Resultats de la cerca
Es mostren 1042 resultats
vetlla
Cristianisme
Estona de pregària, sobretot col·lectiva, que hom fa durant la nit.
Coneguda ja des dels primers segles del cristianisme, és testimoniada per una carta de Plini ~111 i és descrita, pel que fa a la Jesalem del segle IV, per Egèria Sense parallel en la litúrgia sinagogal, degué ésser introduïda per la creença que la segona vinguda del Crist s’esdevindria durant la nit S’iniciava amb les vespres, i se solia cloure amb la celebració eucarística Hom hi dedicava tota la nit especialment per Pasqua vetlla pasqual , i una bona part de la nit el diumenge i les festes dels màrtirs La darrera part abans de l’eucaristia donà naixença als oficis de matines i…
Eugeni II
Cristianisme
Papa (824-827).
Succeí, amb l’ajut dels francs, Pasqual I Davant el desordre intern de Roma, demanà protecció a Lluís el Piadós, el qual la hi atorgà a través de la constitutio romana 824 Reuní un sínode 826 i impulsà l’evangelització escandinava
Zenó de Verona
Cristianisme
Bisbe de Verona, potser entre el 356 i el 380.
Escriptor i predicador, es distingí per les nombroses homilies sobre el baptisme i la litúrgia pasqual, algunes de les quals han arribat a través de dos còdexs dels segles VIII i IX La seva festa se celebra el 12 d’abril
Melitó de Sardes
Cristianisme
Apologista cristià, bisbe de Sardes.
De les obres enumerades per Eusebi de Cesarea, la més important de les quals devia ésser l' Apologia adreçada a Marc Aureli, només en resten fragments N'ha estat descoberta modernament una important homilia pasqual, que influí en autors posteriors i en diversos texts litúrgics
Sant Andreu Xic o de les Viles (Tona)
Art romànic
Aquesta església es trobava dintre el terme del castell de Tona Encara que la tradició recollida pel bisbe Antoni Pasqual en l’acta d’una visita pastoral de l’any 1690 vol que aquesta església, que té la mateixa advocació que la parroquial, sigui la primitiva del terme, aquest fet no es confirma en cap document L’acta de consagració de l’any 889 de l’església de Sant Andreu de Tona, no situa l’església consagrada en cap lloc concret, com seria al puig o al costat del castell Com que l’edifici del castell no correspon al temple de l’any 888, queda dempeus el dubte Les primeres…
comtat de Vilallonga
Història
Títol concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve
, senyor de Vilallonga.
El succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l’orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa
bene valete
Història
Salutació final epistolar d’origen romà ( vale
o valete
, ‘estigueu bo’ o ‘estigueu bons’) que passa al bene valiat
merovingi (senyal reial d’expedició de documents i de convalidació) i arriba finalment al bene valete
pontifici, que té valor de subscripció.
Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV
Gaspar Palmer
Arquitectura
Arquitecte.
Treballà a la sagristia de l’església del convent de la Mercè de Palma, Mallorca, i probablement n'acabà la façana 1775 Hom li atribueix la construcció de la discutida església de Sant Gaietà 1752-79 —en collaboració amb Guillem Pasqual— i l’important palau Casa Morell ~1763, ambdues obres també a Palma
El Palmesano
Periodisme
Periòdic polític i literari, òrgan del Partit Constitucional Balear, aparegut a Palma del 3 d’octubre de 1855 al 9 de maig de 1857 amb una periodicitat trisetmanal.
Amb el mateix títol aparegué un nou periòdic el 1887, òrgan del partit liberal dinàstic de Miquel Socias i Caimari Pel març del 1891 es fusionà amb La Lealtad —òrgan personal de Pasqual Ribot, lloctinent d’Antoni Maura a Mallorca— i formà El Liberal Palmesano , portaveu del partit liberal fins al juliol del 1898
precepte de l’Església
Dret canònic
Segons el catecisme, cadescuna de les cinc disposicions que constitueixen la base i la manifestació de la pràctica cristiana catòlica.
Són oir missa els diumenges i festes de guardar no menjar carn els dies prohibits abstinència i dejunar els dies assenyalats dejuni confessar-se almenys un cop l’any i combregar per Pasqua comunió pasqual subvenir a les necessitats de l’Església segons les lleis i els costums, i no celebrar solemnement noces en temps prohibits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina