Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
La Montagne
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en francès apareguda a Prada i després a Perpinyà del 1905 al 1914, òrgan del Bloc Republicà.
Hi collaboraren JBourrat, VDalbiez i Arrous, que la dirigí Rival de L’Indépendant , atacà Emmanuel Brousse i Juli Escarguel Publicà algunes historietes còmiques en català
Pirineus Orientals
Regió administrativa
Departament de França, a la regió administrativa d'Occitània.
La capital és Perpinyà Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa, que comprèn l’antiga província del Rosselló vegueries de Rosselló, Vilafranca de Conflent i Cerdanya-Sallagosa i sotsvegueries de Vallespir i Capcir i la vegueria llenguadociana de la Fenolleda, llevat de la vall de Santa Creu, incorporada a l’Aude, malgrat la voluntat expressada per llurs habitants d’ésser adscrits a la prefectura de Perpinyà, a la qual se sentien més lligats econòmicament i tradicionalment Incloent-hi aquesta excepció, coincideix amb el territori conegut com a Catalunya del…
Massalavés
Aspecte de Massalavés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la plana al·luvial del Xúquer, a la vora esquerra del riu Verd o dels Ullals, que forma el límit meridional.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del territori i aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer a través dels braços de les séquies d’Anguilera, d’Alfait i de Paranxet 361 ha i l’aigua del riu Verd els conreus principals són els tarongers unes 200 ha, el blat de moro i les hortalisses i l’arròs 80 ha, que ha anat perdent terreny i que n'havia estat anteriorment la base econòmica La indústria és una activitat recent hi ha una gran fàbrica de mobles i d’altres, petites, de rajoles, d’elements per a la construcció, etc Façana principal de la torre dels Milà, a Massalavés © Vicenç Salvador…
Joan Guibeaud
Historiografia catalana
Negociant, arxiver i historiador, d’expressió francesa.
Vida i obra Militar d’ofici, s’establí a Perpinyà el 1870, on gràcies a un negoci pròsper, esdevingué conseller municipal i administrador dels hospicis El 1890 fou nomenat arxiver de la vila i se centrà en l’estudi de la història de la capital nord-catalana Fruit d’aquests treballs cal esmentar “Notes statistiques sur l’instruction publique à Perpignan, 1684-1891”, SASL 1893 “Les naissances hors mariage à Perpignan de 1684 à 1894”, SASL 1895 “Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738”, SASL 1898 “Notes sur les réjouissances publiques et officielles à Perpignan sous l’ancien…
Pau Masnou
Historiografia catalana
Historiador de la Catalunya del Nord d’expressió francesa.
Vida i obra Escriví un opuscle sobre el període napoleònic francès, Le département des Pyrénées-Orientales pendant les Cent-Jours 1899 i participà activament en la RHAR , on publicà tota una sèrie de petits apunts sobre documents o fets a vegades anecdòtics, principalment referits a l’època moderna Posteriorment, participà en el SASL amb articles semblants, però amb un tractament més ampli, com “Une levée de miquelets ou fusiliers de montagnes en Roussillon 1744” 1910, “Notes sur Berenger de Palma, sacristain et chanoine de Saint Jean Baptiste de Perpignan” 1913 i “Inventaire du château royal…
Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra
Música
Formació orquestral creada l’any 1992 pel Govern d’Andorra, amb el patrocini de la Fundació Crèdit Andorrà.
El violinista Gerard Claret n’és el director L’orquestra, amb seu a l’Auditori Nacional d’Andorra, es presentà al març del 1993, i des de llavors ha assolit un gran prestigi en el món musical internacional Ha actuat a Espanya, França, Bèlgica i Itàlia, ha participat en els festivals d’Ordino, Vic, Pau Casals de Prada de Conflent, la Schubertíada de Vilabertran i les Serenates de València, com també en cicles de concerts al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Galícia, l’Auditori Nacional d’Espanya, a Madrid, el del Palau de Congressos de Saragossa i el Felip Pedrell de…
Rudolf Serkin
Música
Pianista austríac naturalitzat nord-americà.
Fou un dels pianistes més importants del segle XX A cinc anys ja destacà per les seves condicions musicals excepcionals i quan en tenia dotze debutà amb l’Orquestra Simfònica de Viena Estudià piano amb Richard Robert i composició amb A Schönberg El 1920, amb motiu d’una actuació amb l’Orquestra de Cambra Busch, conegué el violinista Adolf Busch, que el protegí, i hi establí una sòlida amistat sovint actuaren junts Entre el 1926 i el 1936 residí a Basilea, i el 1935 es casà amb Irene Busch, filla d’Adolf El 1936 actuà a Nova York amb l’Orquestra Filharmònica de la ciutat dirigida per A…
Mieczyslaw Horszowski
Música
Pianista polonès naturalitzat nord-americà.
Després d’haver estudiat al conservatori de la seva ciutat natal, a set anys passà a ser deixeble de T Leschetizky a Viena La interpretació, l’any 1901, del Concert per a piano núm 3 de L van Beethoven l’elevà a la categoria de nen prodigi i dugué a terme diverses actuacions arreu d’Europa, com la que tingué lloc el 1905 a Barcelona i que inspirà a Joan Maragall un poema A més de la seva dedicació al concertisme com a solista, mostrà un gran interès per la música de cambra, especialitat en la qual aconseguí també un prestigi extraordinari i que contribuí molt a la difusió de la seva figura,…
Jean Castex
Política
Polític i alt funcionari occità.
Després d’obtenir un títol en història per la Universitat de Tolosa 1982, ingressà a l’Institut d’Études Politiques de París, on es diplomà 1986, i posteriorment acabà els estudis a l’École Nationale d’Administration 1991 Fou successivament conseller del Tribunal de Comptes 1991-99, secretari general de la prefectura de Valclusa 1999-2001 i president de la cambra regional de comptes d’Alsàcia 2001-05 Aquest any passà a l’administració estatal com a director d’hospitalització i organització de cures al Ministeri de Solidaritat i de Cohesió Social Director de gabinet del Ministeri de Sanitat…
Gustau Violet

Gustau Violet
© Fototeca.cat / D. Campos
Escultura
Literatura catalana
Escultor i escriptor.
Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S’abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on s’ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina