Resultats de la cerca

Prengué part en una insurrecció general contra els turcs Prosseguí la lluita a les muntanyes fins el 1436 Envià diversos emissaris el 1446, el 1448 i el 1449 a Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb qui signà finalment un acord, el 1451, pel qual pactà el vassallatge i li cedí part de la senyoria directa sobre Albània a canvi de l’ajuda reial El 1456 abandonà la protecció del rei per la de Venècia

El 1672 li fou annexada la grandesa d’Espanya Per mort 1713 sense fills mascles del seu quadrinet i sisè príncep, els Montcada ducs de San Giovanni posaren plet a la filla del darrer titular guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen La senyoria de Paternò havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d’Adernò

El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment

El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni l’antic seminari claretià, el despoblat de Montpaó i el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon al S, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell

El poble de lo Vivièr és situat a 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet El castell de Lo Vivièr fou el bressol del llinatge dels Viver, que tingué un paper destacat tant a la Fenolleda com al Rosselló i el Vallespir Alhora fou l’origen del poble de lo Vivièr El 1141 n’era senyor Guillem del Viver Els seus descendents conservaren la senyoria fins a la Revolució Francesa El 1432 Pere del Viver heretà la senyoria de Calce Rosselló i fou l’iniciador d’una branca que detingué, de la fi del segle XVI a la fi del segle XVII, les senyories de Morellàs i de Sant Martí de…

L’antic castell de Calladrons era emplaçat damunt un tossal que domina la vall del Guart per l’esquerra Vers mitjan segle XI fou conquerit pel comte Ermengol III d’Urgell, i sens dubte, la seva situació entre Casserres, dels comtes de Barcelona, i Benavarri, del rei d’Aragó, donà protagonisme polític a aquest corredor que tenien els dits comtes per contactar amb llurs dominis de la Baixa Ribagorça Els primers castlans de la fortalesa de Calladrons foren Bertran Borrell i la seva esposa Bonadona, la qual en el seu testament atorgat el 1091 deixà als seus fills Ramon Guillem i Guadall Guillem…

L’actual despoblat de Soperuny donà nom a la vall que forma la capçalera de la Valira Tal com el topònim indica Supetrungo era emplaçat sota el pic de l’Amariedo, a 1 229 m d’altitud, al peu dels espadats de la serra del Cis, la qual fa de partió d’aigües entre la Noguera Ribagorçana i l’Isàvena El castell era situat en un petit promontori que dominava la vall homònima i les comunicacions cap a la vall de Betesa, pel coll de Guàrdia, i cap a Iscles i la cabanera del Cis No s’hi troba avui cap vestigi La manca de noticies de Soperuny durant el segle IX i bona part del X no és merament casual…

Aquest castell era situat al nord-oest de l’església parroquial de Sant Felix, sobre una penya rocallosa de prop de 10 m d’alçada que s’aixeca bruscament Aquest accident geogràfic és possible que hagués donat nom al poble, que a la baixa edat mitjana era conegut com a Rofiac del Quièr Quièr o Quer és un topònim pre-romà que significa “roca” Una petita torre i un recinte constituïen l’essencial d’aquesta fortificació Avui en queden ben pocs indicis, llevat d’empremtes d’aplanament de la roca La penya va ser en part destruïda al principi del segle XX per a deixar pas a un carrer Aquesta…

Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort 825 m alt, damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort El castell és esmentat des del 1017 havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau al s XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles

Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius