Resultats de la cerca

Es mostren 10513 resultats

dentició

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim…
Gran enciclopèdia catalana

planisferi

planisferi borgià orientat amb el sud amb el continent africà (a la part superior); la desembocadura del Danubi (al centre) de la imatge i l’oceà envoltant la peça del món conegut fins el 1430

© Fototeca.cat

Astronomia
Geografia
Representació de l’esfera terrestre sobre un pla, mitjançant algun tipus de projecció geomètrica ( mapamundi ).
Gran enciclopèdia catalana

ventricle

Els ventricles del cor humà: 1, vena cava superior; 2, aorta; 3, vena pulmonar dreta; 4, vena pulmonar esquerra; 5, aurícula esquerra; 6 i 7; vàlvula mitral (6, valva externa; 7, valva interna); 8, fibres musculars dels ventricles; 9, ventricle esquerre; 10, septe interventricular; 11, ventricle dret; 12, 13 i 14, vàlvula tricúspide (12, valva posterior; 13, valva anterior; 14, valva mitjana); 15, aurícula dreta

© fototeca.cat

Anatomia animal
Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.
 
Gran enciclopèdia catalana

Gaia

Gaia en el moment d’acoblar-se a la nau Sojuz (de la qual només es veu la cúpula de la part superior), dies abans d’enlairar-se (14 de desembre de 2013)

ESA

Astronomia
Satèl·lit astromètric europeu, aprovat per l’Agència Espacial Europea a l’octubre del 2000, i llançat a l’espai el 19 de desembre de 2013.
La missió principal de Gaia és l'elaboració d'un mapa tridimensional de gran precisió de més de mil milions d’estels de la Via Làctia  i de les galàxies més properes La mesura de les posicions dels objectes de magnitud V=15 és d'una precisió de 10 microsegons d’arc, comparable a la mesura del diàmetre d’un cabell humà des d'una distància de 1000 km Successor de l' Hipparcos , Gaia és proveït de dos potents telescopis que alimenten un sensor òptic d'uns mil milions de píxels, al seu torn connectat a diversos instruments L'observació de cada objecte és realitza unes 100 vegades amb diversos…
Gran enciclopèdia catalana

campanar

Campanar de Sant Pere de Rodes

© JoMV

Arquitectura
Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…
Gran enciclopèdia catalana

Universitat de Tortosa

Institució d’ensenyament superior creada per un decret de Felip IV de Castella el 1645 que confirmava un precedent Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec, aprovat per Felip II, que impartia arts i teologia.
Després d’ésser dissolta per Felip V, el collegi continuà regit pels dominicans, i després fou seminari diocesà Fins el 1997, que es posà en marxa l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr Manyà, l’única titulació superior que s’hi impartí durant molts anys era la d’infermeria, que es cursava a l’Escola Universitària d’Infermeria Verge de la Cinta, dependent de l’Institut Català de la Salut Ambdues escoles són adscrites a la Universitat Rovira i Virgili
Gran enciclopèdia catalana

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior que funcionà durant la Generalitat republicana fins el 1939.
El reconeixement de l’autonomia universitària a l’Estat espanyol no fou una realitat fins al decret de 15 de setembre de 1931 promulgat per Marcellí Domingo, ministre d’Instrucció Pública de la Segona República, perquè un primer intent d’aplicar-la, el 1919, no reeixí Inicialment, l’autonomia completa només afectà les facultats de Filosofia i Lletres de Barcelona i de Madrid, ja que el règim autonòmic per a la resta de facultats i de centres universitaris no s’aprovà fins el 1933 Aquest fet determinà que la universitat barcelonina fos un dels centres més afavorits per la renovació, i de bon…
Diccionari d’historiografia catalana

coronament de dic

Construcció i obres públiques
Part superior d’un dic.
Gran enciclopèdia catalana

coronament de berma

Construcció i obres públiques
Part superior de la berma.
Gran enciclopèdia catalana

mestre

Militar
Superior d’un orde militar.
Gran enciclopèdia catalana