Resultats de la cerca

Fonamentat en el dret romà, fou molt influït pel dret visigòtic, pel canònic i pel franc N'és la característica fonamental el fet d’ésser escrit, enfront del dret francès costumista La installació del poble visigòtic en terres d’Occitània deixà una forta empremta germànica a les institucions romanes plenament vigents, puix que aquestes terres eren fortament romanitzades Els visigots redactaren la primera síntesi sistemàtica de les legislacions en vigor amb el famós Breviari d’Alaric 506, redactat a Agde, que resumeix el dret romà teodosià aplicable als galloromans La societat occitana lluità…

D’ideari higienista, prioritzà la divulgació de temes tècnics i de cultura física a la ressenya de la informació esportiva Hi collaboraren, entre d’altres, JA Trabal en temes d’higiene i alimentació i Rossend Calvet en la secció de didàctica dels esports Hi intervingueren els dibuixants Ele, A Mestres i Passarell i tingué la redacció a la impremta Millà De periodicitat quinzenal, cada número tenia setze pàgines, però tingué una vida efímera

Fundà el Bitlles Club la Cava-Guinardó 87, primer club federat, que després s’anomenà Club de Bitlles Guinardó Fou pioner en la introducció de les bitlles catalanes a Barcelona i collaborà en la redacció dels primers reglaments i en la posada en marxa, el 1994, de la Lliga de Barcelona i del Campionat de Catalunya de clubs Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1991-2002

Dirigida per Joan Potau i editada per l’editorial de Bartomeu Costa-Amic Han format part de l’equip de redacció Josep M Murià, Miquel Martí i Paul Ruis i Gusils El seu contingut fa referència a notícies de les activitats de l’entitat, articles culturals i polítics Hi han collaborat, entre altres, Ferran Batalló, Antoni Solà, Carles A Gasòliba, Josep M Ainaud, Bartomeu Costa-Amic, Francesc Vinyals i Marc-Aureli Vila, entre d’altres

D’idees liberals, emigrà a París El 1833 passà a Madrid, on formà part de la redacció d' El Propagador de la Libertad 1835-38 Vinculat al partit moderat, més tard formà part de la Unión Liberal Fou diputat a corts per Reus i director general de la Lotería i de la Casa de la Moneda Escriví alguna obra de teatre, així com unes Memorias sobre la reforma del sistema monetario 1861

Fins el 1984 treballà amb JMBotey i LlCuspinera, amb el qual manté la collaboració Junts feren l’edifici 1985 del Museu de Granollers i el condicionament del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Ha collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i ha intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus Museu Nacional d’Art de Catalunya

Ingressà a les Juventudes Socialistas i actuà dins el sindicat metallúrgic El 1923 anà a Madrid, i cinc anys després entrà a la redacció d’"El Socialista” Tingué diversos càrrecs a la UGT Durant la República 1931-36 fou diputat, i en plena guerra civil estigué a la sotssecretaria de governació i intervingué en el consell de defensa de Madrid març 1939 amb Julián Besteiro Acabada la guerra s’exilià a Londres

Autor de poesia i novella Tú eres la paz , 1907 El amor catedrático , 1907 i teatre Canción de cuna , 1911 Don Juan de España , 1921 dramàtic i superficial, dirigí l’editorial Renacimiento i fou un dels principals promotors i directors teatrals hispànics estrenà en castellà obres de BBShaw, Pirandello, etc Traduí Maeterlinck i Rusiñol, amb el qual havia collaborat en la redacció d' Els savis de Vilatrista 1907 i Aucells de pas 1908

Fundat a Figueres l’any 1954 per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre del 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona Representà una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals Durant el franquisme fou multat diverses vegades i esdevingué la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes El març del 1983 hom deixà de publicar-la per raons econòmiques

Jesuïta el 1687, fou ordenat de sacerdot 1700 Des del 1702 es dedicà a la redacció dels Acta Sanctorum , obra de la qual esdevingué director el 1723 Mantingué una activa i erudita correspondència amb el lullista mallorquí Jaume Costurer publicada el 1915 De la seva producció cal destacar els Acta beati Raymundi Lullii 1707 destinats als Acta Sanctorum , els Tractatus praeliminares de patriarchis alexandrinis 1707 i sobretot el Martyrologium Usuardi monachi 1715-17