Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
Biologia i genètica 2018
Biologia
Genètica
Reescrivint l’origen de l’ADN humà ADN mitocondrial L’anàlisi de l’ADN és crucial en biomedicina i en estudis evolutius Diversos treballs publicats el 2018 van qüestionar algunes de les assumpcions més comunes de les teories sobre l’ADN mitocondrial i sobre les relacions de parentiu del llinatge humà, la qual cosa obliga a revisar la interpretació d’algunes de les dades obtingudes Els mitocondris són uns orgànuls cellulars que produeixen ATP trifosfat d’adenosina, la molècula que actua de moneda de bescanvi energètic dins la cèllula Fa temps que se sap que dins seu tenen un petit fragment d’…
prolina

fototeca.cat
©
Bioquímica
Aminoàcid no essencial que ocorre a la natura en la forma L
(-).
És un sòlid cristallí incolor, que es fon amb descomposició a 220-222°C i presenta un poder rotatori molecular α 2 ° D = -80,9 És soluble en l’aigua i l’alcohol i insoluble en l’èter Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes i també per via sintètica És emprada en recerca bioquímica i microbiològica i com a complement de la nutrició
síndria
Síndria
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit de la sindriera, gros, rodó, de pell llisa i verdosa, i de carn dolça, sucosa, vermella i amb molts pinyols negres.
És una fruita excellent i molt refrescant La seva composició per 100 g és de 92,1 g d’aigua, 0,3-0,5 g de proteïnes, 0,1-0,2 g de lípids, 7 g de glúcids, 28 calories, 600 UI de vitamina A i 0,005 mg de vitamina C El seu valor nutritiu és baix, llevat de les vitamines
gluconeogènesi
Bioquímica
Procés de formació de glucosa seguint el camí invers de la glucòlisi
.
El material de partida és, en primer terme, l’àcid làctic originat en el múscul i que s’aprofita en el fetge, i en segon terme els aminoàcids de les proteïnes Aquesta reversió es dóna principalment a través de la fosforilació i descarboxilació de l’oxalacetat cicle de Krebs, amb producció de fosfoenolpiruvat Per a aquest procés cal l’aportació d’ATP
Edmond Henri Fischer
Bioquímica
Bioquímic suís naturalitzat nord-americà.
Professor a la Universitat de Ginebra en 1950-53 i en diverses universitats nord-americanes a partir d’aquest darrer any, s’especialitzà en l’estudi delcomportament de les proteïnes cellulars i el seu mecanisme regulador, la fosforilació reversible Pels seus descobriments en aquest camp, el 1992 li fou atorgat, juntament amb el seu collaborador E Krebs , el premi Nobel de medicina
Baruch Samuel Blumberg
Medicina
Metge nord-americà.
El 1976 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Daniel Carleton Gajdusek , pels seus treballs sobre les proteïnes sèriques en tant que marcadors genètics Aquests treballs el conduïren a la descoberta de l’antigen anomenat Austràlia, i la seva relació amb l’ hepatitis vírica B , la coberta del virus de la qual correspon a la proteïna de l’antigen Austràlia
fenilalanina
Bioquímica
Aminoàcid essencial que és present en la composició de nombroses proteïnes.
És imprescindible en l’alimentació humana Hom l’obté de la caseïna, de la fibrina i de la zeïna És el precursor bioquímic d’hormones com la tiroxina i l’adrenalina
Funció de l’escorça suprarenal
Fisiologia humana
L’escorça suprarenal elabora hormones esteroides de tipus i activitat diferents La síntesi d’aquestes hormones es produeix a partir d’una mateixa substància, el colesterol, la major part del qual arriba a la glàndula a través de la circulació sanguínia, pro vinent de la dieta o de la síntesi hepàtica, alhora que una petita fracció és elaborada a la mateixa glàndula suprarenal, a partir de l’acetat El colesterol experimenta diverses modificacions, gràcies a l’acció de diversos enzims, que donen pas a diferents hormones, íntimament relacionades entre si pel que fa a l’estructura, però amb…
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina