Resultats de la cerca
Es mostren 16712 resultats
abnegació
Sacrifici voluntari de si mateix amb finalitat altruista.
caloria
Física
Unitat de quantitat de calor, desaconsellada pel SI.
Fou originàriament definida com la quantitat de calor necessària per a augmentar la temperatura d’un gram d’aigua destillada de 14,5°C a 15,5°C, a la pressió atmosfèrica normal constant D’acord amb el principi de conservació de l’energia, hom prefereix de definir-la en unitats de treball Així, hom ha definit la caloria termoquímica , 1 cal t h =4,184 J 1948, la caloria a 15°C o caloria, pròpiament, 1 cal 1 5 =4,185 5 J 1950 i la caloria de les taules internacionals, o caloria IT , 1 cal I T =4,186 8 J 1956 Té com a múltiples la gran caloria o quilocaloria , 1 kcal=10 3 cal, i la tèrmia , 1 th…
antiprisma
Antiprisma pentagonal
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Poliedre format per dues bases, que són polígons congruents paral·lels però girats entre sí, i per cares laterals, que són triangles que resulten d’unir cada vèrtex d’una base amb els dos vèrtexs corresponents de l’altra base.
L’antripisma s’anomena triangular, quadrangular, etc si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, etc L’octaedre és un antiprisma que és poliedre regular
derivada direccional d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció D ⊂ℝ n →ℝ, un punt a∈D, i un vector no nul v∈ℝ n , límit, si existeix, del quocient [f( a+h v) - f( a)]/h, quan h tendeix a zero.
Si aquest límit existeix hom el nota per f ´ a , v , i hom diu que f és derivable en la direcció v en el punt a i que f ´ a , v és la derivada de f en la direcció en el punt a Les derivades parcials són derivades en la direcció dels vectors unitaris canònics de ℝ n
emulació
Electrònica i informàtica
Imitació del comportament d’una unitat funcional per part d’una altra, de tal manera que a l’usuari li és difícil distingir si està treballant amb la unitat funcional emulada o bé amb l’emuladora.
Les emulacions més típiques són les basades únicament en programari i potser un dels usos més habituals i coneguts és l’execució, sobre una arquitectura, del sistema operatiu o del gestor de finestres corresponent a una arquitectura diferent D’aquesta manera, per exemple, es pot utilitzar un PC com si fos un terminal d’una màquina UNIX s’emula el sistema operatiu UNIX
confessió
Dret canònic
En dret processal canònic, afirmació escrita o oral sobre algun fet davant el jutge competent manifestada per alguna de les parts sobre la matèria del judici i contra si mateixa, tant espontàniament com pel fet que el jutge la interrogui.
Si es tracta d’un assumpte privat i no hi intervé el bé públic, relleva les altres de la càrrega de la prova
endós
Economia
Dret mercantil
Ordre que dóna el tenidor d’una lletra de canvi o document de crèdit al lliurat perquè faci el pagament a una tercera persona i que, si s’usa, ha de figurar necessàriament al dors de la lletra o document.
Regularment en transmet la propietat i legitima la de l’adquirent, si bé l’endós de garantia i en el d’apoderament legitimen únicament per al cobrament del crèdit
astigmatisme
Física
Aberració d’un sistema òptic consistent en que la imatge d’un punt objecte no és un punt sinó dues rectes (anomenades rectes focals de Sturm) perpendicular entre si.
Es presenta tant en sistemes de revolució per a punts fora de l’eix i petites obertures com en altres sistemes lents cilíndriques i tòriques, o l’ull astigmàtic, fins i tot per a punts en l’eix, si en tenen Els raigs d’un pinzell estret que prové del punt objecte formen, en sortir del sistema òptic, dues rectes focals, una sobre el pla determinat per l’objecte i l’eix del sistema recta focal sagital i l’altra perpendicular a l’anterior focal tangencial, la distància entre les quals dóna l’astigmatisme del pinzell considerat Llevat dels punts en què trobem les rectes focals, les seccions del…
usdefruit
Dret civil
Dret real de gaudiment sobre cosa d’altri, que atorga a l’usufructuari les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre’n tots els fruits, si bé amb les limitacions d’haver de conservar-ne la forma i la substància.
L’usdefruit pot originar-se per disposició de la llei o per voluntat dels particulars, que generalment es manifesta en testament, i, a Catalunya, també en capitulacions matrimonials quan es tracta d’usdefruits familiars El dret real d’usdefruit és generalment vitalici, però si es tracta d’un usdefruit familiar s’extingeix també normalment en cas de segones noces de l’usufructuari Per la llei 13/2000 hom regula actualment l’usdefruit En la regulació esmentada destaca el reconeixement de l’alienabilitat del dret, però s’atribueix al nu propietari la possibilitat d’evitar-ne el canvi subjectiu i…
derivada d’una funció en un punt
Interpretació gràfica de la derivada d’una funció (a) i de les derivades parcials d’una funció de dues variables (b); en (a), tgα = f' (a); en (b), tgα1 = ϑf/ϑx (a) i tgα2 = ϑf/ϑy (a)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt del seu domini de definició, a ∈D, límit, si existeix del quocient [f(x) — f(a)]/(x-a) quan x tendeix a a tot mantenint-se a l’interior de D.
Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal de definir les derivades d’ordre…