Resultats de la cerca

Defensa i migcampista conegut com el Pirata de la Manigua pel seu costum de jugar amb un mocador al cap Format al Gimnàstic de Tarragona, la temporada 1940-41 fitxà pel RCD Espanyol, amb qui jugà deu temporades Disputà 181 partits de Lliga amb el primer equip i anotà sis gols Fou finalista de la Copa l’any 1947 Posteriorment retornà al Nàstic de Tarragona 1950-52 Jugà amb la selecció catalana en quatre ocasions Un cop retirat entrenà l’Amposta, el Mataró, el Vilafranca i equips de categories inferiors del RCD Espanyol També entrenà equips de Portugal i Mèxic

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor…

Format al Club Lluita Sant Adrià, també s’entrenà al CAR de Sant Cugat Es proclamà campió d’Espanya en les categories de fins a 85 kg 1997-99, 2001, 90 kg 1995, 1996 i 97 kg 2000 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, en els Jocs Mediterranis i en nombrosos torneigs internacionals Un cop retirat, l’any 2001, fou un dels impulsors del Club de Lluita Olímpica La Mina, d’on sorgiren diversos campions d’Espanya És entrenador de lluita grecoromana, vicepresident de la Federació Catalana de Lluita, seleccionador estatal en categoria cadet i regidor d’esports a l’…

Vinculat des dels seus inicis al Club Beisbol Viladecans, passà per totes les categories inferiors fins a arribar a l’equip sènior l’any 1984 Participà en l’època de màxims èxits del club, amb la consecució de divuit Copes del Rei 1984-2001 i setze Lligues espanyoles de divisió d’honor 1985-2000 Disputà deu Campionats d’Europa de clubs durant els anys vuitanta i noranta Ha estat jugador de la selecció espanyola des del 1985 fins al 2004, amb la qual participà en dos Mundials i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Retirat el 2006, restà vinculat al seu…

Ha estat considerat el millor manista català de tots els temps Fou jugador del CN Barcelona i actuà de davanter Aconseguí set Campionats de Catalunya, formant parella amb Narro 1960, Bichín 1961, Torres 1962, Jesús Bakero 1975, 1978, José Luis del Villar 1977 i Esteban Marcos 1983 Amb Narro fou també campió d’Espanya 1961, i es convertí en l’únic català que ho ha estat Exercí també de vocal de mà de la Federació Catalana de Pilota 1978-79 Retirat el 1983, durant més de trenta anys es dedicà a organitzar competicions socials al seu club i també el Campionat de Catalunya de la seva…

Pivot Des-envolupà la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona 1982-95, on arribà com a júnior procedent de l’Associació Esportiva Sarrià Debutà amb el primer equip el 1985 i guanyà sis Lligues 1986, 1988-92, quatre Copes del Rei 1988, 1990, 1993, 1994, una Copa Asobal 1986, una Copa d’Europa 1991, tres Recopes 1986, 1994, 1995 i cinc Supercopes d’Espanya Una vegada retirat, fou gerent de les federacions catalanes d’handbol i de vela, i el 2010 fou nomenat director gerent de l’oficina tècnica de la precandidatura Barcelona-Pirineus 2022 La samarreta amb el seu número, el 2,…

Començà a jugar al Club Tennis Tarragona i també defensà el Club Tennis Barcino Guanyà el torneig ATP Tarbes 1981 i la Copa del Rei 1986 Un cop retirat, exercí d’entrenador Dirigí Arantxa Sánchez i Conchita Martínez Formà un grup de treball amb Manolo Orantes Collaborà en la preparació de Jordi Arrese, Francis Roig, Roberto Carretero i Àlex Corretja Dirigí el Centre Internacional que la federació catalana té a Cornellà i el grup de tecnificació de la federació catalana a Tarragona Combinà la tasca d’entrenador amb la de jugador veterà En aquesta categoria fou campió mundial per…

Llançador del Club Beisbol Viladecans iniciat durant la dècada de 1970, debutà en el primer equip al principi dels anys vuitanta El 1982 aconseguí per primera vegada el Campionat d’Espanya, denominat a partir del 1986 Lliga Des d’aquell primer títol fins a la seva retirada al principi del 2000, guanyà tots els títols de Lliga i de Copa del Rei en què participà També jugà en diverses ocasions la Copa d’Europa de clubs Formà part de la selecció estatal des de començament del 1980 Guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1987 disputat a Catalunya Un cop retirat entrenà…

Format al Club Patí Vic, fou campió d’Europa juvenil 1966, 1968 amb la selecció espanyola Jugà dues temporades en el Club Patí Voltregà, la primera al filial Inriva 1967-68 i la segona al primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1969 Tornà al Vic 1969-80, fitxà pel Club Esportiu Noia 1980-82 i acabà la seva carrera en el Voltregà 1982-84 Un cop retirat inicià una etapa com a tècnic, primer com a segon entrenador del CP Vic, després dirigint el Club Esportiu Taradell i, finalment, com a entrenador de porters i d’equips de base en el Vic