Resultats de la cerca

Germà de Francisco Giner de los Ríos, sota la influència krausista collaborà a la Institució Libre de Enseñanza Exercí el magisteri en diversos instituts d’Espanya Milità dins el partit republicà i en el radical, i en més d’una ocasió fou elegit diputat a corts i conseller municipal La seva actuació dins la comissió de cultura de l’ajuntament de Barcelona es caracteritzà per l’especial impuls que donà a la infraestructura escolar construcció d’escoles, millorament de les condicions, renovació del material d’ensenyament, etc i a les colònies, biblioteques i caixes d’estalvis…

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el 1953 Publicà…

Traslladat a Amèrica Mèxic, 1939 arran de l’exili dels seus pares, Jaume Pi-Sunyer i Bayo i Mercedes Díaz Bonet, residí dos anys a la ciutat de Mèxic i passà el 1941 als EUA, on feu estudis de medicina a la Columbia University Nova York, 1955-59 i es doctorà a la Harvard University Massachusetts, 1962-63 A banda dels treballs i cursos d’especialització empresos des del 1965, ha exercit càrrecs de direcció a diversos hospitals dels EUA —especialment al St Luke's Hospital Center, de Nova York —, s’ha dedicat a la docència universitària —a la Columbia University—, ha dirigit programes de recerca…

L’any 1939 s’exilià a Montpeller En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie 1968-76 Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC

Un dels promotors del Modernisme, la seva actitud independent li valgué la pèrdua de la càtedra a l’Institut Catholique 1893 i l’excomunió 1908 Els seus estudis bíblics l’assenyalaren com un dels exegetes més capaços del seu temps Amb L’Évangile et l’Église esbossà una nova apologètica del catolicisme, que, tot i l’entusiasme provocat, fou condemnada D’aquí arrencà una actitud més polèmica Religion d’Israël 1901, Les Évangiles Synoptiques 1907-09 Un cop excomunicat, es dedicà a la problemàtica de la religió, i radicalitzà la seva visió del cristianisme La naissance du Christianisme 1933, La…

Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català 1965 d’ Escola Catalana , revista on…

Vida i obra El 1555 es graduà en arts i filosofia a la Universitat de Barcelona, de la qual era el 1557 ja mestre collegiat Fou catedràtic d’arts i de filosofia a l’Estudi General de Barcelona 1558-63, 1568-69 i 1574-83, després estudià matemàtiques i medicina Fou traductor de la primera obra de comptabilitat per partida doble impresa a la Península Barcelona 1565, a banda d’autor d’obres didàctiques de filosofia —especialment filosofia aristotèlica— i aritmètica, algunes dedicades a JC Calvet d’Estrella Publicà, a més, diverses obres didàctiques Georgii Trapezuntii Dialectica 1561,…

Crític i hermeneuta, edità autors clàssics, sobretot grecs Plató, Aristòtil, Aristòfanes, etc i llatins Tit Livi i Tàcit, i occitans Collaborà al Corpus scriptorum historiae byzantinae

Membre del departament d’estat 1944, fou nomenat mitjancer de l’ONU a Palestina, i participà en l’armistici entre Egipte i Israel 1948-49 El 1950 li fou atorgat el premi Nobel de la pau Fou nomenat sotssecretari de les Nacions Unides 1958 De raça negra, fou un actiu impulsor de les llibertats civils d’aquesta comunitat als EUA

La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú Rama aux yeux de lotus bleu 1952, L’éternel reflet 1963, Vertiges et voltiges 1970 Com a filòsof i exegeta publicà  Lamennais et le christianisme universel 1963, Les clés de Nostradamus 1965 i Les secrets ésotériques de la Bible 1968