Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
geosfera
Geologia
Conjunt de litosfera (o escorça terrestre) i endosfera (o massa central).
epicentre
Geologia
Punt de la superfície terrestre més proper al focus sísmic (hipocentre).
A partir d’aquest focus, les ones sísmiques es propaguen en totes direccions en forma de superfícies esfèriques, i l’epicentre resta situat sobre la vertical del focus sísmic sisme
Cau a l’oceà Pacífic una estació espacial xinesa
L’estació espacial xinesa Tiangong 1 impacta al NW de Tahití a la matinada La Tiangong 1, dedicada a tasques logístiques, va enlairar-se el 2011 amb la previsió d’acabar la missió el 2022, però el 2016 va deixar de funcionar Al desembre de 2017 les autoritats xineses van informar que s’havia perdut el control sobre el giny, que cauria en algun lloc de la superfície terrestre que no es podia determinar
intrusió
Mineralogia i petrografia
Acció d’introduir-se una estructura de roca determinada, en estat de fusió, dins una altra de ja formada.
El terme designa especialment les roques cristallines introduïdes a través de fissures, discordants amb l’estructura de la roca encaixada en roques de natura sedimentària, i que han format dics, capes interstratificades, filons, etc El procés d’intrusió ha estat originat a l’interior de l’escorça terrestre, i el terme amb què hom el designa dóna nom a totes les roques que han estat consolidades a l’interior de la Terra roques intrusives
velocitat d’escapament
Física
Mínima velocitat que requereix un giny espacial per tal de vèncer l’atracció gravitacional d’un cos massiu i entrar en una òrbita parabòlica que li permeti d’escapar-se’n.
Quan el giny no arriba a atènyer aquesta velocitat, entra en òrbita ellíptica i quan la supera, entra en una trajectòria hiperbòlica Si el cos massiu té una massa M , la velocitat d’escapament val, a una distància r del seu centre, on G és la constant de gravitació Així, la velocitat d’escapament des de la superfície terrestre val 11,2 km/s, i la de la superfície lunar val 2,4 km/s
constant de Von Karman
Meteorologia
Constant que intervé en la formulació matemàtica del perfil logarítmic de velocitats del vent.
A causa del fregament amb la superfície terrestre, la velocitat del vent a prop del terra disminueix notablement en apropar-nos a la superfície Un dels models més emprats per a calcular la velocitat del vent a diverses altures per damunt del terra és un perfil logarítmic de velocitats La constant de Von Karman intervé en la formulació matemàtica d’aquest perfil Té un valor aproximat de 0,4 Fou formulada per Theodore von Karma
John Couch Adams
Astronomia
Astrònom anglès.
Professor de matemàtiques a les universitats de Saint Andrews i d’ Aberdeen 1858 i d’astronomia a la de Cambridge 1859 Estudià les irregularitats de l’òrbita d’Urà, tot demostrant matemàticament 1845 —al mateix temps, però independentment de Le Verrier— l’existència d’un nou planeta, Neptú, que fou descobert per l’alemany Johann Galle el 1846 Estudià el magnetisme terrestre, els Leònids i el moviment secular mitjà de la Lluna
Enric Freixa i Pedrals
Enginyer industrial.
Professor 1934 i adjunt 1942 a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, obtingué les càtedres de càlcul 1947 i de motors tèrmics 1952 El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima, de la qual arribà a ésser director comercial Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1967, és autor de treballs sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors i d’història de l’enginyeria
Arturo Duperier
Física
Físic.
Estudià a les universitats de Madrid, Estrasburg i París 1930 Fou catedràtic de geofísica a la Universitat de Madrid El 1939 s’exilià a Anglaterra, on exercí com a professor de física a les universitats de Manchester i Londres 1939-53 Destacà per les investigacions en el camp del magnetisme terrestre i en l’estudi de les radiacions còsmiques perfeccionà un bon nombre dels aparells de mesura que emprà en les seves experiències
Marcel-Alexandre Bertrand
Geologia
Geòleg francès.
Introduí la idea que les serralades, en particular els Alps, es formaren per plegament de l’escorça terrestre Proposà que les muntanyes d’Europa s’havien generat per successius episodis de plegament, tals com el Caledonià, l’Hercinià i l’Alpí Treballà per al Servei Geològic de França, i el 1886 esdevingué professor de l’École Nationale Supérieure des Mines de Paris Fou elegit membre de l’Académie des Sciences el 1896
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina