Resultats de la cerca
Es mostren 2972 resultats
Diego del Puerto
Música
Teòric musical, possiblement castellà, actiu al principi del segle XVI.
Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic Tracta sobretot…
José? Bernal González
Música
Compositor de suposat origen castellà.
Després de formar part de la capella reial de Carles V com a cantor, a mitjan segle XVI ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata del Salvador, a Sevilla Poques són les dades conegudes d’aquest músic, del qual es conserven algunes obres El Cancionero Musical de Medinaceli inclou una missa ferial, el motet Domine memento mei i part d’una passió, totes a quatre veus El mateix manuscrit transmet una cançó profana, Navego en hondo mar , atribuïda a Bernal González, que podria ser obra del mateix compositor Altres manuscrits de Toledo i Guadalupe conserven còpies d’himnes…
balena amb bec

Balena amb bec de Blainville (Mesoplodon densirostris)
NOAA (cc-by-3.0)
Zoologia
Nom aplicat a tots els representants de la família dels zífids.
Tenen en general poques dents i un gep frontal que conté abundància de greixos, dels quals hom obté l’anomenada esperma de balena El cap és petit i acaba en un bec agut Fan de 4 a 9 m, i solen ésser de colors foscs al dors les aletes són petites S'alimenten de cefalòpodes i de peixos, i habiten preferentment les mars del sud Nova Zelanda, però no són gaire abundants Els gèneres principals són Ziphius, Berardius , amb 4 dents a l’extrem anterior de la mandíbula, Mesoplodon, Tasmacetus , amb un dentat complet i funcional, i Hyperoodon , amb una capacitat de submersió de dues hores
Santa Bàrbara de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
L’ermita de Santa Bàrbara es troba al nord de Montanyana, vora l’antic camí medieval que menava directament a Colls, entre el mas de Castany i cal Polònia A partir de la baixa edat mitjana aquesta església consta en poder del priorat hospitaler de Sant Joan de Montanyana JBP De l’església de Santa Bàrbara solament queden unes poques filades dels murs, que només permeten de saber que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de carreus ben escairats sense polir, que semblen palesar una obra rústega datable al segle XII, de la qual no s’entreveuen les característiques…
goleta
Transports
Vaixell de vela de dos o més pals ultra el bauprès.
Tots els pals són de dues peces i aparellen, cadascun, una aurica i una escandalosa El buc de les goletes sol ésser de línies més fines que el dels altres velers Les goletes foren sempre de dos, tres o quatre pals, però des de la darreria del s XIX fins després de la Primera Guerra Mundial, als EUA, en un últim intent de competir amb els vapors, hom construí força goletes de cinc pals com ara la “Governor Ames”, la “Nathaniel TPalmer”, la “John BPrescott”, etc, molt poques de sis com ara la “George WWells”, l’"Eleanor APercy” i la “Wyoming” i àdhuc una de set la “Thomas WLawson”
José Luis Alonso Mañes
Teatre
Director escènic castellà.
Creà el Teatro Íntimo 1948 i destacà pels seus muntatges d’autors clàssics i contemporanis, recreant difícils textos de Ramón María del Valle-Inclán, Federico García Lorca o Rafael Alberti Fou director del Teatro Nacional María Guerrero, del Centro Dramático Nacional i del laboratori d’actors de la Compañía Nacional de Teatro Clásico El seu últim muntatge, La dama duende , de Calderón de la Barca, s’estrenà pòstumament, poques setmanes després del seu suïcidi Fou guardonat tres vegades amb el Premio Nacional de teatre, el premi de la Crítica de Barcelona i el premi Maite, entre d'altres, i…
Emmeline Pankhurst

Mrs Pankhurst, líder sufragista.
© Fototeca.cat
Història
Feminista anglesa.
El 1894 fundà la Women's Franchise League, amb la qual aconseguí que les dones casades poguessin votar a les eleccions locals, bé que no al parlament Més tard, el 1903, fundà la Women's Social and Political Union WSPU, i el 1905 abandonà el partit liberal Empresonada tres vegades 1908-09 per la seva militància, durant la Primera Guerra Mundial difongué el sufragisme als EUA, Rússia, el Canadà i Austràlia Elegida 1926 diputada conservadora a la Cambra dels Comuns, la seva salut li impedí de prendre possessió del càrrec Poques setmanes després de la seva mort, fou establert el vot…
Manuel Pando Fernández de Pineda
Historiografia
Política
Polític i historiador.
Marquès de Miraflores i comte de Villapaterna Fou ambaixador d’Espanya a Londres 1834 i París 1838 Collaborà estretament amb Narváez durant el decenni moderat i fou, durant poques setmanes, president del consell de ministres 1846 i ministre d’estat en el govern de Bravo Murillo 1851 Després d’afiliar-se a la Unió Liberal fou president del consell 1863 Les seves obres històriques més importants foren Apuntes histórico-críticos para escribir la historia de la revolución de España desde el año 1820 hasta 1823 1834 i les Memorias para escribir la historia contemporánea de los siete…
Sant Pau de Tordera (Granyanella)
Art romànic
Poques són les notícies que es disposen sobre aquesta església sufragània de Sant Pere de la Curullada Sembla que tingué uns orígens parallels als del castell de Tordera És possible que durant els segles XIV i XV el temple entrés en decadència i s’enrunés o estigués en mal estat, perquè quan el bisbe Lluís Sanç de Solsona féu una visita pastoral el 1598 a Tordera manà que s’hi construís una capella El 1771 hi féu una fundació de misses fra Josep de Vilallonga, gran prior de Catalunya L’actual edifici presenta una estructura del segle XVII i no conserva res d’època romànica
Castell de Roní (Rialb)
Art romànic
Se’n tenen molt poques notícies Fou objecte de reclamacions per part del comte Ramon V de Pallars Jussà contra la família Vallferrera Aquesta el tenia ja en temps del vescomte Isarn de mans dels comtes de Pallars Jussà, però ni ell ni els seus fills no respectaren els acords i se l’apropiaren El 1297 pertanyia a la família Bellera, que el tenia en feu del comte de Pallars Els Bellera el cediren en penyora al vescomte de Castellbò el 1352 Jaume de Bellera el va vendre el 1435 al comte de Foix, i des del 1460 en tenia la plena possessió per manament del rei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina