Resultats de la cerca
Es mostren 3264 resultats
rizoma
Rizoma (gingebre)
© Fototeca.cat
Botànica
Tija subterrània.
Els rizomes s’assemblen a les arrels, però tenen una estructura histològica típicament caulinar, emeten branques i gemmes i no tenen caliptra Els rizomes generalment són propis de plantes vivaces, que perden les parts aèries a l’estació freda
càrrega de color
Física
Per als quarks, grau de llibertat diferent del sabor.
Representa en la interacció forta un paper anàleg al de la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris vermell, verd i blau Els anticolors o colors complementaris són propis dels antiquarks corresponents
escític
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades pels escites; pertanyen al grup irànic nord-oriental.
D’aquest grup lingüístic resta l’osset, que representa un enclavament irànic en territori caucàsic i és parlat a Ossètia i a Geòrgia Es conserven restes de l’escític antic en certs noms propis, transcrits en assiri i en grec
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que hom suposa indoeuropea, pertanyent al grup centum
.
Coneguda a partir de glosses i noms propis que revelen una afinitat amb els dialectes grecs, però amb particularitats que li donen un caràcter diferencial presència de consonants sonores en lloc de sordes aspirades Βίλιππος en lloc del grec Φίλιππος
romanyès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes gal·loitàlics que, juntament amb l’emilià, forma l’emilianoromanyès, que s’estén per l’Emília i la Romanya, tot desbordant-ne els límits administratius.
A més dels trets propis dels dialectes galloitàlics, cal esmentar el pas A > ä säl , sal, l’emmudiment de certes vocals sbdal , hospital, italià ospedale , diftongacions particulars fiaur , flor amb reduccions des , dis , deu, així com la metafonia quest , quist
amfisbènids
Herpetologia
Família de rèptils saures que comprèn individus de cos serpentiforme, mancats en general de potes i d’ulls, que han perdut per degeneració a conseqüència de llurs hàbits excavadors i de la vida subterrània que menen, ja que viuen en galeries sota terra.
Són propis de les regions càlides d’Amèrica, d’Àsia i d’Àfrica A Europa hi trobem una sola espècie, l’amfisbena cendrosa Blanus cinereus , localitzada al centre i al S de la península Ibèrica, i al litoral de llevant
ambliornis
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, pròxims als paradiseïns, d’uns 30 cm de llarg, de plomatge poc vistós, proveïts d’un gran plomall al cap.
Són anomenats, també, ocells jardiners perquè els mascles construeixen nius en forma de cabana i a l’entrada hi dipositen flors, fulles, fruits, insectes morts de colors vius, etc, per atreure la femella Són propis dels boscs de Nova Guinea
capibara
Capibara
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer rosegador de la família dels hidrocèrids, de grans dimensions, el més gros del grup (ateny més d’un metre de llargada), de cos robust, amb la cua curtíssima, i de pelatge dens, aspre i curt, de colors grisos o bruns.
Els capibares habiten en grups familiars un mascle i diverses femelles a la vora dels grans rius, i s’alimenten d’herbes aquàtiques Són propis d’Amèrica del Sud Llur carn és saborosa, i la pell, aprofitable Són fàcilment domesticables
microbiota
Ecologia
Conjunt de microorganismes propis d’una àrea determinada, per exemple, de l’intestí, la vagina, etc.
De manera inapropiada, és anomenat habitualment microflora
sàtir
Psicologia
Home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos.