Resultats de la cerca

Pot ésser feta de paraula o per escrit Constitueix un deure l’incompliment del qual és sancionable no obstant això, no són obligats a la denúncia els parents pròxims del delinqüent, els impúbers i els qui no tenen ús de raó

Volia una escola que donés al poble la llengua, la coherència de la raó, el sentit del valor del temps i la consciència de classe oprimida Entre d’altres obres, publicà Esperienze pastorali 1958 i Lettera a una professoressa 1967

Intenta de mantenir l’equilibri entre la raó i la sunna, la qual fixà definitivament com a font del dret Actualment és seguida a Bahrain, els dos Ièmens, Insulíndia, Egipte, el Daguestan i una bona part de l’Àsia oriental i central

Són secundàriament àpters i tenen els ulls atrofiats per raó de llur gènere de vida Són hematòfags en tots els estadis de llur cicle biològic, i ectoparàsits permanents de mamífers L’ordre comprèn unes 200 espècies, totes elles conegudes pel nom de poll

Comprèn tres grans grups que corresponen a la memòria, a la imaginació i a la raó, de les quals fa derivar la història que divideix en natural i civil, la poesia narrativa, dramàtica i parabòlica i la filosofia divina, natural i humana

Segons què sigui, doncs, el que hom entengui per immanència, serà més o menys determinat l’àmbit corresponent de la transcendència des de Kant, tanmateix, aquest àmbit pot ésser caracteritzat, d’una banda i genèricament, com l’àmbit de l’anomenada cosa en si l’en si com a contraposat al per a si si, i, d’altra banda i més en concret, com l’àmbit corresponent al món , com a síntesi ideal de tota experiència externa possible, a l' ànima , com a síntesi ideal de tota experiència interna possible, i, sobretot, a Déu , com a síntesi ideal, i suprema, de l’un i l’altra El primer que cercà de…

Segons el dret català tradicional, la regla era irredimibilitat de l’emfiteusi per raó del seu caràcter perpetu, per bé que s’admetia el pacte en contrari però la llei de 31 de desembre de 1945 reconegué a l’emfiteuta la facultat de redimir

Per raó de dot, parafernals i altres béns atorgats al marit, sota fe notarial, amb estimació que causi venda o amb l’obligació de tornar-los, així com per les donacions, ofertes pels mateixos marits, dins els límits legals conm a augment del dot

Es dividí en moltes branques, que s’extingiren les unes dins les altres per raó de matrimonis, llevat de la branca dels ducs de Sant Giovanni, que passà als Montcada el 1686 El darrer membre de la família fou Stefania Branciforte morta el 1843