Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
pirofòric | pirofòrica
Química
Dit de les substàncies que s’inflamen espontàniament en entrar en contacte amb l’aire.
Són piròfors molts aliatges, en estat suficient de divisió, pel fet que llurs partícules es combinen amb l’oxigen i s’inflamen, com és el cas del ferroceri, el qual és emprat per a fabricar les pedres d’encenedor, utilitzades en encenedors i en els dispositius d’encesa d’algunes estufes, escalfadors, etc
pedra preciosa

Anell de maragdes i or, i arrecades de robís i or
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Pedra dura, transparent i de gran valor que, un cop tallada, és utilitzada en joieria.
Tradicionalment el diamant, el robí, el zafir i la maragda havien estat considerades les úniques i vertaderas pedras precioses Totes les restants eren considerades predres semiprecioses La Confederació Internacional de la Joieria i Orfebreria de Diamants, Perles i Pedres establí el 1970 que el terme pedra semipreciosa era incorrecte i el prohibí
escolopendra

Escolopendra (Scolopendra cingulata)
Eran Finkle (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids.
Atenyen de 10 a 17 cm el cos és aplanat dorsiventralment i format per 25-27 segments amb 21-23 parells de potes Tenen un parell d’antenes amb 17-20 artells, un parell d’ungles, o forcípules, verinoses i quatre ulls senzills a cada costat del cap Habiten sota les pedres
Sant Esteve de Juverri (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Vista de l’edifici des de llevant, amb l’absis, de planta semicircular i mancat de tota ornamentació JM Ubach L’església de Sant Esteve de Juverri és la titular del poble del mateix nom, el més meridional d’Andorra, situat en un coster, a 1 285 m d’altitud, enlairat sobre la Valira i sobre el Runet, petit nucli també envoltat per una zona residencial, al peu del bosc de Juverri Actualment pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria, bé que antigament havia depès de la parròquia d’Arcavell, a l’Alt Urgell Situació x 1°29′30” — y 42°26′30” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que…
Trivandrum
Ciutat
Capital de l’estat de Kerala, Índia, situada a l’extrem sud-occidental de la regió i de la península.
És centre comercial, hi ha indústria de poliment de pedres precioses ilmenita, orfebreria, teixits de ràfia, de seda i de cotó, estampats, etc Té port i aeroport Té la Universitat de Kerala, fundada el 1937 És seu arquebisbal dels catòlics de ritu siroantioquè o malankars Posseeix un temple vixnuïta s XVIII, centre de pelegrinatges
Wolfgang Laib
Art
Artista alemany.
Inicialment estudià medicina a la Universitat de Tübingen Des de l’any 1974 es dedicà només a l’art i aviat incorporà materials provinents de la natura, primer les pedres de llet i seguidament el pollen a partir del 1983 començà les obres amb arròs i des del 1988 incorporà la cera d’abelles
Cuicuilco

Cuicuilco
TravelingOtter (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic, al sud de Mèxic DF, on hi ha actualment la ciutat universitària.
Té un dels monuments més antics de la vall de Mèxic, una falsa piràmide de basament circular, de 135 m de diàmetre, feta d’una barreja de fang i pedres, al voltant de la qual han estat trobades diverses sepultures Correspon a la cultura arcaica uns 600 anys aC La ciutat fou sepultada per la lava del volcà Xitle
escarabat escopeter
Entomologia
Nom de diversos coleòpters de la família dels braquínids que es caracteritzen sobretot per la presència d’un aparell defensiu a l’extrem de l’abdomen, pel qual, en ésser amenaçats per algun perill, emeten un líquid corrosiu en forma de núvol blanquinós.
L’emissió del líquid va acompanyada d’un soroll peculiar, i d’aquí ve el seu nom Són escarabats de colors lluents i vius, amb el cap i el tòrax molt prims en comparació amb l’abdomen Viuen sota les pedres, sobretot als terrenys calcaris Les espècies més comunes als Països Catalans són Brachinus crepitans i Aptinus displosor
enganxa-roques
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gobiesòcids, d’uns 10 cm de llargària, desproveït d’escates i amb el cap deprimit.
Amb les aletes ventrals, transformades en una ventosa, s’agafen a les roques Té els narius sobre petites protuberàncies dèrmiques És un habitant típic de la zona de marea a les costes rocalloses, on hom el troba al damunt i al dessota de les pedres S'alimenta sobretot de petits crustacis Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
Sabà
Història
Antic regne preislàmic situat a l’actual Iemen.
Conegut des del s VIII aC i governat per reis o bé per sacerdots anomenats mukarrib , la seva capital fou Mā'rib i, posteriorment, Ẓufā Desenvolupà un ric comerç especialitzat en encens, pedres precioses, or i espècies Enfrontat sovint amb els estats veïns de Petra i Etiòpia, passà a formar part del món islàmic a mitjan s VII dC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina