Resultats de la cerca
Es mostren 3296 resultats
pensió emfitèutica
Història del dret català
Des del segle XIII, cens o quantitat periòdica que el senyor útil paga al senyor directe o senyor mitjà per raó d’una propietat afecta a emfiteusi.
Seguint el dret romà, la manca de pagament de les pensions portava aparellat el comís de la finca, menys a la ciutat de Barcelona i a altres llocs, on regia el privilegi Recognoverunt proceres 1284, i al bisbat de Girona, on hi havia aquesta reminiscència de la Llei Gòtica i es podia salvar el comís doblades les pensions endarrerides Avui, després de la llei sobre censos del 1945, aquest comís només pot ésser aplicat quan ha estat convingut en l’escriptura d'establiment
Anthony Hermann Gerard Fokker
Aeronàutica
Pilot d’aviació i constructor aeronàutic holandès.
Creador d’una empresa aeronàutica a Alemanya Fokker Aviatik el 1912, fou el principal subministrador d’aparells de caça per a les forces del Reich del 1914 al 1918, i introduí el sistema pel qual, gràcies a un mecanisme d’alternança, hom podia disparar frontalment sense tocar l’hèlix Acabada la Primera Guerra Mundial, creà a Holanda l’empresa aeronàutica Fokker , que fins a la Segona Guerra Mundial fou la primera del sector Escriví l’autobiografia The Flying Dutchman 1931
Sant Llorenç de les Esglésies (Navàs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix citada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella
Soriguerola
Detall d’una taula pintada amb una escena del judici final procedent de l’església de Sant Miquel de Soriguerola (s XIII)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), al NW del poble, a l’esquerra del riu d’Alp, prop de la seva confluència amb el Segre.
En depenia el mas de Soriguera A l’antiga església parroquial Sant Miquel, dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència francogòtica fi del s XIII, Museu d’Art de Catalunya que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques hom ha anomenat el seu autor Mestre de Soriguerola , i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses Ripollès i d’altres llocs del Ripollès
Rubicó
Riu
Riu de la Romanya, Itàlia, de curta extensió, que, al s I aC, marcava la frontera entre els territoris d’Itàlia i els de la Gàl·lia Cisalpina.
Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada
homoteri
Paleontologia
Fèlid macairodòntid (mamífer carnívor) amb grans dents anomenades de sabre que visqué al Plistocè europeu.
El registre més tardà d’aquest gènere data del Plistocè superior d’Alemanya A Catalunya, l’espècie Homotherium latidens ha estat trobada al jaciment del Plistocè inferior d’Incarcal Crespià, Pla de l’Estany L’estudi de les insercions musculars a les vèrtebres del coll d’aquest animal indiquen que podia dur a terme moviments complexos, com per exemple flexions i extensions laterals Probablement, aquests moviments eren adaptacions per a la captura de preses de grans dimensions, a les quals mossegaven en diferents parts del cos
nivell de subsistència
Economia
Quantitat de béns i serveis, que, des d’un punt de vista històric, són considerats com el mínim necessari per al sosteniment i la reproducció de la força de treball.
Segons els autors clàssics, la consideració que la part de producte que corresponia a la retribució del treball depenia directament del nivell de subsistència en cada moment històric, es trobà a la base de totes les seves argumentacions KMarx ho recollí en l’exposició de la teoria de l’explotació, bé que considerà que el nivell de salaris podia diferenciar-se del mínim de subsistència no solament per oscillacions temporals del mercat, sinó com a conseqüència de l’ofensiva reivindicativa de la classe obrera
fletxa
Arquitectura
Element arquitectònic propi del gòtic.
Era d’una forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal Podia ésser feta de pedra treballada o de carcasses de fusta recobertes amb plaques de plom o de pissarra o amb teules Al s XIII eren de dimensions colossals, i en el gòtic flamíger foren treballades a manera d’una filigrana El Renaixement les bandejà, bé que hom en construí encara al s XVI Al s XIX, amb el neogòtic, reaparegueren novament n'és un exemple la de la catedral de Barcelona
cabaletta
Música
Originàriament, mot emprat per a designar una petita ària operística caracteritzada per la seva agilitat melòdica i per l’ús força uniforme d’un mateix motiu rítmic.
D’etimologia incerta, el mot s’utilitzà a partir del segle XVIII, tot i que fou moda en temps de G Rossini Per a aquest compositor, seguint l’antiga tradició de l' aria da capo , la primera exposició s’havia de cantar tal com estava escrita, però el cantant podia afegir ornamentacions a la repetició Durant el segle XIX el terme s’usà de forma habitual per a anomenar la brillant secció final d’una ària o d’un concertant vocal a les òperes italianes
branle
Música
Dansa popular d’origen francès, molt ballada a Europa fins al final del segle XVII.
Sorgida d’una de les figures de la dansa baixa, al segle XV n’era el pas concloent, i al segle XVI era ja una de les danses de grup més populars a França Els balladors, agafats per les mans, formaven un cercle o una cadena, i es desplaçaven amb un moviment lateral característic La música podia ser cantada o instrumental Thoinot Arbeau, en la seva obra Orchésographie 1588, en distingí quatre tipus principals i més d’una vintena de variants que diferien en caràcter i ritme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina