Resultats de la cerca

La pressió exercida és molt elevada, ja que tota la força és aplicada a una àrea molt petita aparentment una línia, però, altrament, el temps d’actuació d’aquesta pressió és també molt breu, atesa la translació contínua del cilindre

Estableix que, a temperatura constant, el volum ocupat per una massa gasosa és inversament proporcional a la pressió a la qual és sotmès el gas Analíticament, s’expressa pV = constant, on p representa la pressió total, i V el volum de la massa gasosa

En el cas dels gasos ideals, hom empra la pressió, el volum i la temperatura absoluta, o sia p, V, T Les relacions matemàtiques entre les variables termodinàmiques o d’estat són anomenades equacions d’estat del sistema Per a un gas real, amb pressió crítica p c , temperatura crítica T c i volum molar crític V c , hom defineix les anomenades variables reduïdes mitjançant les relacions p r = p/p c T r = T/T c V r = V/V c , on p, T i V són, respectivament, la pressió, la temperatura i el volum molar en l’estat considerat L’equació d’estat dels gasos reals adopta la mateixa forma per a tots…

La calor de la combustió i els gasos produïts fan augmentar la pressió a l’interior de la cambra de combustió i la força que aquella origina sobre el pistó l’obliga a moure's En la combustió normal aquest augment de pressió és gradual, perquè la reacció es propaga a una velocitat no gaire gran Per a obtenir un millor rendiment, la pressió màxima hauria de coincidir amb el punt més alt de la trajectòria del pistó Això és aconseguit fent saltar la guspira en els motors d’encesa per guspira o començant la injecció en els motors d’encesa per compressió abans no arriba al punt anomenat Aquest…

Segons la llei d’Avogadro, per a unes determinades condicions de pressió i temperatura, el valor del volum molar és independent de la naturalesa del gas per a una pressió de 760 mm de mercuri i 0°C de temperatura el volum molar val 22,415 l

La temperatura és relativament poc elevada inferior als 300°C, la pressió litostàtica, baixa, i la pressió no litostàtica, elevada La roca típica formada en aquesta zona és la fillita, i els minerals característics són sericita, clorita, cloritoide, antigorita, talc, epidot, zoïsita, albita, granat, calcita i dolomita

Els paràmetres a mesurar són la conductivitat, la temperatura i la pressió, encara que també pot enregistrar altres paràmetres, com ara nivells nutritius o concentracions de clorofiŀla Amb les dades de conductivitat, temperatura i pressió es poden obtenir els valors de salinitat o densitat de l’aigua

Molts organismes marins no tenen necessitat de regular la pressió osmòtica, puix que llurs cèllules tenen la mateixa pressió que la de l’aigua de mar Altres organismes protists absorbeixen contínuament aigua pels vacúols contràctils per efecte de l’osmosi D’altres, en fi, han hagut de desenvolupar sistemes actius per a mantenir l’equilibri osmòtic absorbint aigua o sals minerals, la qual cosa els ha permès de colonitzar ambients altres que el marí el terrestre, l’aeri i el de l’aigua dolça Bé que en els invertebrats no sempre hi ha un control rigorós, petites variacions de pressió osmòtica a…

Definició S’anomena hipertensió arterial l’augment persistent de la pressió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat, bé en relació amb la pressió màxima, és a dir, sistòlica la pressió mínima o diastòlica, o bé totes dues conjuntament És difícil de definir clarament tant els valors normals de la pressió arterial—pels canvis importants que experimenten al llarg de la vida—, com també el límit de l’elevació d’aquests valors que implica una hipertensió arterial Així, hom considera que normalment en una persona adulta i en situació de repòs, la pressió arterial màxima o…

És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix la flama de…