Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
verdet
Botànica
Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies.
Formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de bases, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon
riera de Tenes
La riera de Tenes en primer pla, amb Lliçà de Vall (Vallès Oriental) al fons
© Fototeca.cat
Riera
Riu del Vallès Oriental, afluent, per la dreta, del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.
Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al collector entre Montmeló i Mollet del Vallès
pinacòcit
Anatomia animal
Cadascuna de les cèl·lules ectodèrmiques planes que entapissen el cos dels porífers, de les quals formen l’endoderma.
En els del tipus sícon entapissen l’exterior del cos i la cavitat gastral en els del tipus lèucon recobreixen solament les parets interiors de la cavitat gastral
Galliners
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al NW del cap del municipi.
L’església parroquial Sant Julià i Santa Basilissa, obra del s XIV, depèn de la de Parets d’Empordà Esmentat ja el 1017, pertanyia a la baronia de Vilademuls
graner
Agronomia
Local o construcció on hom guarda el gra.
Generalment consta d’una cambra o d’unes quantes, de parets llises, eixutes, construïdes de manera que assegurin una bona ventilació i protegides contra els animals mitjançant xarxes metàlliques
mixococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, de la família de les mixococcàcies, caracteritzat pel fet de presentar cossos fructífers simples en forma de gotes de colors vius.
L’observació microscòpica d’aquestes gotes mostra que són formades per cèllules esfèriques i de parets gruixudes, anomenades microcists , que poden suportar la dessecació i ésser viables durant llargs períodes
ooteca
ooteca de pregadéu
© Fototeca.cat
Entomologia
Coberta coriàcia que protegeix els ous dels insectes ortòpters, dels dictiòpters i d’alguns heteròpters.
És dividida en una sèrie de compartiments segons els ous que conté i pot ésser de parets buides o massisses La forma, la mida i la coloració són, sovint, molt específiques
metaborat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid metabòric.
Els ions metaborat poden existir en els cristalls en forma ortoròmbica, amb unitats cícliques trímeres unides per parets d’hidrogen, i en forma monoclínica, amb cadenes de bor tricoordinat i tetracoordinat
horn
Geomorfologia
Pic de forma piramidal amb arestes ben determinades i d’aspecte tallant.
Els hörner són situats al capdamunt dels circs glacials i es formen, no pas per l’acció de la glacera, sinó per la del glaç, que actua sobre les parets rocalloses
peleà | peleana
Geologia
Dit del volcà que es caracteritza per erupcions de tipus explosiu molt violentes acompanyades sovint per l’emissió de núvols ardents.
La lava, que és molt viscosa, sovint se solidifica a la boca del cràter i origina una agulla de parets verticals que l’obstrueix Aquesta obstrucció pot ésser causa de violentes explosions