Resultats de la cerca

A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…

Estudià economia i administració d’empreses a la Universitat de Yale 1934 i al Balliol College d’Oxford 1936, on es graduà L’any següent començà l’activitat com a financer a Wall Street, i el 1940 fundà una assessoria per a la gestió de fons El 1954 creà el fons d’inversió Templeton Growth Fund, que amb el temps esdevingué un dels fons d’inversió de més èxit i amb el qual guanyà una gran fortuna El 1992 vengué el fons a una companyia d’inversors El 1956, amb William Damroth establí el fons d’inversió especialitzat Nucleonics, Chemistry, and Electronics Fund, que tingué un fort creixement els…

Després d’abandonar els estudis als quinze anys, treballà en feines diverses i s’allistà a l’exèrcit britànic, amb el qual serví a Corea durant la guerra 1950-53 De tornada a la Gran Bretanya, es dedicà al teatre, i el 1954 adopta el nom artístic de Michael Caine, inspirat en el film The Caine Mutiny Interpretà el seu primer paper cinematogràfic en A Hill in Korea 1956, de Julian Aymes, però no fou fins a l’actuació a Zulu 1964, de Cy Endfield, que obtingué notorietat Posteriorment es consolidà com un dels actors més valorats de la seva generació amb  The Ipcress File 1965, de Sidney J Furie…

Estudià a la Architectural Association School of Architecture de Londres i es graduà el 1962 a la Yale School of Architecture EUA Treballà successivament formant equip amb Norman Foster , Su Brumwell —que fou la seva esposa— i Wendy Cheesman Team-4, 1963-67, i, posteriorment, amb  Renzo Piano El 1976 establí la pròpia firma, Richard Rogers Partnership, que el 2007 esdevingué Rogers Stirk Harbour + Partners, amb una de les quatre delegacions a Barcelona La primera obra important que realitzà fou la urbanització Wates 1965 Seguiren diversos habitatges i, posteriorment, projectes per a empreses…

La seva creació té l’origen en l’adquisició de les colleccions d’art, història i d’història natural i de la biblioteca de Sir Hans Sloane per part del govern britànic el 1753 L’edifici actual acabat el 1852 conté importants fons arqueològics de l’antiguitat, medievals i d’art oriental i popular El 1963 fou constituït com a entitat independent el Natural History Museum a partir de les seccions d’història natural del British Museum Els fons etnogràfics, també notables, es troben al Museum of Mankind, físicament segregat però dependent del British Museum El 1973 la important…

Als tres anys, la seva família retornà a Austràlia d’on procedien els seus pares Estudià oboè, piano i composició al Conservatori de Sydney L’any 1943 obtingué plaça com a oboista a l’ABC Sydney Orchestra, formació de la qual esdevingué oboè solista l’any següent El 1947 tornà a la Gran Bretanya per prosseguir la seva formació com a director d’orquestra, on aconseguí una beca per a estudiar direcció orquestral a l’Acadèmia de Música de Praga com a deixeble de V Talich En tornar a Anglaterra passà a la Sadler’s Wells Opera, actualment English National Opera, on debutà amb El ratpenat  dirigí…

Fill de Domènec Sert i Rius Format amb Benet Mercadé i amb Pere Borrell Soci del Cercle Artístic de Sant Lluc i deixeble d’Ade Riquer, amplià coneixements a Roma i a París El 1900 Torras i Bages li concedí la catedral de Vic per a una gran decoració mural, de la qual presentà esbossos i teles preparatòries el 1905 i el 1907 a Barcelona i a París A través de les exposicions a l’estranger, aviat assolí un prestigi extraordinari en el món de l’aristocràcia francesa i anglesa, per a les quals feu sumptuoses decoracions El 1908 decorà la Sala dels Passos Perduts del Palau de Justícia de Barcelona…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en farmàcia 1918 i medicina 1924 i fou professor adjunt d’anatomia i patologia quirúrgica 1929-33 El 1939 s’exilià a la Gran Bretanya i residí a Manchester, on treballà tres anys amb sir Harold Gillies Dirigí, durant cinc anys, el servei de cirurgia plàstica del Baguley Emergency Hospital, del Christie Hospital i del Holt Radium Institute Membre de diverses entitats, fou soci fundador de la British Association of Plastic Surgeons 1946 Actiu collaborador en els Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana…

Nascut en una família d’immigrants indis a Trinitat, estudià al Queen’s Royal College de l’illa, i el 1950 anà a Oxford, on estudià becat a la universitat Establert a Londres, es dedicà professionalment al treball editorial i periodístic collaborant en diversos diaris i a la ràdio, mentre escrivia les primeres novelles The Mystic Masseur  1957,  The Suffrage of Elvira 1958 i  Miguel Street  1959, premi Somerset Maugham 1961 El 1961 publicà A House for Mr Biswas , que el projectà a la fama D’acusat caràcter autobiogràfic, hi descriu les difícils relacions d’un pare amb el seu fill i els…

Jugà com a davanter en la Lliga escocesa en l’equip Queen’s Park 1957-60 i, com a professional, en el St Johnstone 1960-64, amb el qual guanyà la Lliga escocesa 1962-63, el Dunfermline Athletic 1964-67, el Rangers 1967-69, el Falkirk 1969-73, amb el qual guanya la Lliga escocesa 1969-70, i l’Ayr United 1973-74 El 1967 fou jugador de la selecció escocesa L’any 1974 inicià una carrera com a entrenador i, fins el 1986, dirigí els equips escocesos St Mirren 1974-78 i Aberdeen 1978-86, amb els quals aconseguí quatre títols de Lliga escocesa 1976-77, 1979-80, 1983-84 i 1984-85, quatre copes 1981-86…