’organització eclesiàstica

En suspendre el soldà Abdülhamit II 1878 la constitució que ell mateix havia atorgat el 1876, alguns oficials de l’exèrcit de Macedònia, entre els quals Mustafà Kemal, s’uniren al grup inicial, i aquest moviment prengué una tendència netament nacionalista L’aixecament militar obligà Abdülhamit II a restablir la constitució Una segona revolució, el 1909, substituí Abdülhamit per Mohamed V Finalment 1913 el govern passà oficialment a mans dels Joves Turcs, amb un triumvirat format per Ever, Talaat i Mustafà Kemal

Fill i sucessor de Balduí IV d’Hainaut i d’Alícia de Namur, esdevingué 1191 comte de Flandes pel seu casament amb la comtessa Margarida I, hereva del seu germà Felip I, malgrat l’oposició de Felip II August de França que l’obligà a renunciar a l’Artois i al Vermandois per l’acord de Péronne 1192 Reconegut hereu pel seu oncle Enric, comte de Namur, obtingué de l’emperador l’erecció 1188 en favor seu del marquesat de Namur

Senyor de Castellana Bonifaci VI i un dels més poderosos nobles occitans Escriví tres sirventesos contra Carles d’Anjou entre el 1250 i el 1262 Aquest darrer any encoratjà amb el seu ajut una revolta a Marsella contra el domini francès El seu castell fou destruït i els seus béns foren confiscats Lluís IX de França obligà Jaume I de Catalunya-Aragó a prometre que no ajudaria els rebels, però l’infant Pere, el futur Pere II, acollí Bonifaci a la seva cort

Estudià solfeig, piano i orgue amb B Andreu Després de ser ordenat de sacerdot, guanyà la plaça d’organista de l’església de Santa Maria de Maó, el 1832 Aconseguí una certa fama com a improvisador Es dedicà a l’ensenyament de la música i a la composició L’any 1876 una paràlisi l’obligà a deixar la seva activitat d’organista Escriví unes Lamentacions per a la litúrgia de la Setmana Santa, diversos himnes i motets i algunes obres simfòniques