Resultats de la cerca

Fill de Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs, i de Maria d’Espuny i de Claramunt, senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que heretà Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt 1708 Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713 Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos Alliberat 1721, el 1725 li foren retornats els béns confiscats Hom li ha atribuït…

Avui totalment perdut, el castell de Murcarols era prop de la masia de Murcarols Documentat des del segle XIII, era regentat per una família que portava aquest mateix nom en la documentació apareix amb les formes Murterols, Merterols, Murcurols i Murchurols Dins el recinte del castell hi havia l’església de Santa Maria de Murcarols i algunes cases no fou, però, un castell termenat sinó una fortalesa, els senyors de la qual eren feudataris dels barons de Pinós, senyors de Bagà L’any 1254 el fill bastard de Galceran de Pinós, conegut amb el nom de Bord de Pinós, casava la seva filla Guillema…

Inicià la seva carrera com a cantor de l’església de Nostra Senyora d’Anvers El 1542 fou nomenat mestre de l’escolania de la gran capella de Carles V a Brusselles i succeí en el lloc Nicolas Gombert Es mantingué en el càrrec fins a la renúncia de l’emperador el 1555 Després d’un temps actiu a Kortrijk Flandes, entrà al servei de Ferran I a Praga, lloc on s’estigué fins a la seva mort La seva obra s’inscriu en el típic estil de la polifonia imitativa de la seva generació S’han conservat dues misses, una trentena de motets de tres a sis veus i una quantitat similar de chansons…

Després d’una llarga estada a Amèrica del Sud, on exercí el ministeri sacerdotal, es retirà del servei de l’Església l’any 1964 i anà a Holanda, on cursà estudis d’història a les universitats de Leiden i Amsterdam Les seves primeres recerques les dedicà a la situació política d’aquell país al començament del segle XVIII, publicant Joan Gerrit Cover De politieke match van Amsterdam 1702-1748 1975 Després orientà el seu treball envers l’estudi de la guerra de Successió a Catalunya, tot aprofitant el seu coneixement de les fonts documentals holandeses El seu llibre La victòria catalana de 1705…

Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623 Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i…

Aquests episodis han variat amb el temps En l’esquema més repetit, l’escena figura un entaulat, amb un teló al fons que representa la casa de la vila Una cavalcada de figurants convida el públic a la festa, amb una tonada que interpreten dolçaina, tabalet, clarinet, guitarres i bandúrries La senyora rep el nom de la virreina obre la dansa amb el rector i és acompanyada pel seguici Quan acaben, se serveix un pastís d’on, en partir-lo, surt un nen vestit de diable, cosa que provoca el pànic Es presenta després una colla de gitanos o contrabandistes, que ballen El barber simula…

Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078 Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta el 1079 pels…

El santuari de la Mare de Déu de Camp-real és situat al nord de Massoteres, al voltant del qual hi ha el petit nucli de Camp-real El lloc és esmentat en la documentació des de l’any 1040, i formava part del terme del castell de Talteüll En les escriptures que es conserven, el topònim de l’indret s’escriu amb la grafia Cambregal , i més escadusserament Cambregual En un document tardà datat el 1605, guardat a Solsona, hi ha l’acta del consell del poble de Massoteres, que solia reunir-se a Camp-real en aquella ocasió els caps de casa es reuniren dins la capella de Nostra Senyora de…

El terme comprèn un sector muntanyós, al S, cobert de bosc d’alzines, força delmat pels incendis, la garriga i la brolla La superfície agrícola menys de 500 ha és basicament dedicada a la vinya Hom aprofita també les aigües del Tec per al conreu de  fruiters i hortalisses El poble  154 m alt és a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, que era centre de la baronia de Montesquiu , de la qual formaven part els llocs de Vilallonga dels Monts i Nostra Senyora del…