Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
denúncia
Dret processal
Acte mitjançant el qual aquell que ha presenciat la perpetració d’un delicte perseguible d’ofici o en té coneixement ho notifica a l’autoritat judicial.
Pot ésser feta de paraula o per escrit Constitueix un deure l’incompliment del qual és sancionable no obstant això, no són obligats a la denúncia els parents pròxims del delinqüent, els impúbers i els qui no tenen ús de raó
Lorenzo Milani
Educació
Cristianisme
Sacerdot i pedagog italià.
Volia una escola que donés al poble la llengua, la coherència de la raó, el sentit del valor del temps i la consciència de classe oprimida Entre d’altres obres, publicà Esperienze pastorali 1958 i Lettera a una professoressa 1967
xafiïta
Islamisme
Dret
Dit de l’escola jurídica musulmana fundada per Abū "Abd Allāh Muḥammad al-Šafi"ī, una de les quatre escoles considerades ortodoxes per l’islam (xaria).
Intenta de mantenir l’equilibri entre la raó i la sunna, la qual fixà definitivament com a font del dret Actualment és seguida a Bahrain, els dos Ièmens, Insulíndia, Egipte, el Daguestan i una bona part de l’Àsia oriental i central
anoplurs
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, que comprèn individus hemimetàbols, de pocs mil·límetres de llargada, de cos comprimit lateralment.
Són secundàriament àpters i tenen els ulls atrofiats per raó de llur gènere de vida Són hematòfags en tots els estadis de llur cicle biològic, i ectoparàsits permanents de mamífers L’ordre comprèn unes 200 espècies, totes elles conegudes pel nom de poll
classificació Bacon
Arxivística i biblioteconomia
Classificació de les ciències establerta per Francis Bacon, que influí notablement en les classificacions bibliogràfiques posteriors, especialment en la del British Museum i en la classificació decimal de Melvil Dewey.
Comprèn tres grans grups que corresponen a la memòria, a la imaginació i a la raó, de les quals fa derivar la història que divideix en natural i civil, la poesia narrativa, dramàtica i parabòlica i la filosofia divina, natural i humana
transcendència
Filosofia
Religió
Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, entesa aquesta en sentit kantià, és a dir, que resta més enllà de l’espai i el temps.
Segons què sigui, doncs, el que hom entengui per immanència, serà més o menys determinat l’àmbit corresponent de la transcendència des de Kant, tanmateix, aquest àmbit pot ésser caracteritzat, d’una banda i genèricament, com l’àmbit de l’anomenada cosa en si l’en si com a contraposat al per a si si, i, d’altra banda i més en concret, com l’àmbit corresponent al món , com a síntesi ideal de tota experiència externa possible, a l' ànima , com a síntesi ideal de tota experiència interna possible, i, sobretot, a Déu , com a síntesi ideal, i suprema, de l’un i l’altra El primer que cercà de…
dret de redimir
Dret civil català
Facultat què té l’emfiteuta de poder extingir l’emfiteusi mitjançant el pagament al senyor directe de les quantitats a què té dret per redempció de la pensió i del domini.
Segons el dret català tradicional, la regla era irredimibilitat de l’emfiteusi per raó del seu caràcter perpetu, per bé que s’admetia el pacte en contrari però la llei de 31 de desembre de 1945 reconegué a l’emfiteuta la facultat de redimir
hipoteca dotal
Dret civil
Hipoteca que es donada a les dones casades, sobre el béns de llurs marits.
Per raó de dot, parafernals i altres béns atorgats al marit, sota fe notarial, amb estimació que causi venda o amb l’obligació de tornar-los, així com per les donacions, ofertes pels mateixos marits, dins els límits legals conm a augment del dot
Branciforte
Família noble siciliana, fundada el 1325 per Stefano Branciforte
, primer baró de Mazzarino.
Es dividí en moltes branques, que s’extingiren les unes dins les altres per raó de matrimonis, llevat de la branca dels ducs de Sant Giovanni, que passà als Montcada el 1686 El darrer membre de la família fou Stefania Branciforte morta el 1843
títol
Dret
Causa o raó jurídica justificadora de la pertinença d’un dret o de la manera com fou adquirit.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina